Joaquim Bosch, ex president de Jutges per la Democràcia i membre d'aquesta organització judicial, ha analitzat el judici als líders independentistes al FAQS Preguntes Freqüents de TV3. En una conversa amb la presentadora Cristina Puig, el magistrat ha assegurat que encara que el judici ofereixi garanties, pot ser que la sentència no estigui d'acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans.

Bosch també ha volgut destacar que si bé al judici s'ha parlat molt de la violència, no s'ha fet prou referència a "l'alçament violent" que seria necessari per a un delicte de rebel·lió. Ha volgut recordar que la pressió social mitjançant una manifestació és legítima en democràcia, i que perquè hi hagi alçament hi ha d'haver una multitud que exerceixi una violència activa per obtenir els seus objectius. Afirma que el 18 de juliol i el 23 de febrer van ser, indubtablement, alçaments, una cosa molt diferent a la resistència passiva.

Bosch ha argumentat que si la fiscalia no demostra que hi ha hagut alçament violent, el tribunal no podria condemnar als acusats per rebel·lió, el que no implicaria que no se'ls condemnés per res. Podria haver-hi condemnes per desobediència, malversació. A desgrat de tot, Bosch ha deixat clar que la solució al conflicte no pot arribar per via judicial, i ha apostat pel diàleg. I afirma que si hi ha voluntat política, l'ordenament jurídic pot portar a exercir el dret a decidir (fins i tot sense canviar la Constitució). Apunta a començar per un referèndum consultiu, i a partir dels seus resultats, procedir al canvi de la Constitució per fer una consulta vinculant.