El rei emèrit Joan Carles I va fer servir Patrimoni Nacional per pagar luxes a les seves amants, despeses de palaus, iots i viatges, segons el diari Público. El rei emèrit va aprofitar l'exempció fiscal de Patrimoni Nacional per no pagar impostos per donacions valorades en més de 100 milions d'euros.
El mateix diari ressalta que Joan Carles I mai no ha pagat impostos pels obsequis milionaris i donacions que rebia gràcies al fet que el govern d'UCD va aprovar la llei reguladora del Patrimoni Nacional. Una llei que va validar el PSOE l'any 1987 amb un reglament que permet al monarca rebre donacions il·limitades, per al seu ús personal, i gaudir-ne sense condicions ni terminis perquè passin al Patrimoni Públic.
Una llei que encara segueix en vigor avui dia, fet que ha comportat que Joan Carles no hagi hagut de pagar impostos per tots els béns que ha rebut, en ingressar-los en el Patrimoni Nacional tot i que només en gaudia ell. El diari cita exemples com la finca de La Mareta, a Canàries, o els iots Fortuna II i Fortuna III. També la col·lecció de cotxes d'alta gamma que marques com Ferrari, Porche o Nissan li havien enviat.
Público subratlla que la Casa Reial mai no ha confirmat el total de donacions que Joan Carles I hauria rebut i gaudit, malgrat que és possible que fàcilment se superi la xifra dels 100 milions d'euros.
Reformes al palau de Corinna
El mateix digital ressalta que Patrimoni Nacional sempre s'ha fet càrrec també amb fons propis del manteniment o rehabilitació dels béns, aixíi com dels salaris dels més de 100 assistents personals de la família reial a la Zarzuela. A més, també relata que s'ha fet càrrec de les despeses generades per nombroses amants del rei emèrit, especialment per Marta Gayá, Bárbara Rey i, sobretot, Corinna Larsen.
De fet, l'any 2008, Joan Carles I va encarregar una reforma integral de La Angorrilla perquè s'hi instal·lés la seva amant i sòcia. Corinna n'hauria decidit les millores i supervisat les obres. Ell hi hauria estat d'acord.
El cas dels Albertos
Fa unes setmanes, també el diari Público informava de com Joan Carles I va utilitzar la seva influència per intercedir en el cas dels Albertos, com són coneguts dos empresaris, Alberto Alcocer i Alberto Cortina, els quals havien estat condemnats per estafa pel Tribunal Suprem (TS). La pressió de l'antic rei espanyol sobre aquest cas va provocar un enfrontament entre el Suprem i el Tribunal Constitucional (TC).
Els empresaris, que són cosins, van acabar davant dels tribunals pel cas Urbanor, el qual rep el nom de l'empresa constructora que tenien en comú. Els van condemnar a principis dels 2000 per enganyar els socis minoritaris de l'empresa sobre el preu dels terrenys on es troben les Torres KIO (Madrid).
Imatge principal: el rei emèrit Joan Carles I / Europa Press