El rei emèrit Joan Carles I confirma la informació sobre un nou pagament a Hisenda. El seu advocat i portaveu, Javier Sánchez Junco, afirma el que ja sabíem: "El Rei ha pagat a Hisenda 4.395.901,96 d'euros" per rescabalar un deute amb l'Agència Tributària per la presentació voluntària d'aquesta autoliquidació que es fa per "l'assumpció de la Fundación Zagatka de determinades despeses per a viatges i serveis realitzats per Sa Majestat de les que podrien derivar determinades obligacions tributàries que han quedat regularitzades".

Però segons avança El Mundo, "fonts properes confirmen que el Rei ha recopilat aquests diners gràcies a préstecs que li han fet amics de confiança". L'entorn de l'emèrit sempre ha estat en els moments més importants. Cal recordar que si viu a Abu Dhabi és per les bones relacions que manté amb els seus governants. Darrerament se l'ha pogut veure esmorzant amb el príncep Sheikh Mohammed.

De moment, l'estratègia de l'advocat del rei Joan Carles sembla clara: anticipar-se a les diligències de la Fiscalia del Suprem pagant a Hisenda. Els assessors de l'emèrit estan estudiant els límits de l'article 305 del Codi Penal, que preveu la regularització fiscal voluntària per evitar l'obertura d'un procediment penal abans que sigui notificada cap investigació. L'article 305 estableix que "es considerarà regularitzada la situació tributària quan s'hagi procedit per l'obligat tributari al complet reconeixement i pagament del deute tributari abans que l'Administració Tributària li hagi notificat l'inici d'actuacions de comprovació o investigació tendents a la determinació dels deutes tributaris objecte de la regularització".

Primer pagament

El rei emèrit, que va fugir a la Unió dels Emirats Àrabs Units a l'agost, ja va abonar el passat 9 de desembre al fisc 678.393 euros, corresponents a un deute tributari del 2016 al 2018, quan ja havia abdicat i perdut la inviolabilitat. Amb aquest pagament, Joan Carles I reconeixia el frau però, en avançar-se a presentar la regularització abans que se li comuniqués l'obertura de la investigació, intentava eludir el delicte fiscal. Ara fa el mateix i en total ja suma 5 milions abonats a l'administració. Així doncs, la quota defraudada a Hisenda que admet Joan Carles I supera amb molt la que va regularitzar el desembre passat i també els 120.000 euros anuals que estableix la llei com a límit per al delicte fiscal.

En aquella ocasió, corresponia a l'ús per part del rei emèrit i el seu entorn, com ara els seus néts Froilán i Victoria Federica, de targetes de crèdit vinculades a comptes corrents de les que no és titular. Els diners provindrien de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, que els hauria posat a disposició de Joan Carles I i aquest no els hauria declarat a Espanya. Ell era el titular del compte bancari on l’empresari mexicà dipositava els diners que després, mitjançant transferències directes o targetes de crèdit, eren destinats a pagar vols, hotels, restaurants i altres despeses privades del monarca i la seva família.

La Fundació i el cosí

L'entramat de la Fundació Zagatka deriva en molts noms i institucions. El principal accionista de l'empresa espanyola de construcció OHL, Juan Miguel Villar Mir, va ser nomenat marquès l'any 2011 per reial decret de l'aleshores Rei. Un nomenament que es va fer just després que la Fundació Zagatka, de la qual era beneficiari Joan Carles però també Felip VI, rebés un cobrament de 4,2 milions d'euros d'una empresa mexicana d'OHL. Repassant l'hemeroteca del servei de la Casa Reial, s'especifica que van atorgar-li el títol per "la seva destacada i llarga trajectòria al servei d'Espanya i la Corona", tal com recull el BOE del 4 de febrer del 2011. Sota la bandera del patriotisme s'hauria amagat uns pagaments corruptes, també lligats als negocis de la construcció de l'AVE a la Meca. 

En la Fundació Zagatka hi figurava com a titular el cosí de Joan Carles, Álvaro de Orleans-Borbón, i va rebre 4,2 milions d'euros tal com ell mateix va reconèixer a la fiscalia de Ginebra el 10 d'octubre del 2018. Aquests diners venien procedents de Huarte, una filial mexicana de Villar Mir que configura les inicials que donen nom a la seva empresa, OHL: Obrascón, Huarte i Lain. Per això la constructora havia negat les informacions inicials. 

El mateix cosí de Joan Carles assegurava que no sabia la procedència de l'ingrés emesa a través d'un xec. Un temps després, ho va justificar per les seves feines, teòricament realitzades, en un macroprojecte turístic a la Riviera Maya anomenat Mayakoba.

Més tard, i segons la fiscalia suïssa, aquests diners es van ingressar a Crédit Suisse el 25 de maig del 2009 alimentant la fundació Zagatka amb la qual es van pagar totes les despeses del cosí cada cop que viatjava per "controlar els comptes". Aquesta fundació també havia estat creada per cobrar comissions de la venda del Banco Zaragozano a Barclays Bank l'any 2003.

És en aquesta fundació en què un dels beneficiaris també era l'actual rei Felip VI, que va anunciar al març que renunciava als seus drets. Una renúncia que se suma a la dels beneficis derivats de la Fundació Lucum, ja que estava en els dos patronats. A través de les filtracions de converses gravades amb l'examant de Joan Carles, Corinna Larssen, es va descobrir que el cosí era "l'home de palla". Aquesta fundació es va crear a Liechtenstein l'1 d'octubre del 2003.

Comunicat de l'advocat Joan Carles I