Amnistiada. L’exvicepresidenta i actual regidora per Junts a Barcelona, Joana Ortega, ha estat amnistiada de l’acusació de trencar la condemna d’inhabilitació per la consulta del 9-N del 2014. La magistrada del Penal 10 de Barcelona ha dictat l’arxivament definitiu d’aquesta causa contra Ortega, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres. La Fiscalia es va oposar a aplicar la norma de l’oblit penal a la juntaire i demanava que fos jutjada i condemnada a pagar una multa de 30.000 euros pel delicte de trencament de la condemna del 9-Namb el govern d’Artur Mas. El ministeri públic, però, no ha presentat cap recurs contra la resolució de la seva amnistia.
En la resolució, la magistrada raona que el delicte de trencament de condemna no està recollit en la llei d'amnistia, "però tampoc exclòs" i que aquesta acusació contra Ortega té "un nexe indissoluble" amb el cas del 9-N del 2014, que sí que està inclòs en la norma, i per això, decreta la seva amnistia. Ortega, defensada per l’advocat Miguel Capuz, sempre ha negat aquest incompliment de la condemna d’inhabilitació. Ara, amb l’aplicació de l'amnistia, la seva causa queda tancada.
Un cas derivat del TSJC
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser qui va obrir la porta a una segona causa contra l’exvicepresidenta Joana Ortega, quan el juliol del 2020 va donar per definitivament extingides les responsabilitats penals del president Artur Mas i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per la condemna d’inhabilitació a càrrec públic i multa per l’organització del 9-N, i va fer analitzar el cas d’Ortega.
En l’execució de la condemna es va indicar que la inhabilitació d'Ortega seria entre el 21 de gener i el 10 d’octubre del 2019. Per a la Fiscalia, Ortega, “sent coneixedora de la condemna i dels termes concrets amb evident ànim d’incomplir-la”, des del 17 de maig fins al 8 d’octubre del 2019 va assumir el càrrec d’assessora en projectes transversals del Departament d’Empresa i Coneixement, executant activitats directament connectades amb el gabinet d’aquest departament. La defensa va insistir que amb aquesta feina “no exercia funcions de govern” i, per tant, no havia incomplert el càstig pel 9-N.
La inhabilitació especial, no absoluta
En la seva declaració al jutjat, el 2020, Ortega va declarar que el TSJC no li va comunicar “mai” la liquidació de la condemna, quan aquesta va ser ferma amb la rebaixa de la pena fixada pel Suprem. Aquest certificat, segons la seva defensa, és obligat en els casos de restriccions de drets, com el d’Ortega. També va detallar que el seu càstig explícitament era d’inhabilitació “especial” i no pas absoluta, i en la resolució s'hi detalla inhabilitació per a "càrrecs públics electes (que es voten) locals, autonòmics i estatals", i per a “càrrecs de govern autonòmics i estatals”, i la seva feina d’assessora a Empresa no tenia aquesta categoria.
Les condemnes imposades
El Tribunal Suprem va rebaixar el desembre del 2018 a 1 any i 1 mes d’inhabilitació la condemna de dos anys que el TSJC havia imposat a Mas, mentre que a l’exvicepresidenta Ortega l'hi va rebaixar d’un any i 9 mesos a nou mesos i a l’exconsellera Rigau, d’un any i mig a 6 mesos. L’alt tribunal va mantenir les multes que va imposar el TSJC: 36.000 euros per a Mas, 30.000 per a Ortega i 24.000 per a Rigau, finalment pagades per la Caixa de Solidaritat. Les condemnes ja han estat extingides. Per això, el TSJC s’ha negat a aplicar-los l’amnistia perquè la causa del 9-N ja està tancada fa temps.
Ara, finalment, quatre anys després de la nova denúncia, Joana Ortega pot tancar definitivament la seva persecució pel 9-N.