Jordi Domingo (Barcelona, 1951) es presenta a les eleccions presidencals del Consell de la República amb les idees clares: transparència, consens i territori. L'advocat, excònsol de mar, membre de la Comissió de Transparència del Futbol Club Barcelona i membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona, aspira a presidir l'entitat a l'exili, que viu el seu pitjor moment des de la seva fundació. Haurà de competir amb sis candidats més, entre els quals hi ha l'exvicepresident del Consell, Toni Comín, a qui envolten acusacions d'irregularitats en la gestió econòmica de l'entitat i denuncies públiques d'assetjament psicològic i sexual. Mentre Comín arrossega xocs amb la gestora de l'entitat, amb Valtònyc i amb un exassessor de Junts, Domingo afronta el repte de sacsejar una entitat que havia arribat a superar els més de 100.000 inscrits.
La candidatura de Domingo es va crear durant el mes de gener. Tot i que inicialment va negar a presentar-se, finalment, el van convèncer sota tres condicions que va fixar ell mateix: primer, que la junta gestora -dirigida per Teresa Vallverdú i Mercè Jou- havia de deixar a 0 els passius de l'entitat, tenint en compte que tenia un dèficit patrimonial de 58.108 euros el 31 de desembre de 2023; segon, que escolliria ell el seu equip de confiança; tercer, l'última paraula, com a president, l'ha de tenir ell. En aquest context, Domingo exposa a El Nacional.cat el seu programa, el paper de Carles Puigdemont i com remuntarà la situació de crisi de l'ens a l'exili:
Per què decideix fer aquest pas de presentar-se a les eleccions presidencials del Consell de la República?
Perquè jo crec que en aquests moments, més que mai, el Consell de la República necessita que tots ens arremanguem. Jo sempre repeteixo, des que vaig decidir presentar-me, que el Consell de la República és l'única institució que té aquest país que deriva directament de la declaració d'independència i que deriva de l'1 d'octubre. És l'única institució que tenim. Si aquesta institució, que és l'única que té el país, la deixem perdre per negligència, per irresponsabilitat, per comoditat o pel que sigui, serà una situació extraordinàriament indigna pel país i per tots nosaltres. No podem deixar perdre l'única institució que deriva de l'1 d'octubre. L'hem de reforçar, estimular, sacsejar… l'hem de posar al lloc on li toca ser. Com que no ens podíem quedar de braços plegats i no ens podíem quedar indiferents en la situació crítica que viu el Consell, vaig decidir fer aquest pas i assumir aquest repte que és molt important i molt feixuc.
Busca una sacsejada…
Sense cap mena de dubte. Jo crec que si preguntem avui el grau d'engrescament de la gent respecte al Consell de la República de l'any 2017 i 2018, ara és evident que no té res a veure. La gent més aviat et diu si està mort, enterrat, si està a punt de morir… Hi ha hagut moltes decepcions pel camí. Els partits polítics no han fet el que havien de fer i la gent s'ha anat decebent i abandonant. Tot i això, jo no m'he trobat encara a ningú que m'hagi dit de deixar estar la independència. Al contrari: diuen que si revifa hi tornaran. S'ha de sacsejar una altra vegada. Hem d'aconseguir que la societat civil s'engresqui. I encara més en un moment en el qual la desnacionalització de l'autonomisme és extraordinària i brutal. S’ha de fer front a això. I no n'hi ha prou fent front amb quatre manifestos o quatre actes culturals. Ens demostrem tots plegats que la independència no tan sols és necessària, sinó que és possible, i que el llegat de l'1 d'octubre i el llegat de la declaració d'independència continua viu i vigent. Hem de treballar també molt en la unitat de l'independentisme. I no m'estic referint a la unitat dels partits polítics, que això ja s'ho faran, però sí que em refereixo a la unitat de la gent. Aquella gent que l'1 d'octubre ens vam trobar al carrer, a les escoles, a tots i cada un dels llocs on se celebrava quelcom sobre el referèndum. Ningú es preguntava d'on venia, ningú es preguntava què votava, ningú es preguntava què el portava allà. Tots teníem la il·lusió de perseguir la independència del país.
Com s'aconsegueix sacsejar això? Perquè estem en un context en el qual l'independentisme ha perdut el poder autonòmic, ha perdut les institucions, ha perdut la majoria absoluta al Parlament i sembla que la gent, tal com es va comprovar a les últimes eleccions al Parlament, ha perdut l'esperança, sobretot, en els partits…
I el Consell de la República té una crisi econòmica d'extraordinàries dimensions... El panorama no pot ser menys engrescador, però precisament per això s'ha de sacsejar tot plegat. I com s'ha de sacsejar? Doncs miri, jo tinc l'experiència del Consolat de Mar. El Consolat de Mar era una institució abandonada a la seva sort, ningú el coneixia d'aquest país, malgrat que a l'exterior sí. Jo hi vaig entrar com a cònsol major amb un pressupost zero per part de la Cambra de Comerç i em van donar els tres o quatre anys que hi vaig ser per intentar fer-ho. I el meu lema va ser sacsejar. I el vaig sacsejar, el vam sacsejar. Vam aconseguir un enorme ressò a escala nacional i internacional. I, avui, el Consolat de Mar sona en aquest país, però sobretot sona al món. El mateix Reynders, el comissari de justícia de la Unió Europea, em va enviar una persona per veure com podíem col·laborar i com podíem fer comissions de treball conjuntes, perquè el Consolat era absolutament essencial per a la Unió Europea. Hem de trobar allò que sigui efectiu. Jo no porto cap solució taumatúrgica. S'ha de treballar, i molt. S'ha d'escoltar els Consells Locals. S'ha de saber exactament quina visió tenen. Hem de guanyar prestigi a l'exterior. Catalunya mai ha deixat de ser una carpeta a l'exterior, especialment, des del 2010-2011. Però a partir del 2017 hi ha una baixada de protagonisme a la carpeta catalana. Hem de tornar a aconseguir que aquesta carpeta catalana torni estigui damunt de la taula. A mi em van convidar al Parlament Europeu a debatre sobre una Constitució de Catalunya quan estava a Construïm. I ells en deien: “no us penseu que us ajudarem si abans vosaltres, els catalans, no feu surar una realitat diferent de la qual ens explica Madrid, diferent de la que nosaltres tenim configurada”. Això és el que hem de fer. Amb la internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya hem de tornar a fixar una realitat diferent de la que explica Madrid, el PSOE i el PSC.
Vostè, inicialment, va rebutjar presentar-se a les eleccions. Què és el que li fa canviar de parer d'opinió, o qui li fa canviar d'opinió?
Jo no li diré el qui perquè probablement no toca, però hi va haver una persona, un periodista, que em va dir això que li he dit jo abans, que és l'única institució que deriva de la declaració d'independència. I això és el que em va fer donar el tomb. Jo no era independentista el 2010. Jo volia el principi d'autodeterminació i estava convençut que amb això complíem les nostres expectatives. Quan hi ha la sentència de l'Estatut, canvio radicalment. Ja no vull saber res més de l'Estat espanyol. M'ha deixat d'interessar. I jo, com molts, hem ubicat el nostre canvi radical en aquell moment. Però des d'allò s'ha sigut una constància permanent de dedicar-se a qualsevol iniciativa que pogués ser viable per al país que volem en el futur. Hem de garantir que tots ens impliquem i que tots tirem endavant.
Vostè ha parlat amb el president Puigdemont?
Sí.
Què li ha dit?
Ell estava molt content que em presentés, res més. No puc entrar més en detalls. Li va semblar que era una persona adequada per fer de president, amb el meu terreny, la meva manera de fer i la manera de ser.
Quina relació hauria de tenir el president Puigdemont amb el Consell de la República a partir d'ara? Sobretot, tenint en compte que ha tornat a la presidència del seu partit…
D'entrada, cap ni una. I ell n'és conscient d'això, per això també en vam parlar. Després, és evident que ell té un bagatge extraordinari, especialment, en el camp de la internacionalització del conflicte. S'ha posat a la disposició del Consell i evidentment que el necessitarem. Ell va fer aquest pas de separar-se, com la resta del govern. I és bo que es mantingui aquesta separació.
Durant els últims mesos i setmanes s'ha criticat molt la gestió de l'anterior govern del Consell. Però què creu que s'ha fet bé?
Moltes coses. Seria injust dir que res s'ha fet bé. Jo crec que tot el tema de la internacionalització del conflicte s'ha fet molt bé. Que podrien haver fet més coses? Sens dubte. I es faran, però tot té el seu procés. És evident que generar la il·lusió tal com la va generar i crear aquells adeptes de 100.000 persones és una feina ben feta.
Es va començar a treballar amb la identitat digital, o fins i tot també amb els cònsols honoraris. Això s'ha de potenciar si vostè és escollit?
Evidentment, sense cap mena dubte. Jo m'hi comprometo. La digitalització serà un dels elements més importants, però amb el tema de la cancelleria d'exteriors, que ha de potenciar totes les delegacions exteriors i el contacte amb totes les cancelleries i amb Nacions Unides. És un dels temes que s'han d'activar. I per això necessitem també molt de talent, gent molt vinculada, reconeguda a l'exterior i que siguin valedors de les nostres reivindicacions. Després que hi hagi un sottogoverno o gent que treballi molt activament, que ens arremanguem i que estiguem a les màquines fent anar tot el que calgui em sembla fantàstic i és imprescindible.
Em podria donar algun nom d’aquesta gent reconeguda a l’exterior que proposa?
Qualsevol que a vostè se li acudeixi de catalans a l'exterior. Per dir una cosa que no es produirà per raons de l'àmbit en el qual ens movem, per exemple, un Jordi Savall, que és músic. És d'un reconegut prestigi mundial extraordinari, seria una persona fantàstica, a parer meu, perquè doni veu als catalans a fora. Com si ara tinguéssim el Pau Casals, qui també seria una persona ideal per donar veu tal com ja la va donar en el seu dia a Nacions Unides i altres llocs.
Més enllà d'aquestes eines que hem esmentat, té al cap alguna eina de nova creació?
Eines de nova creació, en aquests moments, és prematur dir-ho, perquè nosaltres hem centrat el que és el nostre programa en tres àrees bàsiques que són l'àrea d'internacionalització, l'àrea de construcció de la república i l'àrea de l'organització i enfortiment del Consell. Jo vull primer reunir-me amb els Consells Locals, que són l'ànima i l'essència del Consell de la República. També em vull reunir amb tota aquella gent, sobretot de les institucions, organitzacions i entitats independentistes del país, com l'ANC, Òmnium, l'AMI, etcètera.
També amb els partits?
També, per què no? Em van preguntar si els partits haurien de formar part del govern del Consell i els vaig dir que si hi són tots, sí, si no, no. Han de ser minoritaris. Però si només n'ha de ser un o dos… no podem repetir esquemes que no han funcionat. Els partits són convenients i necessaris per a la independència del país. Avui tenen una funció que és parlamentària, essencialment parlamentària, i estan en un món autonomista. Seria absurd dir que amb els partits no en volem saber res i no hi parlarem mai. Són uns subjectes polítics importants del país que se'ls ha de tenir en compte, t'agradaran més, o menys. Per això he demanat a la meva candidatura que em posi l’alè al clatell, perquè aquí no es pot defallir ni arronsar. Les crítiques que vinguin, si són constructives, seran enriquidores.
Creu que Aliança Catalana hauria de formar part del Consell també?
Jo parlaré amb ells si volen estar al govern. Si em demostren que realment la seva prioritat és la independència i volen plantejar coses a favor de l'independentisme jo els haig d'escoltar. Soc dels que vull escoltar tothom. Jo he dit que quan s'acabin les eleccions, si guanyo, parlaré amb la resta candidats. Tot el que sigui sumar, per a mi, és positiu. Hi ha coses a les altres candidatures que jo faig meves, com la via de les Nacions Unides del Jordi Castellà. Jo ja li vaig dir personalment: estic encantat de la vida de fer-ho si tenim les condicions.
Ha dit que ha parlat amb el president Puigdemont, però l'altre líder independentista, que ho és des de principis de la dècada i ha liderat també el procés, és el president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Ha parlat amb ell?
Encara no.
Li agradaria?
Sí, i tant! Ho faré. Si guanyo les eleccions, els trucaré a tots. De fet, he parlat amb gent d'Esquerra Republicana i de la CUP, però no he parlat amb els líders, que en definitiva són els que al final tenen l'última paraula. Jo espero que si guanyo les eleccions pugui tenir aquesta conversa llarga i distesa amb tots i cada un d'ells per veure en quin nivell poden col·laborar.
Què li han transmès la gent d'Esquerra i la CUP?
Hi ha hagut algú fins i tot d'aquests dos grups que m'han animat a presentar-me.
Com han de treballar l'Assemblea i el Consell? Fins i tot, s'havia plantejat la idea d'unificar les dues entitats…
Jo els he dit, tant al Lluís Llach com al Julià de Jòdar, que la meva opinió és que hem de fer un conveni negre sobre blanc de quin és el rol que tenim cadascú. Definir què farà cadascú. Jo no soc en aquests moments partidari de fer cap mena de procés de fusió, sinó de tirar endavant el que tenim, perquè, insisteixo, és l'única institució que deriva de la declaració d'independència.
Què els hauria de diferenciar?
Hi ha un cert nivell d'activisme que l'ha de fer l'ANC. Què passa en aquest país? Que tots portem la doble gorra. Un dia portem la de l’ANC, i l’altre del Consell. Això, a vegades, ha creat confusió i desesperació per part del mateix militant. I això s’ha d’aclarir, sense voler dir ara que el Consell no pugui fer mobilització, ni que l’ANC no pugui fer internacional. L'activisme dins del país l'ha de fer essencialment l'ANC i, en canvi, la internacionalització potser l'ha de fer més el Consell. Però això s'ha de discutir, s'ha de parlar, i no seré jo pas qui li imposi a l'ANC el que ha de fer.
Ja estem en campanya. Qui formarà part del seu equip si és elegit president?
Jo amb això tinc molt de pudor en dir noms, perquè soc prudent. Hi ha molta gent que em dona suport, hi ha molta gent que m'està ajudant a la campanya, que sense ells no funcionaria. Però dir noms jo penso que no és bo. I l'equip també ho considera. Primer hem de guanyar les eleccions. El talent serà el que determinarà les coses. I talent no vol dir només ser un brillant professional, sinó que també vol dir conèixer bé la realitat del país, conèixer bé els consells locals… I això és el que determinarà el final. La meva candidatura tothom ha acceptat que això es debati a partir del dia 12 de febrer. En aquell moment és quan es debatrà el què, el com i de què. Sortosament, les carpetes les tenim prou avançades. No volem guanyar per noms, sinó pel programa i, sobretot, pel que volem pel país.
Durant les últimes setmanes, hi ha hagut polèmica al voltant de l'exvicepresident del Consell de la República, Toni Comín, per la seva gestió com a responsable de les finances de l'entitat. Què en pensa de la seva gestió?
He dit des del primer dia que no volia entrar en el tema, tot i que entenc, i és legítim, que tothom vulgui saber el què, el com i de quina manera. Per tant, jo crec que tard o d'hora això s'ha d'aclarir degudament. Jo no he llegit l’auditoria i no vaig voler fer-ho perquè no em pertocava a mi. Aparentment, fora de l'auditoria encara hi ha moltes més coses per aclarir. Per tant, això tard o d'hora s'haurà de fer. El que a mi em dol de tot plegat és que no es tingui en compte la institució. Aquest país no s'estima les institucions. I això és un gran drama pel país. Per manca d'autoestima, perquè no hem tingut mai un estat, pel que sigui… Som capaços de trinxar-les per obtenir unes pírriques victòries. I això passa amb el Barça, passa amb el Consell de la República, passa amb el Consolat de Mar... Això s'ha de canviar. Aquest país hauria de canviar-ho.
Creu que és per la mancada de cultura de poder?
També, però, penso que hi ha molta mediocritat, moltes enveges i moltes historietes d'aquestes que determinen que anem per un camí que no pertocaria, que no pertoca. I això m'indigna i no ho tolero. Les accions i les omissions que un faci haurien d'estar sempre pensades en bé del Consell. Jo convido el senyor Comín a retirar-se. I no perquè no li tingui amistat, li tinc una amistat profunda. El seu pare em va col·locar als 16 anys a les meves primeres tasques socials. Jo vaig anar a alfabetitzar Andalusia gràcies a Alfons Carlos Comín. Després vaig coincidir amb ell en la Bandera Roja i en el PSUC. També he sigut membre del Consell Assessor del Toni Comín. Per tant, li tinc una gran relació i una gran estima personal. Ara, jo crec que en les circumstàncies actuals del país el que menys ens interessa són querelles que es ventilin públicament, discrepàncies polítiques que es portin als jutjats o discrepàncies personals que es portin als jutjats. I tot això sense pensar que la institució, que és el que realment importa, està patint. I cada cosa que surt als mitjans, cada cosa que surt a qualsevol lloc, és una ferida a la mateixa essència de la institució i els fonaments que l'aguanten.
Si és elegit president, quines accions prendrà per esclarir, tal com ha dit, tot plegat?
Primer, em veuré amb tots els candidats, fins i tot amb el senyor Comín si és que no ha retirat la seva candidatura. Té tot el dret que jo li tingui la mateixa consideració que pugui tenir amb qualsevol altre candidat. Parlarem amb tots els consells locals i veurem les sensibilitats que hi ha. És evident que si l'auditoria que existeix és prou clara i diàfana… Jo em fio d'una cosa: la Junta Gestora del Consell ha fet un estudi de l'auditoria i ha aplicat els remeis que deia. Després d'una economia de guerra dels quatre mesos vinents, perquè no hi ha recursos suficients, ens col·locarà el 30 de juny, segons m'han assegurat, amb un passiu zero. Per tant, hi ha una perspectiva que és òptima. Si a algú, o a mi, ens sembla que l’auditoria és insuficient, se n’haurà de fer una altra. I potser ampliant la gestió, què sé jo. Si a mi em donen la confiança de governar el Consell de la República, jo m'asseuré amb tothom i valoraré els pros i els contres de cada iniciativa. I jo seré el primer a demanar ajuda a les candidatures que s’han presentat per si volen tirar endavant les seves propostes. Això ens interessa com a país. Com que les seves propostes les tenen més estudiades que jo, m'agradaria molt que hi fossin.
Després que Junts hagi obert un expedient al senyor Comín per les acusacions d'assetjament sexual i laboral, creu que fa més evident la necessitat que es retiri de la cursa electoral?
Crec que tothom hauria de ser extremadament respectuós amb la institució per damunt de qualsevol altra cosa i garantir que aquesta no es vegi afectada des del punt de vista reputacional. Ja he dit que, a parer meu, hauria de retirar-se de la cursa electoral. Tanmateix, és únicament ell qui ha de decidir què fa. I als electors els correspondrà decidir amb el seu vot. Només faltaria. Jo el que tinc clar és que em presento a la presidència per rellançar el Consell.
I ja per acabar, creu que un possible retorn del president Puigdemont podria ser, en certa forma, una espurna per reactivar i tornar a sacsejar el moviment?
Tant de bo. Ho hem de procurar. És evident que si m'ho haguéssiu preguntat fa dos anys, hauria dit rotundament que sí. En aquests moments, amb els ets i els uts que han anat passant, ja tinc més dubtes que sigui així. Però ho hem d'intentar perquè és un fet molt important i molt transcendental. Jo crec que el president Puigdemont encara manté una capacitat d'arrossegament d'una sèrie de sensibilitats que no necessàriament pertanyen al seu partit, sinó que són molt transversals. D'alguna manera, admiren la persona pel que ha fet, pel sacrifici que ha fet, per com ha fet les coses, admetent que també ha comès errors com tothom, com en cometré jo.