Els XXXIII Jocs Olímpics d'estiu de l’era moderna es van inaugurar aquest divendres oficialment a París amb una cerimònia inèdita i innovadora que passarà a la història per la seva singularitat -és la primera que se celebra fora d’un estadi- i que va estar marcada per la pluja i moltes llums i ombres. El foc olímpic de París ja il·lumina el món i l’espectacle esportiu més gran que existeix, que monopolitzarà l’atenció fins al pròxim 11 d’agost (amb permís de les guerres, les pròximes eleccions als Estats Units i l’actualitat política marcada per la crisi del PSOE o les negociacions per a la investidura de la presidència a Catalunya) és el protagonista de les portades de pràcticament tots els mitjans de tot el planeta. Però no per l’ABC. Els Jocs no existeixen pel diari madrileny. Ni una línia, ni una imatge. Cap referència a la seva portada impresa d’un 26 de juliol del 2024 que passarà a la història per la inauguració de la cita olímpica.
El PP, també protagonista
L’ABC ha preferit mirar-se el melic i victimitzar el PP. L’únic tema de la seva portada impresa és l’expulsió de la delegació del partit popular, encapçalat per González Pons, que va viatjar a Veneçuela amb motiu de les eleccions d’aquest diumenge: “Maduro expulsa a la delegació del PP convidada per l'oposició i sí deixa entrar a Zapatero”, es llegeix al títol a cinc columnes i tres línies de la monogràfica portada del diari conservador. El grup encapçalat per Esteban González Pons, i en el que també figura Cayetana Álvarez de Toledo i Miguel Tellado, va ser deportat de Caracas, destaca l’ABC, que il·lustra la portada amb una fotografia del grup de parlamentaris del PP retinguts a l’aeroport veneçolà. El grup va viatjar sense permís, diu que “Exteriors assegura que va informar al PP que no podrien entrar” al país, però el rotatiu el que destaca és que l’expresident Rodríguez Zapatero va “assistir impassible” a la retenció dels parlamentaris populars”. Els populars responsabilitzen al govern socialista d’aquest afer, com deixa clar el portaveu Miguel Tellado, que afirma que “és inadmissible que Zapatero sigui còmplice d’aquest atropellament democràtic”. Una nova excusa per posar el dit a l'ull del govern espanyol, el que deuen considerar que pels seus lectors és molt més important que qualsevol esdeveniment global.
Sabotatge i pluja, els imponderables
Però tornant a la normalitat de les portades, i al veritable tema estrella, la majoria de diaris poca l’accent en les llums per sobre de les ombres. Perquè la cerimònia trencadora havia de ser l’espectacle més important de la història, segons els organitzadors, però no va deixar ningú indiferent i no va acontentar a tothom, perquè l’emoció no va aparèixer fins al tram final. París volia ser diferent, passar a la història per fer una cerimònia única, que mai s’havia fet abans, però que implicava uns riscos i una complexitat logística majúscula, amb un dispositiu de seguretat format per 50.000 agents, soldats i seguretat privada, però que no estava exempt d’imponderables impossibles de controlar del tot, com va quedar palès amb el sabotatge massiu de la xarxa ferroviària d’alta velocitat francesa. París va començar sent notícia a escala global per culpa d’aquest atac coordinat que deixa molts dubtes del que pot arribar a passar en les pròximes dues setmanes. I un altre dels elements impossible de controlar va ser la pluja, que va estar present pràcticament en les quatre hores de durada de la cerimònia, i que va ser una de les protagonistes, juntament amb el Sena, la Torre Eiffel, Rafa Nadal, o el peveter aeri que es reparteixen el protagonisme de la imatge de les portades. Així, El País, La Razón, El Periódico o l’Ara, aposten per una fotografia de l’espectacle de llums i colors que va acollir la gran icona de la ciutat; La Vanguardia ha escollit una imatge coral on es pot veure el Sena amb un dels vaixells, els espectadors i la Torre Eiffel al fons, mentre El Mundo, com no podia ser d’altra manera, aposta per Rafa Nadal i Zinedine Zidane.
Final apoteòsic
En els espectacles tradicionals, els atletes olímpics havien estat els grans protagonistes, però a París, ho va ser, a més de la pluja, el riu que travessa el cor de la ciutat de la llum, el Sena. La desfilada de les embarcacions de diferents eslores que transportaven els esportistes no va donar el resultat esperat. La singularitat de la processió al llarg dels sis quilòmetres que separaven el port d’Austerlitz de Trocadéro, no permetia a la realització focalitzar l’atenció en els esportistes, apinyats, i que van haver de suportar la pluja persistent, igual que els més de 300.000 espectadors que, alguns casos, van pagar fins a 2.000 euros per a una entrada al costat del Sena. Bona part de la cerimònia va ser un recorregut turístic pels indrets més emblemàtics d’una ciutat màgica, amb espectacles musicals i audiovisuals (més pensats per a la retransmissió televisiva) que volien posar en relleu la història i la cultura francesa, i el que fa de París una ciutat diferent. Però la cerimònia no va convèncer fins a arribar a la darrera mitja hora, quan la flama olímpica va arribar a Trocadéro i van aparèixer Zinedine Zidane, que va passar el testimoni de la torxa a Rafa Nadal, un esportista espanyol amb una vinculació amb París indiscutible gràcies als seus 14 títols de Roland Garros. A partir d’aquest moment, amb l’espectacle calidoscopi a la Torre Eiffel, l’aparició d’esportistes llegendaris com Carl Lewis, Serena Williams, Nadia Comăneci; icones de l’esport francès com Amélie Mauresmo, Tony Parker o els rellevistes que van encendre el peveter al jardí de les Teuleries, l’atleta Marie Jose Perec i el judoca Teddy Riner, el cor dels televidents es va anar accelerant, fins que va arribar el final apoteòsic més emotiu, amb una Céline Dion allunyada durant quatre anys dels escenaris per culpa d’una malaltia neurològica cantant l’Hymne a l’amour d’Édith Piaf en la balconada de la monumental torre. Per fi, la pell de gallina.
