És una evidència que la monarquia espanyola travessa el moment de màxima debilitat des de la mort de Franco, però el que més sorprèn són les actituds a la defensiva adoptades pel rei Felip VI com si la institució se sentís seriosament amenaçada i calgués assegurar-se els suports. I ja se sap que quan algú se sent insegur, és quan comet els pitjors errors.

Dissabte es va produir un fet especialment significatiu que diu molt de l’estratègia de la Zarzuela. Tothom sabia que bona part dels aficionats del Barça xiularien el rei i l’himne espanyol. I què va fer el rei? Portar una corbata amb els colors del Sevilla FC. No és un fet anecdòtic ni una casualitat. Tots els moviments i les indumentàries dels membres de la reialesa estan sempre mil·limetrats. Que el rei portés aquella corbata va ser una decisió política premeditada i no pretenia res més que buscar amb una aclucada d’ull la complicitat dels aficionats andalusos amb la corona.

Això vol dir que Felip VI confon els aficionats al Barça amb el conjunt dels catalans sobiranistes i republicans, és a dir, que dona per perdut el seu suport. Considera que ja no cal fer cap esforç per seduir-los, i fins i tot prefereix ofendre’ls si això li garanteix el suport andalús. És, si fa no fa, el mateix plantejament que ha fet el PP. Guanyar vots a la resta d’Espanya amb una política i un discurs anticatalà. Això és el que denota un comportament partidista o electoral per part del rei que resultaria insòlit en les monarquies consolidades del nord d’Europa. Esclar que el suport d’Andalusia és imprescindible perquè la monarquia perduri. No en va és la comunitat més poblada d’Espanya i té una tradició republicana que a la Zarzuela també es deu valorar ara com una seriosa amenaça.

En tot cas, l’ocurrència no podia resultar estratègicament més errònia. D’entrada perquè ofèn els aficionats blaugrana que no són catalans ni sobiranistes, és a dir, tots els d’arreu d’Espanya, que en són molts. També ofèn els aficionats del Betis que es porten a matar amb els sevillistes; però el pitjor de tot, l’error monumental del monarca va ser que, al cap i a la fi, després d’un contundent  0 a 5 el rei va sortir derrotat de l’estadi. Mal assumpte quan els reis prenen partit, perquè més tard o més aviat arriba el dia que perden. És una constant en la història de la dinastia borbònica.

La veritat és que, després del relleu que es va haver de fer ràpid i discret per substituir Joan Carles I per Felip VI arran dels casos de corrupció que afectaven l’empresa familiar, tot ha anat a pitjor. La feblesa de la institució monàrquica queda palesa ara més que mai amb les patètiques campanyes de promoció mediàtica —com el ridícul vídeo nadalenc— i, sobretot, amb les maniobres repressives contra les expressions de caire republicà o antimonàrquic. És prou coneguda i ha estat prou comentada la condemna de tres anys i mig de presó per al raper Valtònyc, però cal no oblidar el segrest i la multa a la revista El Jueves per un acudit, o els 800 euros de multa a un home que va opinar en la seva plana de Facebook que Joan Carles I era “corrupte i malparit”.

Malgrat que el Tribunal de Drets Humans hagi sentenciat que cremar fotografies del monarca és un acte de llibertat d’expressió, el partits monàrquics i el PSOE s’han negat a despenalitzar les injúries al rei. Tanta protecció que no té ni el president dels Estats Units només es justifica per la por. Certament, el nou monarca ha tingut escenes de protesta com mai havia tingut el seu pare; la nova reina no ha acabat de guanyar-se les simpaties del públic i les banderes republicanes ja són presents en qualsevol mobilització de protesta arreu d’Espanya.

El manteniment de la monarquia és ara mateix el que impedeix portar a terme cap mena de reforma constitucional que modernitzi les estructures de l’Estat espanyol. Qualsevol reforma que es plantegi amb un mínim d’ambició obriria el debat sobre la forma d’Estat i el referèndum seria inexcusable. Adolfo Suárez ja va reconèixer que a la transició es va evitar que els ciutadans ratifiquessin a les urnes el rei designat per Franco perquè les enquestes vaticinaven una derrota. Ara el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha optat per no preguntar sobre la monarquia, se suposa que per evitar disgustos a sa majestat.