Clar i contundent. Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), ha intervingut aquest dimarts a la comissió d'investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya i ha manifestat que ell i els amos de l’extinta BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, van ser víctimes de “polítics sense escrúpols ni moral”. I ha citat noms: “L’exministre Jorge Fernández Díaz és el responsable d’aquesta corruptela parapolicial, per acció o per omissió. I la implicació del president Rajoy, al final, la demostrarem.”
L’exdirectiu de la BPA ha detallat l’extorsió que va patir ell, personalment, el 2014, quan un responsable policial li "va exigir informació bancària de la família Pujol Ferrusola, Oriol Junqueras i Artur Mas, i sinó, el banc cauria i aniria a mans d’uns americans, com va passar". Miquel ha declarat que el tancament de la BPA "va afectar unes 700 famílies de professionals que treballaven al banc”, i ha insistit: “De nosaltres, la BPA, no va sortir informació de la família Pujol.”
La policia patriòtica, però, va aconseguir les dades bancàries, sense cap permís judicial, i el 7 de juliol de 2014 el diari El Mundo va publicar el famós pantallazo de comptes dels fills del president (menys d'Oriol Pujol) i de la seva esposa Marta Ferrusola, que va provocar que Pujol confesses que la família tenia uns diners no declarats a Andorra, fet pels quals ara seran jutjats a l'Audiència Nacional.
Davant les acusacions de l’exdirectiu de la BPA, la comissió del Congrés que investiga les maniobres del Ministeri de l'Interior contra l'independentisme català en època del PP ha resolt ja, aquest dimarts, que cita a comparèixer el pròxim 5 de març a l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i al seu ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.
El PP, nerviós crispat
La compareixença s’ha encès al final, quan el diputat del PP Rafael Hernando, nerviós i crispat, ha atacat Miquel, ha negat l’operació Catalunya i li ha recomanat que deixin les demandes de reclamacions de responsabilitats a l’Estat espanyol i que es defensi dels procediments oberts al Principat, pendents de sentència. L’exdirectiu de la BPA ha recomanat al popular que escolti els àudios que va enregistrar, on l’inspector Celestino Barroso l’amenaça obertament, i que “estan en guerra” amb l’independentisme català.
Per contra, els diputats de Junts, Josep Pagès; el republicà Gabriel Rufián, i el socialista Manuel Arribas, li han demanat que aclarís extrems i implicacions polítiques. “Per a mi vostè és la primera víctima que ha vingut a aquesta comissió. Què demana?, li ha preguntat Rufian. “He estat 2 anys a la presó i encara tinc els comptes embargats. Espero que restitueixin l’honorabilitat de les persones, que s’aturi el linxament mediàtic. No vaig cobrar res de fons reservats, com es diu, potser alguna persona se’ls va quedar. I els indicis contra el govern de Rajoy són clars.”
L’extorsió a la BPA i l’actuació americana
L’extorsió als responsables de la BPA ha estat documentada amb àudios i notes informatives del comissari José Manuel Villarejo, tal com ha informat ElNacional.cat, en un documental. L’exdirectiu de la BPA ha recordat al Congrés, com primer va rebre una trucada del policia Bonifacio Díaz, que coneixia de l’ambaixada, i que li deia que havia de rebre a Celestino Barroso, al qual va enregistrar les amenaces. També va haver d'anar a Madrid, on es va trobar amb el comissari Marcelino Martín Blas (que es feia dir Félix), i que en la comissió va defugir de tenir cap responsabilitat, tot i validar l'existència de l'operació Catalunya.
El diputat de Junts, també ha demanat a l’exdirectiu de la BPA sobre la nota del tresor dels EUA (FinCEN), que va forçar la intervenció de la BPA el 10 de març de 2015, i també de la seva filial a l'Estat espanyol, el Banco Madrid, per part del Banco de Espanya davant l'alerta d'un suposat blanqueig de capital en els dos bancs. Les entitats van ser dissoltes l'any 2016.
La informació va ser facilitada pel Servei d’Intel·ligència Financera d’Espanya (Sepblac) de “forma intencionada i esbiaixada”, ha afirmat Joan Pau Miquel, ja que ha detallat que les sospites sobre veneçolans, russos (cas Petrov) i xinesos, ja feia anys que s’investigava a l’Estat espanyol. Miquel fins i tot ha fet sorna: “Fa 13 anys que investiguen la trama xinesa a Espanya, i ara la fiscalia ha rebaixat l’acusació i res s’ha provat que els diners fossin del crim organitzat.”
Ha afegit que des de la BPA es va presentar una demanda als EUA per saber la documentació amb la qual es va fer la nota el FinCEN, però com l’organisme va despublicar aquesta alerta mesos després, el febrer de 2016, el jutge va considerar que no hi havia res a reclamar. En aquest sentit, el diputat Pagès ha plantejat que “cal desclassificar documents que el Seplac” va enviar als EUA en el cas de la BPA, i aclarir si hi ha responsabilitats dels exministres d'Economia i Hisenda, Luis de Guindos i Cristóbal Montoro.
Finalment, Miquel també ha recordat que a Andorra continua obert un procediment contra l’expresident Rajoy i la seva policia patriòtica, però les autoritats judicials espanyoles “alenteixen el procés per interrogar-los”. A l’Estat espanyol, per ara, cap jutge ha volgut investigar l’extorsió a Joan Pau Miquel ni als germans Cierco.