El professor de Dret Constitucional, Joaquín Urías, ha tornat a carregar contra el Tribunal Suprem per mantenir l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont per malversació. L'exlletrat del Tribunal Constitucional ha lamentat que la interlocutòria del Suprem suposa "el final de l'amnistia". A través d'una publicació a X, ha assegurat que després de mesos de debats el Suprem ha considerat que l'amnistia no s'aplicarà a Espanya i ha apuntat que el més "terrible" és que el bloqueig judicial no obeeix a raons jurídiques. Urías ha denunciat que l'alt tribunal "s'inventa sense necessitat de cap prova" que en cas de no haver pagat amb diners públics "la promoció del referèndum" els líders independentistes ho haurien pagat "de la seva butxaca". I, per tant, ha assenyalat que "d'aquesta presumpció inventada dedueix que van estalviar, i per tant s'han enriquit".
"Arguments infantils" del Suprem
Joaquin Urías ha apuntat que segons el Suprem una possible independència de Catalunya "disminuiria els ingressos de la Unió Europea" i, per tant, dedueixen que el que van fer els líders del procés afecta els interessos de la Unió Europea, i que aleshores no és amnistiable. Urías ha denunciat que els arguments del Suprem "són infantils. Impropis de cap jurista". Urías ha afirmat que no creu que el jutge Manuel Marchena "sigui tan mal jurista", així doncs permet "deduir que la interlocutòria no respon a raons jurídiques". Amb tot, ha conclòs que no s'arribarà a aplicar mai l'amnistia perquè "aquests jutges no respecten la voluntat popular feta llei i actuen com a polítics".
Cop de porta del Suprem
El Tribunal Suprem desobeeix la llei d'amnistia i ha declarat no amnistiable el delicte de malversació, i per tant deixa fora de l'àmbit d'aplicació de la llei Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. A més, també manté les ordres de detenció a l'Estat contra Puigdemont, Comín i Puig. D'altra banda, el jutge Pablo Llarena considera que Marta Rovira si entra en el marc de l'amnistia i deixa sense efecte la seva ordre de detenció, i no arxiva la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa fins al 2030 i 2031.
Llarena conclou que els comportaments de Puigdemont i els dos exconsellers “incorren plenament en les dues excepcions que preveu la llei per amnistiar delictes de malversació, que són que s’hagin fet amb propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i que afectin els interessos financers de la Unió Europea”. En aquest sentit, apunta que "van ser ells els que van concebre el pla per aconseguir la independència de Catalunya i van adoptar un acord de govern per assumir determinades factures des dels seus departaments. Consegüentment, els actes de disposició del patrimoni de l’Administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal i van tenir un caràcter patrimonial marcat".
Carles Puigdemont va definir de forma irònica l'actuació del Suprem comparant-lo amb la màfia. En una breu publicació a X va afirmar "La Toga Nostra". Per la seva banda, el seu advocat, Gonzalo Boye, ha comparat la situació a Espanya amb la d'Albània dels anys 80, quan aquest país estava sotmès a una dictadura comunista sota el mandat del dictador Enver Halil Hoxha. Boye ha recordat que Albània estava aïllada, com li passa ara a Espanya, ja que "les ordres del jutge Pablo Llarena només tenen valor a Espanya, que s'ha encapsulat. El Tribunal Suprem ha retirat de facto Espanya de la Unió Europea". Per aquesta raó ha assegurat que les interlocutòries del Suprem no són serioses jurídicament.