Coincidència o no, el segon pagament a Hisenda del rei emèrit Joan Carles I va arribar només cinc dies abans de la data que des de la justícia de Mònaco s'havia proposat per prendre declaració al seu cosí, Álvaro de Orleans. Cal recordar que aquest és el cosí en tercer grau, i ja ha negat ser el seu "testaferro" o "fiduciari" anteriorment de la Fundació Zagatka, amb la qual es produïen totes les operacions de comissions i presumptes delictes fiscals i on constava com a fundador i propietari.

Els 4,6 milions d'euros que Joan Carles va regularitzar amb Hisenda es van fer el passat 25 de febrer i, curiosament, Mònaco havia citat a declarar el cosí l'1 de març per videconferència. Però, de totes maneres, la diligència es va ajornar des de la fiscalia espanyola per qüestions d'agenda del fiscal Juan Ignacio Campos, qui prèviament havia enviat una comissió rogatòria a aquest principat on viu Orleans. A diferència d'altres comissions rogatòries cursades a Irlanda o el Regne Unit, des de Mònaco han donat una resposta més ràpida però que els ha agafat d'imprevist a la justícia espanyola. Tot sembla indicar que es podria reprendre a finals de març.

De moment, cal recordar que el presumpte testaferro de Joan Carles tan sols ha declarat davant la justícia de Suïssa. Va ser l'octubre del 2018 a Ginebra davant del fiscal Yves Bertossa, i el mateix Álvaro ha remarcat que no ha tornat a estar citat. Aquest no va saber explicar a Bertossa els ingressos milionaris rebuts per Zagatka, com quatre entrades de 250.000 euros entre març i juliol de 2008, o 5,5 milions rebuts al desembre de 2008. En paral·lel, Suïssa continua amb les seves investigacions i sí ha cridat a declarar els gestors d'aquesta fundació. 

La jugada de l'emèrit ha estat clau per evitar mals majors. El codi penal espanyol contempla en el seu apartat 305 que una regularització voluntària deixa sense efectes un possible delicte fiscal sempre que no hi hagi una investigació judicial oberta o una querella formal presentada. Però, fins i tot en aquest cas, hi ha jurisprudència del Suprem per anular aquest apartat. L'enllaç entre la fundació i l'emèrit és flagrant ja que Álvaro de Orleans va arribar a pagar des de Zagatka més de vuit milions d'euros en viatges, escopetes de luxe i tota mena de capritxos de l'emèrit. 

La Fundació Zagatka es va constituir a Liechtenstein l'1 d'octubre del 2003. Segons els estatuts, l'entitat es va crear per ajudar a l'aleshores cap de l'Estat en reconeixement a la seva contribució a la democràcia a Espanya. El segon beneficiari era un fill d'Orleans i el tercer i quart eren Joan Carles I i Felip VI en el supòsit de la mort dels Orleans. En cinquè lloc figuraven les infantes Elena i Cristina de Borbó. La segona quota defraudada a Hisenda que admet Joan Carles I supera amb molt la que va regularitzar el desembre passat i també els 120.000 euros anuals que estableix la llei com a límit per al delicte fiscal.