En l'actual context de retrocés del català, amb un important descens de l'ús social de la llengua en els últims anys i sense cap senyal de millora en aquest sentit, les entitats i organitzacions per defensar-la han esdevingut imprescindibles, tot i que faci ja anys que estan en peu de guerra per garantir els drets dels parlants. Si a Catalunya trobem institucions com ara Òmnium Cultural o la Plataforma per la Llengua i al País Valencià hi ha l'Acció Cultural del País Valencià, a les Illes Balears, i especialment Mallorca, aquesta tasca l'exerceix l'Obra Cultural Balear. Joan Miralles, president d'aquesta entitat que ha celebrat 60 anys d'història defensant la llengua i la cultura de l'arxípelag i que compta amb 4.000 socis, explica a ElNacional.cat quins són els reptes de les Balears després de vuit anys d'un govern teòricament amable amb la llengua, tenint en compte el precedent de l'executiu de José Ramón Bauzá (llavors del PP i ara de Ciutadans), però que no ha dut a terme cap gran acció per promoure l'ús del català a les illes. Tot plegat coincideix amb un creixement de l'ultradreta, que intenta lligar l'independentisme amb el català per desicentivar encara més el seu us, defensat les modalitats "balears" com a llengues diferenciades de la catalana.
Ha canviat molt la tasca de l'entitat d'ençà la seva fundació l'any 1962?
Evidentment, en 60 anys d'història tot canvia, però en tot el seu recorregut l'Obra Cultural Balear ha lluitat incansablement per defensar la llengua, la cultura i el país. Jo diria que és una història d'èxits. Sense l'OCB no es podrien entendre aspecte que són molt importants per l'autonomia, com ara el seu estatut, els acords de mínims o els mitjans de comunicació en català.
Teniu contacte i us coordinau amb altres associacions dels territoris de parla catalana?
I tant. Nosaltres operem sobretot a Mallorca i tenim delegacions a 44 municipis. Si veiem que a algun poble ja hi ha alguna entitat que fa la nostra feina, no creem una nova delegació, sinó que col·laboram amb elles o altres entitats com l'Obra Cultural de Formentera o l'Institut d'Estudis Eivissencs. A Menorca probablement si que tindria sentit una delegació de l'OCB, ja que no hi ha cap associació que faci la seva feina. Existeix l'Instiut Menorquí d'Estudis, però aquest depèn del Consell Insular i per fer bé la nostra feina hem de poder críticar les institucons de manera lliure. A més, l'OCB ostenta a la vicepresidència de la Federació Llull, que engloba les principals entitats que defensen llengua, cultura i país arreu dels territoris de parla catalana. Moltes vegades fem activitats conjuntes ja que els reptes són comuns i no té cap sentit que anem per separat: promoure l'ús social de la llengua, rivindicar la reprocitat dels mitjans audiovisuals en català, pressionar l'estat perquè entengui Espanya des de la diversitat lingüística i cultural o reivindicar el català a Europa.
Torna a ser el moment de parlar de llengua i posar la política lingüística a la taula de debat
Els estudis sobre llengua parlen d'un descens molt important de l'ús social del català a Catalunya però també arreu del territori. Comparteixes el diagnòstic?
Sí. Jo crec que el problema que hi ha hagut a les Illes Balears és que després de les grans manifestacions per derogar el TIL de Bauzà (la llei educativa del govern del Partit Popular que minvava el paper del català a l'escola) i de derogar el seu govern obertament hostil amb la llengua, no s'ha fet feina per tornar a posar la política lingüística damunt la taula de debat. A això se li han de sumar altres factors, com ara l'increment demogràfic, el procés català o la covid, i tot plegat ha provocat que s'hagin reduït a la mínima expressió les campanyes a favor de la llengua. Necessitem que a la propera legislatura la llengua es tregui del calaix i es faci un pla de xoc per revertir la seva tendència.
Consideres que el fet de no haver tingut un govern "hostil", tal com l'ha definit, amb la llengua ha dificultat que hi haguessin més protestes o reivindicacions?
Nosaltres hem tingut molt clar que, governi qui governi, hem de tenir una actitud crítica i constructiva: si es fan les coses bé s'ha de dir, i si no, com va ser el cas de posar en perill el català a la sanitat amagant amb eliminar el seu requisit, també; independentment de qui governi. L'anterior junta ho ha tingut molt més complicat, perquè amb la covid era pràcticament impossible muntar una manifestació. Ara torna a ser el moment de parlar de llengua i no podem mantenir una actitud passiva davant la reculada.
Aquesta reculada és homogènia a totes les illes o hi ha territoris, com les grans ciutats, més afectats que d'altres?
Evidentment hi ha intensitats diferents segons l'illa i on el nivell d'ús social està pitjor és Eivissa, després Mallorca i finalment Menorca.
L'extrema dreta ha sortit de l'armari i hi ha una pressió que abans no existia contra l'ús social del català
Quins factors creus que s'amaguen rere aquest descens de l'ús del català?
Es tracta d'una situació multifactorial que combina un creixement demogràfic espectacular i una baixa inversió en política lingüística. Això és un gran problema perquè no pot ser que tinguem més demanda de cursos de català que oferta: li estàs dient a la gent que aprengui català, però els que s'animen després no poden fer-ho. En aquests últims anys a més l'extrema dreta ha sortit de l'armari i hi ha una pressió que no existia en contra de l'ús social de la llengua i això se li ha de sumar que el consum de contingut entre els més joves ha canviat radicalment: la gent ja no mira la televisió sinó que tot passa a les xarxes socials.
Diries que aquests factors tenen lloc arreu dels Països Catalans? Que el panorama és el mateix tant a Balears, Catalunya com el País Valencià?
La situació és complicada arreu, però jo hi veig diferències. En sociolingüística hi ha tres grans variables: actituds, coneixements i usos lingüístics. Parlem molt d'aquests darrers però també és important parlar d'actituds. En aquest sentit, al País Valencià durant molts anys van viure amb governs hostils al català, i últimament crec que es nota una millora en la percepció de la importància de la llengua. En el cas de Catalunya, la cosa és molt més complicada i crec que està lligada al procés independentista. Noto un cert desencant social generalitzat per com ha anat tot plegat. Cal tenir en compte que tots els esforços d'una part important de la ciutadania es van dedicar al procés independentista i això ha pogut condicionar la situació actual de la llengua, que hauria quedat desatesa d'alguna manera.
Alguns han volgut lligar independentisme i català, però la llengua és patrimoni de tots
Creu llavors que el procés independentista ha pogut perjudicar a la llengua? Què s'hagi lligat massa el català amb el moviment independentista i que això hagi pogut generar rebuig fora de Catalunya?
No em sembla que això hagi passat massivament, però és cert que hi ha hagut una intenció per part d'alguns d'associar una cosa amb l'altra per perjudicar el català. La llengua és patrimoni de tots, d'independentistes i no independentistes. Lligar-la a només una part és negatiu perquè limita molt el seu ús. A la nostra associació hi caben independentistes? I tant que sí. És només per independentistes? No, és clar que no. L'OCB és la casa comuna de tots els que estimen la cultura, la llengua i el país, independentment de la seva ideologia.
A finals de maig que hi ha eleccions municipals, insulars i autonòmiques. Què s'hi juga el català en aquestes eleccions davant un possible pacte de govern entre PP i Vox, tenint en compte que la ultradreta ja ha anunciat la seva intenció de tancar IB3 (la radiotelevisió pública de les Balears) si arriben al poder? Us ho creieu?
Tot és possible. Després de les eleccions hi ha moltes opcions de pactes i depenent dels acords postelectorals hi haurà unes conseqüències o unes altres. Això ha passat sempre, però el problema és que ara hi ha unes forces polítiques que aposten clarament perquè el català reculi. Amb tot, no és res nou. A Mallorca ja s'han tancat mitjans de comunicació en català com Televisió de Mallorca, o al País Valencià amb Canal Nou.
Hi ha determinades persones que volen crear confusió sobre el català només per liquidar la llengua
A Menorca, el Partit Popular ha fixat de número tres a una persona que defensa que el català i el balear, mallorquí, menorquí i eivissenc són llengües diferents. És una visió compartida arreu de les Illes?
Jo crec que la població és conscient que parlem la mateixa llengua. Però és cert que hi ha grups que empren el secessionisme lingüístic, defensant el mallorquí, menorquí o eivissenc, precisament per liquidar-los. És una paradoxa. Nosaltres defensem el nostre patrimoni lingüístic i la riquesa lingüística amb les seves modalitats, però tenim molt clar que totes formen part d'una llengua comuna que és el català. El mallorquí, menorquí i eivissenc són les nostres maneres de parlar català. Hi ha determinades persones i partits que volen crear confusió amb l'objectiu de liquidar la llengua. Els partits que més defensen aquestes modalitats com a llengües diferents del català són els que menys les usen. No les fan servir mai.
Alguns empresaris hotelers han fet declaracions nefastes contra la llengua, assegurant que és un fre pel nostre desenvolupament
Balars ha tingut un gran creixement demogràfic però també del turisme. Les persones que estiuegen a les Illes coneixen la seva llengua pròpia? Ha perjudicat aquest boom turístic el paper del català a l'arxipèlag?
Moltes persones que venen de vacances no tenen ni idea que existeix el català, el turisme desconeix la realitat lingüística. Això es tradueix en un impacte molt potent del turisme en la llengua, per exemple a nivell de paisatge amb elements com la retolació o la toponímia. Això es el que és coneix com a efecte exemple, quan la població local intentant satisfer la visió estereotipada del destí i acaba amagant la cultura pròpia per convertir-se en allò que el turisme espera trobar. Com? Doncs substituint els noms propis dels llocs per altres que recreen una certa tropicalització.
Noteu una falta compromís per part dels empresaris amb la llengua per evitar aquestes situacions?
Malauradament, tot i les excepcions, una part important de l'empresariat ha estat insensible davant la llengua. No podem generalitzar, però és important que els agents econòmics tinguin una actitud positiva vers la llengua. Hi ha hagut hotelers que han fet declaracions nefastes dient que el català era un fre pel desenvolupament perquè embullava els turistes. Això és un missatge molt nociu i que no ens podem permetre.
Com es pot solucionar aquesta problemàtica entre turisme i llengua?
Des de l'OCB hem fet una proposta en aquest sentit, que ja l'hem transmesa als partits que es presenten a les eleccions. A Balears existeix l'impost del turisme sostenible que està pensat a mitigar els impactes del turisme. Generalment, només es té en compte el seu impacte econòmic i mediambiental, i poques vegades el sociocultural. Això s'ha d'aclarir i el que demanem és que un 5% de l'impost es dediqui en fer valdre la llengua i la cultura pròpia del territori.