L'exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías ha exposat dues vies perquè el Tribunal Constitucional pugui donar llum verda a una possible llei d'amnistia. La primera, que rebutja el PSOE i reclama l'independentisme, és la d'argumentar en els motius de la llei que durant tota la lluita contra els líders del Procés es van cometre "excessos". "Això implicaria deslegitimar els tribunals espanyols, fet que el PSOE veu amb mals ulls", diu el jurista. La segona opció que ha posat sobre la taula Urías és la d'argumentar una amnistia a través d'un retorn a la "convivència", tot i que això, segons Urías, implicaria que l'independentisme renunciés a la via unilateral. "Si s'aprova una amnistia dient que servirà per a la concòrdia i per superar la situació i l’independentisme diu que no es mourà, la justificació cau pel seu propi pes", argumenta Urías en una entrevista al programa Aquí Catalunya de la Cadena Ser.
Les dues vies per justificar l'amnistia al TC
Urías assistirà com a oient de la presentació de la proposta jurídica de Sumar sobre l'amnistia aquest dimarts. De fet, explica que ha estat consultat de "forma tècnica" per part de dirigents de la formació de Yolanda Díaz, tot i que reconeix que no ha participat ni en l'escrit final ni ha vist la seva redacció definitiva. Pel que fa a l'amnistia, Urías subratlla que el problema constitucional és "com justificar una diferència de tractament d’igualtat". "El perquè a unes persones se les condemna i a d’altres no", explica Urías, qui considera que l'actual debat no està entre el sí o no a l'amnistia, sinó en el motiu amb el qual s'exposa.
"El relat que tenen els partits independentistes és que el delicte de sedició mai s’havia aplicat, que també se’ls hi ha aplicat el del delicte de malversació il·legalment i creuen que no se’ls ha jutjat bé. El relat dels socialistes és que respecten els tribunals, però que s’ha de passar pàgina", afirma el jurista exposant les dues vies de justificació al TC.
Els problemes amb l'amnistia
Amb tot, Urías també avisa que "s'ha d'anar amb molt de compte" de quin és l'abast d'una possible amnistia i exposa que els fets condemnats amb els delictes de sedició i malversació no "plantegen cap problema" a l'hora de ser amnistiats. En canvi, sí que veu problemes en els delictes on hi ha violència, com ara les condemnes de desordres públics. I és que el problema d'arrel ve en la justificació, perquè si s'amnistien fets com ara el llançament de pedres o totxanes podria implicar que amb el sol fet de dir davant del jutge que el manifestant és independentista podria quedar amnistiat, segons Urías.
De fet, també exposa aquest problema amb l'amnistia per als policies que van colpejar els votants independentistes durant el referèndum del Primer d'Octubre. "Si hi ha hagut un maltractament policial és molt difícil d’explicar i marcaria un precedent molt complicat per al futur de cara al perdó a l’excés de violència", exposa Urías.
Urías alerta també del fet que el jutge instructor de causes com la del president Puigdemont quedi a l'espera de resoldre durant uns anys. "El risc de presentar prejudicials a Europa o al TC existeix. Endarreriria tota la seva aplicació", explica l'exlletrat. Per això, aconsella Puigdemont que durant aquest període no trepitgi territori espanyol. A més, també avisa que l'amnistia podria perjudicar l'independentisme en els seus casos als tribunals europeus. "No té per què treure-li la raó, però pot ser que no hi hagi ni pronunciament perquè ja s’hagi reparat la vulneració de drets", explica el jurista.
El referèndum al Constitucional
Sobre la proposta de l'ANC d'aixecar la DUI el mateix dia de l'aplicació de l'amnistia, Urías recorda que les persones encausades pel Procés "no van ser condemnades per declarar-la". Pel que fa a la cabuda d'un referèndum dins la Constitució, subratlla que "no hi ha obstacles" en el si de la Carta Magna. "Hi ha obstacles en la interpretació del Constitucional. El TC va dir que l’únic referèndum possible seria sobre la reforma de la Constitucional", explica l'exlletrat del TC. Tot i això, considera que aquesta interpretació podria canviar amb l'actual composició progressista del tribunal i argumenta que també dependria de la pregunta. "Si és la independència sí o no, crec que seria inconstitucional", subratlla.