L’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s’ha referit aquest dijous al CatalanGate, el cas d'espionatge a una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista. I ho ha fet, precisament, des de la ciutat de Ginebra, a Suïssa, en el marc de la cinquantena sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. En aquest context, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i Òmnium Civil Rights Europe, entitat que actualment presideix Cuixart, han organitzat un esdeveniment amb sis personalitats expertes i activistes de nivell internacional que han centrat el seu discurs en les diferents implicacions que té la vigilància il·legal sobre la vulneració de drets humans. D'aquesta manera, el representant d'Òmnium ha pogut denunciar el CatalanGate de primera mà i davant d'un públic internacional.
Cuixart ha aprofitat l'oportunitat per explicar amb profunditat tots els detalls del cas, que implica principalment l'empresa israeliana NSO i el seu programari espia Pegasus. De fet, l'acte s'ha realitat només una estona després que aquell mateix espai hagués servit per oferir una roda de premsa sobre l'assassinat per part de les forces de seguretat d'Israel de la periodista Shireen Abu Akleh fa unes setmanes. "Defensar els drets humans a Palestina, als Països Catalans i a tot el món és molt important, perquè són la mateixa causa". En aquesta línia, ha denunciat que el CatalanGate és el cas d'espionatge il·legal més rellevant mai registrat, i que ha comptat amb la investigació i la validació de figures i entitats de prestigi, com el laboratori CitizenLab, Amnistia Internacional i la revista New Yorker. I, per si això no fos suficient, les vigilàncies s'han produït també en sòl francès, alemany, belga i suís. "Es tracta d'un cas molt seriós i important", ha sentenciat.
Així, l'expresident d'Òmnium ha deixat en evidència el qüestionament de la democràcia en territori espanyol, ja que, malgrat reconèixer que el CNI va comptar amb autorització judicial per realitzar 18 de les 65 escoltes, la resta "no han estat determinades". "L'ús incontrolat per part de l'Estat d'aquests instruments no és proporcional ni legítim segons els estàndards internacionals. No sabem per què ens han espiat, durant quant de temps, qui té accés a aquesta informació, com s'ha utilitzat ni on està guardada", ha alertat. L'entitat cultural que ell representa ha vist com s'ha espiat tres membres, mentre que la periodista Meritxell Bonet, parella de Cuixart, també n'ha estat víctima.
"Tot això ens porta a confirmar que Espanya és una democràcia defectuosa", ha afegit. "No és normal que en la nostra societat, aquelles persones que han estat il·legalment espiades siguin les que hagin de treballar per aclarir els fets, mentre que el govern espanyol justifica l'espionatge". De fet, ha fet una referència explícita al fet que el president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, lluny d'aclarir el CatalanGate, han optat per donar-lo per vàlid i necessari per fer front a l'independentisme. "En una democràcia real, un cas d'aquestes característiques provocaria una investigació independent, una comissió d'investigació i l'assumpció de responsabilitats. Espanya no ha fet res ni farà res, perquè cap de les mesures de Sánchez garanteixen que no es tornarà a repetir", ha assenyalat. I les crítiques de Cuixart contra l'Estat no s'han quedat aquí, sinó que ha advertit que "l'espionatge il·legal contra la dissidència continuarà a Espanya en un futur pròxim", abans de denunciar el vot del PSOE al costat de les tres dretes al Congrés dels Diputats per rebutjar qualsevol comissió d'investigació a les Corts espanyoles.
Querella d'Òmnium acceptada
Més enllà, Cuixart també ha celebrat que, després d'haver presentat la primera querella per fer front al CatalanGate, la petició ja ha estat resolta: el titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona ha admès parcialment la queixa per la ingerència als mòbils dels afectats d'Òmnium, si bé amb el matís que ha descartat investigar l'empresa NSO i ha rebutjat acusar organismes de l’Estat espanyol sobre l’autoria de l’espionatge. "Ens han posat molts obstacles i no confiem en el sistema judicial espanyol, però és un camí que hem d'iniciar per poder arribar a instàncies internacionals". També ha assegurat que la plataforma cultural anirà més enllà i que treballarà activament perquè la Unió Europea se'n faci ressò, a través de converses amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i una comissió com la que ja es va obrir al Parlament Europeu per estudiar l'ús de Pegasus a països com Polònia i Hongria, si bé de moment no s'ha ampliat per incloure Espanya.