Vaig escriure fa uns dies que els vots de la CUP no eren imprescindibles per la investidura, però avui sí que ho són. I cal dir-ho. O els quatre diputats anticapitalistes voten sí al programa que presenti Jordi Turull, o tot se’n va en orris.

Els vots de la CUP no eren del tot necesaris per elegir president partint de la base que en cap cas es plantejaven votar en contra com els grups antisobiranistes que van donar suport al 155. L’abstenció cupaire hauria obligat al president Puigdemont i el conseller Comín a renunciar a l’escó i fer córrer la llista per assegurar la investidura en segona votació.

Tanmateix la situació està tan enverinada que ni tan sols és segur que hi hagi segona votació. Així que per assegurar l’elecció de Jordi Turull com a president cal una majoria absoluta i només s’arriba als 68 diputats si voten a favor els quatre de la CUP. Si les bases anticapitalistes no es posen d’acord –no és probable que sorgeixi un altre empat- i no encarreguen als seus diputats el vot afirmatiu, Jordi Turull no serà president, anirà divendres a Madrid i potser el jutge Llarena no el deixi tornar per sotmetre’s dissabte a la segona votació, la qual cosa seria un escàndol, però ja no els ve d’aquí. Si Turull resulta elegit avui, potser el jutge Llarena tampoc el deixa tornar, però no té la mateixa transcendència política empresonar el president electe de la Generalitat que engarjolar un diputat sense quorum.

Que les institucions de l’Estat espanyol volen evitar com sigui que el Rei d’Espanya hagi de signar l’elecció com a president d’un home com Jordi Turull processat per delictes de rebel·lió i sedició és una obvietat. De fet ho ha dit prou clarament el mateix Rajoy. I la citació del jutge Llarena no pot tenir més intríngulis. Fa només 20 dies el magistrat, d’acord amb la fiscalia,  va declarar “complexa” la causa contra els soberanistes catalans, per poder allargar fins a divuit mesos la instrucció. I just quan es proposa la investidura de Turull, Llarena dona per acabada la feina i el cita per comunicar-li el processament.

És obvi que si la CUP veta la investidura de Turull la riota espanyolista seria tan histèrica com històrica. Ja ho van aconseguir amb Artur Mas quan el candidat de Junts pel Sí s’havia convertit en el principal maldecap de l’establishment espanyol. “Debo confesar que con lo de Artur Mas he disfrutado como un gorrino zampando mazorcas en un charco” va tuitejar Arturo Pérez-Reverte. Si ara tomben la candidatura de Turull potser els condecorin amb la Gran Cruz de Isabel la Católica, que al cap i a la fi és com s’agraeixen els serveis prestats a les colònies.

La responsabilitat dels cupaires és enorme i inversament proporcional a la seva representativitat. Tenint en compte que la decisió definitiva no la prendràn fins poc abans que comenci el ple, ja no queda marge per cap negociació. Caixa o faixa que va dir el general Prim.