Alta expectació per les eleccions anticipades a les corts de Castella i Lleó, uns comicis que ben segur canviaran el panorama polític d'aquesta comunitat autònoma que fa trenta-cinc anys es troba sota el mandat del PP. Aquest divendres comença la campanya electoral de les eleccions que se celebraran el pròxim 13 de febrer. Seguint els passos d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid, l'actual president, Alfonso Fernández Mañueco, busca absorbir per complet els seus socis de Ciutadans i debilitar els socialistes. Els analistes asseguren que aquests comicis suposaran un abans i després en la regió per una raó o altra, i parlen del que podria ser la fi del regnat dels populars, l'empenta que aboqui definitivament Ciutadans a la irrellevància, o l'entrada de Vox a la Junta.
La fi d'una era
Els castellanolleonesos no estan acostumats a gaires canvis polítics. Sense anar més lluny, aquestes seran les primeres eleccions anticipades que se celebren en la comunitat. Aquest conservadorisme característic també ha atorgat al Partit Popular un feu segur des de la presidència de José María Aznar el 1987. Trenta-cinc anys després, els populars comencen a perdre força a Castella i Lleó. El 2019, Mañueco va assolir el pitjor resultat electoral de la història en uns comicis que va guanyar el PSOE, però va aconseguir governar gràcies al pacte amb Cs. El punt d'inflexió va arribar a mitjans de l'any passat, quan ambdós socis es van acusar mútuament de traïció i tot es va acabar torçant arran de la moció de censura fallida de Cs i el PSOE contra Mañueco, que al seu torn va estar inspirada en la de Múrcia. Així, el líder castellanolleonès ha apostat per l''Ayusazo' amb l'esperança d'absorbir els vots dels seus socis de Ciutadans, això no obstant, les enquestes no auguren una victòria com la de madrilenya. El més segur és que el PP hagi de canviar Cs per la ultradreta de Vox si vol continuar al capdavant de la Junta.
Problemes
Els problemes derivats d'aquestes autonòmiques no acaben aquí. Segons el darrer baròmetre del CIS, el PSOE tornaria a guanyar les eleccions, mentre que PP i Vox no sumarien majoria absoluta. Malgrat que els populars neguin que hi hagi cap “temor fundat” per haver de dependre de Vox, els ultradretans ja han advertit que només donaran els seus al PP a canvi que renuncien al seu 'enfocament ecològic' i assumeixin la seva "Agenda España". D'altra banda, Ciutadans perdria representació i quedaria per darrere d'Unidas Podemos, mentre que tres candidatures regionals-- Unión del Pueblo Leonés, Por Ávila i Soria ¡YA!-- arreplegarien més vots i deixarien fora España Vaciada, el partit integrat per 160 plataformes ciutadanes de 30 províncies unides contra la despoblació i pel reequilibri territorial, en les que seran les seves primeres eleccions autonòmiques. A més a més, el CIS recorda una dada crucial en aquest inici de campanya: el 26,9% de l'electorat encara no té clar què votarà.