Aquest 17 d'agost, mentre tothom miri cap al Congrés dels Diputats en la primera sessió d'aquesta legislatura, a Prada es donarà el tret de sortida a la Universitat Catalana d'Estiu. La d'enguany és la seva 55a edició, que des del 1968 sempre s'ha celebrat en aquest poble de la Catalunya Nord i el pròxim dilluns 21 d'agost, s'hi celebrarà una trobada molt poc habitual: els presidents de la Generalitat, des de Jordi Pujol a Pere Aragonès, amb l'excepció de Pasqual Maragall, participaran conjuntament en una sessió sobre la figura del músic Pau Casals, coincidint en el 50è aniversari de la seva mort. ElNacional.cat ha parlat amb el president del seu equip rector, Jordi Casassas sobre aquesta trobada, que es dona molt poques vegades, i sobre aquesta edició de l'UCE que se celebra en el mes d'agost més polític dels últims anys.
Quina importància li doneu des de l'equip rector en aquesta trobada de presidents?
Molta, no és normal que es trobin tots plegats. Per un costat el president Pujol té 93 anys i després també tenim un president a l'exili que haurà d'aparèixer en pantalla, tot i que en els últims anys havia vingut presencialment. Des de principis de juliol la seva situació política i repressiva ha canviat. Les trobades de tots els presidents han estat molt poc habituals, amb comptades excepcions, i per això li donem encara més rellevància.
Quin valor té la figura de Pau Casals?
Va ser una figura central tant a l'exili com a Catalunya, un resistent que es va enfrontar al nazisme fins i tot. Va rebutjar la presidència de la Generalitat perquè va dir que ja tenia altres espais on la seva personalitat podia donar un servei millor al país. Va ajudar moltíssim, entre altres, a Pompeu Fabra per sobreviure quan van haver de marxar a cuitacorrents i sense res. A part, clar, de ser un músic com una casa de pagès.
La gràcia de Pau Casals és que no era un home de partit, sinó de país
Creu que és un personatge que genera consensos sobre la seva importància?
Sí, per la seva significació i perquè està mort. Per això genera consensos. Si estigués viu la situació seria diferent.
Segurament un dels fets que la gent recorda més sobre Pau Casals és el seu discurs a l'ONU. Avui en dia, veuria viable que un català fes un discurs similar a aquell amb tot el seu pes polític des d'una plataforma com aquella?
No ho sé, no ho crec. Aquell era un moment en què el pes de les ideologies era el més important i ara és el de la geoestratègia el que mana més. La gràcia de Pau Casals era que no era un home de partit, sinó que era una representant d'un país, una nació i un músic de reconeixement mundial. Aleshores, amb aquesta significació, podia fer un discurs curt però contundent i que ha continuat vigent.
Ens hem acostumat a que els polítics ens treguin les castanyes del foc i això ens ha debilitat
En aquesta edició hi té un pes molt rellevant la situació de la llengua catalana. Com la definiria?
D'emergència. Ara estem en una situació d'emergència desacomplexada. És un moment molt greu perquè d'una manera o altra ens hem acostumat al fet que els partits polítics ens treguin les castanyes del foc. I això, segons la meva opinió, ha debilitat la societat civil catalana, que encara ho és en potència però que ara s'ha de tornar a expressar i exposar públicament més que mai.
Diu que aquesta situació d'emergència fa anys que existeix. Creu que hi ha una data exacta?
El 1714. I no hi ha hagut moment de pausa. La cultura estatal espanyola és una cultura que no accepta la diferència i que resisteix atacant.
Després dels resultats a les eleccions autonòmiques a les Illes Balears i al País Valencià el president Pere Aragonès es va comprometre a protegir la llengua des de Catalunya, però al país el català també passa per un mal moment. Què creu que s'hauria de fer des de les institucions per defensar i protegir la llengua?
Proclames. Perquè legalment la Constitució prohibeix taxativament qualsevol altra cosa. Els Països Catalans no existeixen. Legalment, no poden existir mai perquè no hi ha la possibilitat de federació entre comunitats autònomes i, per tant, en aquest sentit, res.
És impossible que ho faci, llavors?
És una declaració d'intencions, que poden ser benvingudes d'una manera o altra. L'única alternativa que puc pensar és que la Generalitat pugui finançar institucions de les Illes o el País Valencià per defensar la llengua.
Pensar que com pitjor, millor em sembla una forma molt irresponsable de fer funcionar el país
Vostè considera que la situació del català no variaria depenent de qui governi a l'estat?
Sí, però no tant. El català com a element clau de la identitat diferencial és un dels seus objectius. Ara, segur que almenys en les seves intencions, un govern de dreta i ultradreta seria més dur.
Creu que si hi hagués una repetició electoral de la qual en sorgís un govern de dretes això activaria el moviment de defensa del català com va passar per exemple durant el govern de José Ramón Bauzá a les Illes Balears?
Aquest és un argument que alguns han fet servir per l'abstenció i no hi estic d'acord amb el lema de com pitjor millor. Em sembla d'una gran estretor de mires per un cantó i una forma molt gratuïta i irresponsable de fer funcionar el país.
El punt central de la Universitat Catalana d'Estiu és la defensa dels Països Catalans
En les darreres setmanes s'ha posat sobre la taula la possibilitat que es puguin parlar les llengües cooficials des del Congrés i el Senat. Què n'opina d'aquesta proposta?
Em sembla perfecte, però és impossible que sigui així. Em fa l'efecte que podria ser una proposta per dir "nosaltres també defensem el català" sabent que és impossible.
Ha anat utilitzant reiteradament el concepte de Països Catalans. Quin paper tenen aquests en la Universitat Catalana d'Estiu?
El punt central de l'UCE és la defensa i la reivindicació dels països catalans i del catalanisme.
Se senten una mica sols defensant aquesta idea?
En teoria no, ara, a la pràctica... Però encara que fóssim els únics continuaríem treballant igual en aquest sentit.
Normalment, quan se celebren les sessions els polítics estan de vacances. Enguany serà diferent, ja que és el mes d'agost més polític en molts anys. Creu que això canvia el to de les sessions?
Podria ser que la gent estigui més interessada a saber que diuen els polítics. Els polítics pugen a Prada perquè normalment a l'agost no passa res i aprofiten per llançar algun missatge respecte del nou curs polític que comença a Catalunya a partir de l'11 de setembre, tot i que últimament aquest sempre està viu. L'any passat, la gent d'Esquerra no va pujar perquè va ser el moment en què pensaven que la gent de Prades se'ls tiraria a sobre per la seva estratègia de la taula de diàleg. Només va pujar la consellera Laura Vilagrà en un acte de partit.
Els partits haurien de fer política nacional a Madrid, començant per anar a la una
La primera jornada coincideix amb la votació de la nova Mesa del Congrés. Que creu que haurien de fer els partits independentistes ara que tenen poder a Madrid?
Han de fer política nacional i això d'entrada implica anar a l'una. És una història fratricida el que hem vist en els últims anys i la pregunta que em faig és per què? El país va a pitjor, no s'avança en res, no poden treure pit de res. És una brutalitat, han desfet des de la política el que s'ha aconseguit des de la resistència. Això es va debilitant, desfent, esmicolant, debilitant.
En les darreres eleccions municipals i les generals els partits independentistes han perdut vots. Creu que es pot remuntar aquesta situació?
Sí, i tant, de pitjors n'hem remuntat, però hi ha d'haver una voluntat nacional. Si no tothom trobarà excuses i això és una política de fireta, una política curtíssima, és una política d'autonomia a la riojana. Té una curta volada extraordinària i el país no se la mereix.
Les fotografies s'han fet amb la col·laboració de l'Ateneu Barcelonès