La defensa de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, ha respost al Tribunal Suprem després del requeriment del magistrat Manuel Marchena que les parts del judici per l'1-O es pronunciessin per la revisió de les condemnes arran de la reforma del Codi Penal. En l'escrit remès a la Sala segona consultat per l'ACN, l'activista rebutja que es revisi la seva sentència, en considerar que això "no reconeix, ni repara, ni estableix garanties de no repetició de la vulneració de drets fonamentals" per part de l’Estat espanyol. Per contra, Cuixart aposta per la via de la justícia europea i que sigui aquesta la que revisi les violacions de drets soferts a tots els nivells del procés independentista. Més concretament, recorda que el procediment ha suposat una "vulneració molt greu" dels drets fonamentals de reunió, llibertat d'expressió i llibertat ideològica en defensa del dret a l’autodeterminació patida per Cuixart durant la presó provisional i la posterior condemna. Per això, seguiran el procés al Tribunal Europeu dels Drets Humans i esperaran que la revisió de la sentència es faci d'ofici, com ja s'esperava i com també faran els membres de Junts.
Cuixart ignora la revisió del Suprem i aposta pel TEDH
L’escrit, de poc més de quatre pàgines, insisteix que totes les actuacions de Cuixart jutjades es troben emparades en l’exercici legítim dels seus drets civils i polítics, fent ús en alguns moments del marc que proporciona la desobediència civil, i en cap cas encaixaven en la definició del delicte de sedició. “Que es declari que aquests fets constitueixen un exercici d’un dret fonamental més enllà del debat estricte de la legalitat penal és una necessitat democràtica present i futura en un context on el propi Cuixart insisteix que ‘ho tornarem a fer’”, diu l’escrit presentat per Òmnium. L’escrit recorda que totes aquestes al·legacions van ser ignorades reiteradament per la sala segona del Suprem, a qui van "retreure falta de jurisdicció i imparcialitat”, i és aquest mateix tribunal qui haurà de resoldre ara la revisió de la condemna, “perpetuant les vulneracions invocades”. Per totes aquestes raons, Cuixart manté la demanda davant el TEDH amb l’objectiu que es reconegui i es condemni la vulneració de drets per part de l’Estat espanyol i es garanteixi la seva reparació i garanties de no repetició.
Antich: "El procediment no finalitzarà a Madrid"
Per la seva banda, l'actual president d’Òmnium, Xavier Antich, ha assegurat que “l’arrel del problema és que l’Estat espanyol continua obcecat i es nega a reconèixer que vulnera els drets més fonamentals per perseguir la dissidència política en nom de la sacrosanta unitat d’Espanya”. “Seguirem exercint la desobediència civil; al Tribunal Suprem només ens hi adrecem per dir que defensar l'autodeterminació no és cap delicte i fer-li saber que no pararem fins a aconseguir una condemna de l’Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans i el reconeixement, reparació i garanties de no repetició de tots i cadascun dels drets vulnerats”, ha sentenciat Antich. Com ja va deixar clar l’entitat en el seu escrit de defensa l’any 2019, ara Òmnium reitera: "Per coherència, per convicció jurídica i per convicció en la defensa dels drets humans, estem convençuts que, si no se soluciona aquesta llarga llista de greus vulneracions i es condemna Jordi Cuixart, el present procediment no finalitzarà a Madrid sinó en una sala de justícia internacional amb la condemna d’Espanya per vulneració de drets humans”.