“És un disbarat inconstitucional.” Així ha qualificat Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, la decisió de l’Advocacia de l’Estat de sumar-se a la Fiscalia del Tribunal Suprem i demanar al jutge Pablo Llarena que inclogui en la seva interlocutòria de processament del president a l’exili Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí el delicte de desordres públics agreujats, a més del de malversació per l’1-O. Preguntat per ElNacional.cat, Urías ha insistit a explicar que el delicte de desordres agreujats “no existia” la tardor del 2017, quan es va fer la consulta del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya i, per tant, els responsables del Govern jutjats i a l’exili no sabien que hi ha unes actuacions que ara són delictives, malgrat que existís el delicte de desordres. El jurista espera que Llarena i la sala penal del Tribunal Suprem, en el recurs d’apel·lació, “ho tombin” i si no, ho faran els tribunals europeus.
Joaquín Urías també és força crític amb la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena en la qual actualitza el processament dels polítics catalans a l’exili per l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, acordada pel PSOE Podem i ERC. Pel professor, el jutge Llarena “s’ha excedit en dos aspectes”. El primer és un excés “formal” perquè Llarena ha fet “política legislativa” perquè en la resolució critica la reforma i l’eliminació del delicte de sedició, i el que li toca és “aplicar la llei”. “Llarena —manifesta, Urías— no ha estat escollit pel poble. És un ciutadà més i en la funció de jutge ha d’aplicar la llei. És sancionable el que ha fet.” El segon excés és d’”interpretació” en el cas del delicte de malversació, ja que el jutge qualifica que la despesa imputada per realitzar l’1-O és una malversació agreujada, i no atenuada, com recull la nova reforma. “Per Llarena tota despesa que faci un polític pot ser delictiu perquè sosté que hi ha enriquiment ideològic. Com si un alcalde vol obrir una biblioteca a les tardes. Tota actuació és política! ”, exclama Urías, que ha denunciat que és “un truc” de Llarena per “deslegitimar” la nova reforma penal.
Els jutges “no apliquen la llei” en el cas català
Si prosperen els recursos de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, el president Carles Puigdemont es podria afrontar a una petició d’un màxim de 17 anys de presó: 12 anys per la malversació agreujada i 5 anys pels desordres agreujats, que allunyen la rebaixa pensada i pactada pels responsables polítics del PSOE i ERC. Preguntat per aquest extrem, Joaquín Urías ha afirmat: “Tenim jutges que no apliquen la llei quan es tracta de l’independentisme català; la canvien. Faci el que faci no permetran que Puigdemont torni.”
A banda de les acusacions, Clara Ponsatí, a qui el jutge acusa del delicte de desobediència, ja ha presentat un recurs contra la resolució, a través del seu advocat Gonzalo Boye, en la qual li demana que retiri l’ordre de detenció a l’Estat espanyol ni que sigui per anar a declarar, a més d’assegurar que aquest delicte ja està prescrit en el seu cas. L’exconseller Lluís Puig, a través del seu nou advocat Miquel Sàmper, també ha presentat recurs i reclama que se li retiri l’acusació per malversació perquè ja va ser un fet jutjat en la causa del procés al Tribunal Suprem. El president Puigdemont i Toni Comín també presentaran els seus recursos, a través del seu advocat Gonzalo Boye. El termini finalitza aquest divendres, tot i que sempre hi ha un dia afegit, l’anomenat de gràcia.