Trist i decebut. És com assegura que està l'exlíder d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, després que els republicans hagin anunciat una abstenció al dictamen de la llei de memòria històrica que es debat aquest dilluns a la Comissió Constitucional del Congrés i que de moment acumula suficients suports per sortir aprovada. "La direcció del meu partit ha decidit no plantar cara a la Llei de Memòria del PSOE, i abstenir-s'hi. Tants anys tibant i denunciant la impunitat per part de tants afiliats no mereixien aquest final mentider blanquejat per nosaltres. Érem la darrera veu de les víctimes", ha escrit l'històric dirigent republicà al seu perfil de Twitter.

El dubte de si ERC se sumaria o no a la llei de memòria històrica ha estat present fins a primera hora de la tarda. La diputada dels republicans Carolina Telechea finalment ha estat l'encarregada d'anunciar l'abstenció, argumentant que que ERC no pot votar a favor perquè la norma "no s'atreveix" a fer "veritable justícia i reparació". La republicana ha lamentat que no es toqui la llei d'amnistia de 1977 "perpetuant un model d'impunitat" ni es reconegui la responsabilitat de l'estat "que s'hauria de traslladar a la realitat amb indemnitzacions per les causes anul·lades per llei i el retorn de tots els béns robats pel feixisme als seus legítims propietaris". Així, considera que es vol aprovar un text ambiciós simbòlicament, però molt fluix en la part efectiva, i per aquest motiu els republicans s'abstindran. Aquesta abstenció, però, no és ni molt menys suficient per Joan Tardà, qui durant 15 anys ha estat diputat al Congrés i qui va deixar el relleu al capdavant del Congrés a l'actual líder a Madrid, Gabriel Rufián. De fet, en els últims mesos, Tardà havia anat a Madrid en reiterades ocasions per negociar aquesta llei.

Junts també s'abstindrà en la votació del dictamen, que s'haurà de tornar a votar al ple de la cambra baixa, encara que el diputat Joan Pagès també ha criticat que la norma és "insuficient". "El que hi ha són molt pocs actes de reparació i massa retòrica i simbolisme", ha afirmat Pagès, que ha demanat que es reconegui la condició de víctima a la nació catalana i el canvi d'ús de la comissaria de Via Laietana.

Aprovat en Consell de Ministres fa gairebé un any, el projecte del llei va ser acceptat pel Congrés a l'octubre i un mes després els grups parlamentaris van presentar les seves esmenes, però al poc el Govern espanyol va desistir al no veure suports suficients per a tirar-lo endavant: a l'oposició del PP, Vox i Ciutadans es va sumar el rebuig d'ERC, que la considerava insuficient. Va ser el mes de juny passat quan el projecte es va treure del calaix per a reactivar la tramitació, una vegada que PSOE i Unides Podem havien acostat postures amb altres formacions minoritàries. Així, la Llei de Memòria Democràtica va superar la setmana passada la fase de ponència després d'introduir-se diverses esmenes pactades amb Bildu, PNB, el PDeCAT, Más País i Coalición Canaria.