El catedràtic Joan Queralt (Barcelona, 1951) és en aquesta nova legislatura senador d'Esquerra Republicana per Barcelona a la cambra alta on el Partit Popular gaudirà d'una plàcida majoria absoluta. Queralt, que va fer el pas d'entrar en política per primera vegada en les darreres eleccions generals del 23-J s'estrena en un moment en què els 14 diputats dels partits independentistes —tot i la pèrdua de suports electorals, especialment d'ERC— són imprescindibles perquè Pedro Sánchez pugui formar govern. I per fer-ho, la condició més clara que han posat sobre la taula els republicans és una llei d'amnistia, terme del qual en defuig el PSOE sense arribar a tancar-s'hi en banda. ElNacional.cat conversa amb el professor de dret penal i ara també senador sobre el seu abast i també sobre les repercussions que aquesta tindria damunt el moviment independentista.
Des del 23 de juliol, ERC ha posat damunt la taula l'amnistia i ha deixat clar que és una línia vermella en les negociacions amb el PSOE. Això vol dir que si Pedro Sánchez no es compromet amb una llei d'amnistia no pot comptar amb els vots d'Esquerra?
Hi ha una cosa que ha passat desapercebuda perquè s'ha posat molt l'accent en l'ús del català a Europa, que és un tema importantíssim. En un dels documents que es va signar amb ERC es va utilitzar el terme de la desjudicialització per totes les vies legals. La condició perquè ERC acceptés la Mesa del Congrés que proposaven el PSOE i Sumar era l'amnistia. El PSOE i Sumar ja han entrat en aquest marc, ja han fet aquesta passa. Ara, si es desdiuen...
En aquests documents però, la paraula amnistia no apareix enlloc.
Cadascú s'ha de menjar els seus gripaus i se'ls cuina com vol. Si ells no volen emprar la paraula amnistia i prefereixen dir un altre terme que té els mateixos efectes que una amnistia és exactament igual. Les coses són les que són, no el nom que tenen. En política hi ha tota una gamma de matisos per arribar a un mateix lloc. Nosaltres volem fer-ho i sembla que el PSOE i Sumar també.
Sumar no ha de fer d'intermediari, ha d'exigir l'amnistia al PSOE
Qui més passes ha fet en aquest sentit és Sumar, que s'ha mostrat en reiterades ocasions a favor d'una llei d'amnistia. Com ho valoren?
Sumar ha pres una posició peculiar, com de mitjancers del PSOE amb ERC. I aquesta no és la seva feina, només han de dir que sí a l'amnistia. En lloc de fer d'intermediaris han d'anar al PSOE i exigir-los l'amnistia, utilitzin el sinònim que utilitzin.
Què implicaria aconseguir l'amnistia per al moviment?
Cal entendre que no és un perdó, com seria un indult, sinó que suposa esborrar el delicte i la pena. Això significa que els antecedents penals també desapareixen. És el que hem d'aconseguir per realment donar estabilitat al país, perquè hi ha un conflicte polític reconegut pel PSOE.
Una d'aquestes passes seria la taula de diàleg que ara està en pausa, però que fa un any, a finals de juliol es va reunir i es va tancar amb el concepte de desjudicialització?
Sí. Hi ha una feina anterior feta que ha estat molt important, com els indults, la derogació del delicte de sedició o la reforma dels delictes de desordres públics, tot i que es va "fracassar" amb la malversació, ja que el Suprem no la va acceptar.
Sánchez ha demostrat tenir un estómac d'acer, no se li pot dir ni covard ni tímid
En el seu moment, la reforma del Codi Penal va ser molt polèmica, especialment per la dreta espanyola. Fins i tot va arribar a provocar una moció de censura contra Pedro Sánchez. El PSOE, amb això en ment, pot anar més enllà i acceptar la llei d'amnistia, tingui el nom que tingui?
El PSOE ha demostrat tenir un estómac d'acer, i especialment Pedro Sánchez. Ell mateix ha demostrat, i no només amb Catalunya sinó també amb el seu propi partit, que se li poden dir moltes coses, però ni covard ni tímid.
ERC ja fa temps que negocia amb el PSOE i la investidura és un nou esglaó. Això facilita les converses?
El diàleg existeix, però no és fàcil. Cada grup polític té els seus fonaments i els seus límits. Ara hem de seure i negociar de nou.
En aquest mes que ha passat des de les eleccions generals, el PSOE no s'ha tancat en banda a fer una llei d'amnistia, a diferència del referèndum.
Des d'una perspectiva metodològica, la carpeta de l'autodeterminació i el referèndum no es pot encetar fins que no s'hagi tancat la de l'amnistia. No pots anar a un diàleg polític havent-hi gent inhabilitada, condemnada, a l'exili o que té el patrimoni familiar i personal en perill pel Tribunal de Comptes. Això contribueix, a més, a anar posant blocs sòlids i ben construïts al diàleg. Tot plegat pot semblar més lent, però ens porta finalment al nostre objectiu, que és l'autodeterminació.
Aconseguir l'amnistia no vol dir que després tot siguin flors i violes
La secretaria general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, va assegurar en una entrevista que l'amnistia podria suposar un punt final en el conflicte amb l'Estat. Ho comparteix?
A vegades, les paraules ens traeixen una mica. Jo no ho vaig entendre com un "punt final" a l'estil de les lleis d'impunitat de l'Argentina, sinó un punt final d'una etapa. La idea és tancar l'etapa del conflicte polític obert i sagnant i obrim-ne una altra. Tenim un arxivador amb moltes carpetes. No vol dir que si s'aconsegueix l'amnistia després tot són flors i violes ni que s'ha acabat el conflicte, però sí que es canalitza a la política que és d'on mai hauria hagut de sortir.
Després de les eleccions generals es va parlar molt de la unitat d'acció independentista i del fet de negociar plegats ERC i Junts una possible investidura. Ara, Junts ha considerat que s'ha d'incloure el cas de Laura Borràs dins l'amnistia. Hi estan d'acord?
Crec, jo i el 76% del Parlament de Catalunya, que és un fet que no té res a veure ni amb el 9-N ni amb l'1-O. És un tema de contractació administrativa que es va fer vulnerant tots els procediments i això no té res a veure amb el moviment independentista. Que ho hagi fet una persona que és clarament independentista seria atribuir una butlla: "jo puc fer això perquè soc independentista".
Les estratègies dels partits independentistes poden tenir tempos diferents, però no poden ser oposades
Des de Junts, però, sí que consideren que és un cas de repressió. Això pot provocar problemes a l'hora de negociar plegats la investidura de Sánchez?
No demanem més pressa de la necessària. Les coses han de madurar molt i la situació no és gens fàcil i les situacions personals influeixen molt. Venim d'una època dins la part independentista de greus desavinences. Es tracta de trobar una certa coordinació d'acció, cadascú respectant la seva independència i els seus plantejaments polítics però tenint en compte que si tots els grups volen el mateix, les estratègies poden tenir tempos diferents, però no poden ser oposades.