L'exministre i excomissari europeu del PSOE, Joaquín Almunia, ha expressat la seva convicció que "de moment" no hi ha condicions per a una amnistia "des del punt de vista polític de l'interès general de la societat". A més, creu que Junts "hagués de fer una fortíssima autocrítica al que va ser el seu comportament el 2017, reconeixent els errors i destrosses" i "a partir d'allà, dialogar i no imposar, i menys des de Waterloo". Per la seva part, l'expresident aragonès i senador autonòmic Javier Lambán, molt crític habitualment amb la gestió del Govern de Sánchez, ha dit aquest divendres que una llei d'amnistia "no cap a la Constitució" i "obriria una via d'aigua a la nau constitucional que podria portar-la directament a enganxada".

En una entrevista concedida a Ràdio Euskadi, recollida per l'agència Europa Press, Almunia ha assegurat que haurà de ser el Tribunal Constitucional, "en el seu cas", el que decideixi "al seu dia", si l'amnistia que reclama el president en l'exili, Carles Puigdemont, per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, 'cap o no' a la Constitució.

"No tinc coneixement anticipat del que vagi a decidir el Tribunal Constitucional si el tema se li sotmet alguna vegada. Hi ha opinions a favor, hi ha opinions en contra de la cabuda dins de la Constitució d'una amnistia", ha afegit.

Segons ell, aquest "no és el problema polític" sinó si, "des del punt de vista de l'interès general, hi ha condicions, ateses les circumstàncies actuals, atès el que he sentit fa pocs dies per part de Puigdemont, des de Brussel·les, hi ha condicions per a una amnistia des del punt de vista polític de l'interès general de la societat". "I jo crec que, de moment, pel que es veu, s'escolta i se sent, no hi ha condicions per a una amnistia", ha indicat.

"No ho veig"

L'exministre socialista ha citat "a veure què passa en les setmanes vinents i mesos", però "en aquest moment, jo no ho veig", ha reiterat. Segons la seva opinió, "l'important és pensar de cara al futur, de cara a aquesta legislatura que està començant, si la situació a Catalunya continua millorant com ho ha fet la legislatura anterior, la que va acabar el passat 24 de juliol."

"I què s'ha de fer per part de tots els implicats, per part de les autoritats públiques, però també per part dels qui van ser protagonistes del que va succeir en Catalunya amb les lleis de desconnexió i tot allò, si hi ha condicions per a la situació continuï millorant; i això crec que és el que ens ha d'importar, des del punt de vista polític, a hores d'ara," ha precisat.

Joaquín Almunia ha afirmat que li agradaria escoltar "una rectificació profunda política" de "els qui van ser protagonistes d'aquells fets clarament contraris a la Constitució, contraris a l'opinió de moltíssims catalans, de decidir unilateralment separar-se d'Espanya", amb l'objectiu que "aquests fets no es puguin tornar a repetir".

També perquè "les diferències polítiques, que n'hi ha sens dubte" entre "diferents partits en sectors de la societat, catalana i de la societat espanyola" que "es pugui anar dilucidant, es pot anar debatent, es puguin anar trobant solucions de manera civilitzada com cal fer les coses en política, i no pel broc gros com es van fer, desgraciadament, el 2017".

Respecte al moment en què es pugui produir, ha recordat que el 26 i 27 de setembre se celebrarà la investidura d'Alberto Núñez Feijóo, "que tothom anticipa que no sortirà", després de la qual s'obrirà un període de dos mesos "per evitar una repetició d'eleccions".

"És aquell període cal veure si l'altra alternativa per formar un govern per al desenvolupament de la legislatura està en mans de Pedro Sánchez", ha dit.

Ha apuntat, també, que Pedro Sánchez "tampoc no té tots els vots", per la qual cosa "cal seguir els passos del diàleg i, si és procedent, de la negociació, a veure en què culmina". "Tant de bo culmini en un acord en el marc de la Constitució i amb capacitat política per continuar millorant la situació dins de Catalunya i la situació entre les institucions catalanes, la Generalitat, el Parlament de Catalunya i la resta de les institucions espanyoles," ha manifestat.