La presumpta trama de corrupció que Joan Carles I va anar teixint per mig món durant els seus 39 anys de regnat (i més enllà) té cada vegada més episodis publicats, com si d'una nova sèrie de Netflix es tractés. I és que les activitats irregulars de l'emèrit ja no són només un afer intern dins l'estat espanyol; l'estiu del 2018 Suïssa va entrar en joc.
Concretament, va ser el fiscal de Ginebra Yves Bertossa qui va iniciar una investigació (per iniciativa pròpia) que va acabar obrint la peça P14783/2018 a la justícia del país helvètic, també coneguda com 'els papers secrets de Ginebra'. Aquesta causa va obligar la justícia espanyola a actuar, i fins ara ja hi ha tres investigacions obertes sobre l'emèrit a càrrec de la Fiscalia del Tribunal Suprem.
El fiscal suís que s'encarrega d'investigar la trama sobre Joan Carles / Foto: EFE
Tanmateix, per molts que siguin els indicis de delicte en els moviments de Joan Carles, hi ha factors que compliquen molt la tasca de Bertossa, com és que l'emèrit és l'excap de l'estat espanyol (amb totes les connotacions polítiques que això comporta) i que en aquests moments es troba als Emirats Àrabs Units. Així doncs, quines són les opcions de Suïssa per esclarir tot l'entramat de donacions milionàries, regals luxosos i viatges arreu del món que ha protagonitzat l'exrei espanyol?
Les opcions de Suïssa
Paral·lelament al que passi amb les investigacions espanyoles, les quals cal tenir en compte que mai han arribat a bon port a causa de la inviolabilitat del personatge i de la força del deep state, el fiscal suís té la intenció d'arribar fins al final. Els qui el coneixen asseguren que estem davant d'un autèntic "setciències del Dret" que gairebé no surt del seu despatx.
En declaracions a ElNacional.cat, el periodista d'investigació Sylvain Besson, que va destapar en un article publicat al Tribune de Genève els 100 milions que l'emèrit hauria amagat a Suïssa provinents d'una comissió relacionada amb l'AVE a la Meca, comenta que la investigació suïssa depèn dels avenços a Espanya.
Acte d'inauguració de l'AVE a la Meca / Foto: Consorcio Al Shoula
"La investigació a Suïssa es basa en la hipòtesi que el contracte de tren va ser fraudulent. Només Espanya pot demostrar això. Sense elements que demostrin que aquesta corrupció és real, la investigació a Suïssa s'haurà de tancar en algun moment", explica. Besson afegeix que el processament de Joan Carles a Suïssa requereix la col·laboració espanyola.
Extradició o judici en rebel·lia
No opina això Frank Meyer, professor de dret de la Universitat de Zuric, que veu diverses opcions si Espanya decideix no tirar endavant amb les investigacions. "Una opció és demanar l'extradició de l'emèrit, cosa improbable ja que per regla general els estats no acostumen a extradir els seus propis ciutadans", apunta en declaracions al portal Swissinfo.ch.
Tanmateix, Meyer afegeix que Suïssa inclús podria arribar a emetre una ordre de cerca i captura internacional, per la qual cosa Joan Carles podria ser detingut en el moment que trepitgés un altre país si els Emirats Àrabs o Espanya fessin cas omís d'aquesta. Però el mateix professor veu improbable aquesta opció: "Suïssa acostuma a actuar normalment amb més cautela".
Seu de la justícia de Ginebra / Foto: WWHenderson20
L'altra opció és la de celebrar un judici en rebel·lia, que podria acabar amb una condemna amb pena pecuniària (quelcom similar a una multa o una compensació econòmica) i que el país helvètic li fes complir-la sense requerir l'ajuda d'Espanya. Anant una mica més enllà, Meyer sosté que aquest judici sense la participació de Joan Carles podria acabar amb una sol·licitud de Suïssa a Espanya "d'execució de la sentència", en cas que s'hagués dictat una pena de presó.
En tot cas, qualsevol d'aquestes opcions toparien amb la immunitat de l'emèrit, la qual podria arribar a protegir-lo també al país helvètic en considerar-se "funcional", segons apunta Meyer. Però també afegeix que aquesta immunitat no l'empararia per tot allò que hagués fet després de la seva abdicació.
El paper d'Espanya
En el supòsit que la justícia espanyola tirés endavant amb la investigació, com és evident, s'obririen més possibilitats. De fet, segons el diari Público hi ha un acord entre ambdues fiscalies per repartir-se les competències: l'espanyola s'ha quedat amb Joan Carles i els empresaris que formen part de la trama saudita i la suïssa amb la resta dels implicats, on hi ha, entre molts d'altres, l'empresària Corinna Larsen, receptora dels milions que vindrien de l'Aràbia Saudita.
L'exministra de Justícia Dolores Delgado és la màxima responsable de la fiscalia espanyola / Foto: Europa Press
"Si la justícia espanyola col·labora, Bertossa podria viatjar a Espanya per prendre declaració a Joan Carles allà o per videoconferència", ja que l'emèrit es troba als Emirats, però es manté a disposició de la justícia, segons el seu advocat.
Òmnium, en tots els fronts
Qui confia poc o gens en la ja triple investigació espanyola és l'altre actor important en tota aquesta història, Òmnium Cultural. En declaracions a aquest diari, el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha qualificat de "cortina de fum" els moviments de la fiscalia, la qual, recorda, és la que va fer condemnar a nou anys de presó per sedició el president de l'organització, Jordi Cuixart. "Creiem que el que vol la fiscalia, igual que el Tribunal Suprem o el govern espanyol, és protegir-se entre ells", afegeix.
De fet, el mateix Mauri contraposa l'actuació de l'estat espanyol amb la de l'helvètic, recordant que en aquest últim tots tres poders estan investigant l'emèrit. I és que Òmnium va enviar una petició al Consell Federal -el govern suís- perquè bloquegés els comptes de Joan Carles.
Marcel Mauri i Jordi Cuixart / Foto: Europa Press
"També vam presentar una petició a la fiscalia perquè obrís una investigació criminal contra el rei emèrit perquè el cités a declarar. I estem pendents que se celebri un ple al parlament suís on precisament el govern ha de respondre públicament sobre tot el que afecta el rei. A més, qui fa la petició és el Partit Socialista, que forma part del govern", explica.
Sobre el bloqueig dels comptes, però, sembla que hi haurà dificultats, ja que va ser el mateix govern suís qui va donar una primera resposta en què assegurava que no es donen per ara els requisits per bloquejar temporalment els actius.
I és que la legislació suïssa sobre blanqueig de capitals habilita al govern per bloquejar fons d'origen presumptament il·lícit sota criteris molt específics, com són que el govern del país d'origen de l’investigat estigui a punt de perdre el poder, que el nivell de la corrupció sigui “notablement alt”, que sigui altament probable que els béns dipositats a Suïssa hagin estat obtinguts a través de la corrupció o la comissió d’altres delictes, i que la defensa dels interessos internacionals del país helvètic requereixin el seu bloqueig.
Seu del Consell Federal de Suïssa / Foto: Flooffy
Igualment, des de l'entitat adverteixen que encara queda molt camí per recórrer i avancen que tenen altres vies preparades per activar, tant a Suïssa com a Espanya, on han presentat una querella sobre la qual decidirà el jutge Manuel Marchena. En tot cas, Mauri reitera que tant el Suprem com el mateix magistrat "hauran d’argumentar molt bé" si finalment deneguen la querella "perquè hi ha indicis clars de delicte". I més, si tenim en compte les tres investigacions obertes per la fiscalia i la pressió que està exercint Bertossa des de Ginebra per esclarir els fets.
Com és el govern suís?
Sigui com sigui, el professor de Ciències Polítiques de la UPF Klaus-Jürgen Nagel aclareix també en declaracions a aquest diari que el Conseller Federal suís "és un òrgan col·legiat que pren les decisions a porta tancada i que habitualment les presenta com a decisions comunes".
Perquè encara que el Partit Socialista forma part del govern, només tenen dos membres. La resta de l'Executiu està format pel Partit Liberal Radical de Suïssa (són liberals i tenen dos membres), el Partit Popular Suís (conservadors, un membre), el Partit Popular Democristià de Suïssa (democristians, un membre) i el Partit Burgès Democràtic (centreesquerra, un membre).
Nagel també explica que la formació de l'executiu respon a una política intensa de quotes (partits, gènere, cantons, parla, religió...) i que aquest "té menys poder que els executius d'altres democràcies, siguin presidencials o parlamentàries". Això sí, l'actual presidenta del Consell Federal, tot i que el professor recorda que "presidir no vol dir gaire", és Simonetta Sommaruga, socialista i de parla alemanya.