La militància d'Esquerra Republicana decideix aquest divendres si vota a favor d'una investidura del líder del PSC, Salvador Illa. Mentre els socialistes, amb 42 diputats, ja compten amb els 6 vots favorables dels Comuns, els de Salvador Illa estan pendents de la votació de la militància republicana, que acabarà aquest divendres a les 19 hores. La pregunta que ha escollit la direcció republicana, després d'arribar a un preacord amb el PSC, és aquesta: "Estàs d’acord que Esquerra Republicana voti a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal, la promoció i protecció de la llengua catalana, la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític i la resta de mesures acordades?". La resposta dels més de 8.500 militants republicans ha de ser 'sí' o 'no'.
Els dirigents, batlles, càrrecs i militants es van posicionant a mesura que s'acosta la votació. Entre l'ambigüitat d'Oriol Junqueras i l'aposta pel 'sí' de la direcció de Marta Rovira, hi ha dos militants que els últims anys han tingut una influència important dins de les files republicanes. Són l'històric diputat al Congrés Joan Tardà i l'exdiputat i exregidor de Lloret de Mar Jordi Orobitg. El Nacional.cat ha pogut entrevistar-los a tots dos, i és que representen els dos posicionaments dins de les files republicanes. Tardà es mostra contundent a votar-hi a favor, mentre que Orobitg es referma en el seu 'no' al preacord.
Per què votarà favorablement al preacord entre el PSC i ERC a la consulta d'aquest divendres?
ERC, malgrat que ha fet des del Govern una actuació en molts casos més que interessant, no deu haver fet la feina prou bé perquè no hagi tingut el suport electoral suficient per continuar governant. Els resultats electorals indiquen que toca passar a l'oposició. Crec que és molt interessant aconseguir preservar tota l'obra de govern positiva que ha fet el govern Aragonès. Per això, qualsevol acord que aconsegueixi preservar tot allò de bo que s'ha fet en el Govern durant aquests quatre anys crec que és un èxit de negociació i de maduresa política. A més, si s'hi afegeixen qüestions tan elementals i importants com els avenços cap a la sobirania fiscal o s'aconsegueix que en molts altres àmbits el PSC pagui un preu alt, com és que es desdigui d'aquest nou model educatiu que començaven a plantejar i que d'alguna manera suposava la substitució del sistema d'immersió lingüística i que ara amb aquest acord es reforça i es blinda, crec que és bo votar que sí. Passem a l'oposició, però des d'allà podrem fer una tasca de confrontació amb el PSC, també de col·laboració, a partir d'un guió que està marcat per les nostres posicions. No tinc cap dubte sobre la necessitat de votar 'sí'.
Jordi Orobitg (ERC): "Ni que Illa tingui la millor de les voluntats es pot garantir que es compleixi l'acord"
La cúpula d'ERC surt en tromba pel 'sí', però no aconsegueix silenciar les veus contràries a investir Illa
Creu que Salvador Illa complirà el preacord al qual han arribat ERC i el PSC?
Del que es tracta és que tots els acords que se signen es compleixin. Això forma part de la confrontació política i de la capacitat que tinguem per avançar i conquerir aquest escenari. D'entrada, aquest escenari té un camí pla, perquè existeixen uns compromisos signats. D'altra banda, ERC no només té una representació política al Parlament de Catalunya, sinó que també la té al Congrés dels Diputats, on és determinant per formar majoria de govern. Jo diria que, en aquests moments, si el PSC no complís, no només es tiraria pedres grosses a la seva teulada, sinó que quedaria orfe davant d'una ciutadania que majoritàriament l'ha votat. Una ciutadania amb la qual s'ha compromès a través d'ERC a fer un pas endavant cap a la sobirania fiscal. Si ells no complissin, no només tindrien problemes per continuar governant a Catalunya i a l'estat espanyol, sinó que també haurien enganyat la ciutadania catalana.
Ara, a la ciutadania se li diu que PSC i ERC hem acordat un pas endavant per tal d'assolir la sobirania fiscal. Dubto que la ciutadania catalana, fins i tot persones que no voten partits catalanistes, no vegi amb bons ulls que el govern de la Generalitat tingui més diners, mani qui mani. Els primers interessats que s'executi aquest compromís són els que l'han signat.
El fet que l'aplicació del preacord depengui del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, creu que en dificulta l'aplicació?
No, perquè ja fa temps que estic convençut que la sort de l'autogovern de Catalunya i, fins i tot, del projecte independentista de fer possible un referèndum, està lligada a la sort de les esquerres espanyoles. Estic convençut que les esquerres espanyoles necessiten el republicanisme català i que el republicanisme català i el conjunt de l'independentisme també necessita les esquerres espanyoles. Per això, crec que és bo que hi hagi una dialèctica basada en la confrontació, que és inevitable, però també en la col·laboració.
Creu que l'independentisme entendria un 'sí' d'ERC a Salvador Illa?
En tot cas, els independentistes d'ERC sí. Els altres independentistes no ho sé. M'atreviria a dir que si ERC no existís, Junts per Catalunya faria el mateix paper que Esquerra Republicana, intentant crear les condicions objectives més favorables per tal d'exercir el dret a l'autodeterminació. Perquè siguin beneficioses, han de garantir una redistribució equitativa de la riquesa, mantenir l'estat del benestar i generar autoestima pel que fa a la catalanitat, i això exigeix que les condicions de vida de tothom millorin.
Les actuals majories al Parlament de Catalunya fan que, en cas d'incompliment d'acord, sigui pràcticament impossible crear una alternativa per impulsar una moció de censura. Creu que els militants han de tenir això en compte a l'hora de votar?
Defenso, des de fa temps, que del que es tracta és de construir una solució que permeti a una majoria catalana sentir-s'hi representada. La solució hauria de ser refrendada pel poble de Catalunya. Crec que això s'ha de fer des del conjunt del catalanisme, contemplant el PSC com a integrant d'aquest catalanisme. Es tracta que el republicanisme s'impliqui en les iniciatives del PSC, de la mateixa manera que cal exigir que el PSC s'impliqui en les iniciatives del republicanisme, que són de caràcter autodeterminista. En la mesura que tothom participi de les solucions de tothom, crec que s'està construint una solució que haurien de liderar les esquerres. Una raó important per la qual crec que el preacord mereix el vot del sí és que hi apareix la creació de la convenció nacional per a la resolució del conflicte. És a dir, que en seu parlamentària, els grups parlamentaris catalanistes comencin a elaborar un projecte de solució, perquè la independència o el referèndum d'autodeterminació no és possible sense el concurs del PSC. Tampoc no és possible el projecte del PSC de caràcter federal sense la participació del republicanisme. Hi ha d'haver un interès encreuat per tal que tothom se senti implicat.
Creu que unes noves eleccions podrien resoldre la situació política que viu Catalunya?
En absolut. Crec que unes noves eleccions provocarien més desafecció a la ciutadania, donaríem una oportunitat als grups feixistes perquè creixin. Crec que, anant bé, estaríem en la mateixa situació i possiblement en unes condicions encara menys bones per tal d'aspirar a fer el mateix que ara hem pogut fer. Si surt el 'no', entraríem en un terreny desconegut, en el qual prevaldrien encara més les desavinences. Crec que el procés congressual que hem d'iniciar el novembre difícilment seria modèlic i crec que pertoca l'autoestima de la feina ben feta, que és saber entendre el que ens ha dit la ciutadania. Cal fer una oposició a partir d'un guió que ens és favorable.
Com s'hauria de recompondre ERC internament si hi ha eleccions?
En aquests moments, descarto que guanyi el 'no'. Tinc la impressió que la maduresa de la militància d'ERC farà que el 'sí' guanyi bé. Les dues posicions són susceptibles de generar contradiccions, dubtes i incerteses. Els companys que tenen dubtes crec que optaran pel 'sí' perquè és una construcció positiva. En la història d'ERC hi ha un ADN, que és que el partit acaba optant per l'escenari on hi ha les condicions que permeten avançar. Si el PSC ha d'assumir una part del programa d'ERC, no té sentit que nosaltres no n'estiguem orgullosos, d'això.
La crisi interna entre l'anomenat junquerisme i rovirisme i la crisi dels cartells de Maragall, creu que pot influir en la decisió dels militants?
No, no ho crec. No vol dir que no estiguin presents en l'imaginari de la militància, però són qüestions diferents. Hi ha persones que donen suport a Junqueras que votaran que no, i d'altres que sí. Hi ha companys que faran el mateix i que tenen altres pensaments. Són debats diferents.
Com valora la posició d'Oriol Junqueras que ha fet pública aquest dimecres?
Com a militant de base té tot el dret a expressar la seva opinió. Tinc la impressió que pretenia donar suport a la negociació que havia fet la direcció encapçalada per Marta Rovira i també donava una certa confiança als que estan dubtant. Els deia que tenim eines per tal de controlar i fiscalitzar i garantir que compliran.
Si el president Puigdemont torna per a la investidura i és detingut, què caldria fer?
ERC hauria de mobilitzar-se en suport i solidaritat a Carles Puigdemont. És evident que el que preval és la voluntat de venjança de l'estat espanyol. No està renyit en absolut i és un insult a la intel·ligència, o és només voluntat dels fanàtics, aquells que neguen que sigui absolutament compatible ser solidaris i mobilitzar-nos en defensa del president Puigdemont en cas de ser detingut amb l'estratègia d'ERC de considerar que en aquests moments seria bo validar aquest preacord. Per mi no hi ha cap dubte que és compatible.