Enmig dels intents per aconseguir que el català sigui llengua oficial de la Unió Europea i en el marc dels recents gestos del PSOE cap a Junts, aquest dijous s'ha tornat a emprar la llengua catalana en una reunió del Consell de la Unió Europea. Ha estat el ministre de Turisme i Indústria del govern espanyol, Jordi Hereu, qui en el seu torn de paraula durant el consell de Competitivitat que ha tingut lloc a Brussel·les, ha parlat en català. La primera i última persona en fer-ho havia estat el president José Montilla, quan també era ministre d'Indústria el 2005 en el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero. "Avui empraré el català, la meva llengua materna", ha avisat Hereu en anglès a la resta de ministres. El 13 de desembre del 2023, Hereu es va convertir en el primer ministre d’un executiu espanyol en utilitzar el català en sessió parlamentària, dos mesos després que es fes la primera intervenció al Congrés en la llengua pròpia.
Com pot ser que Hereu hagi fet servir el català si aquesta no és una llengua oficial de la UE en aquesta reunió? Segons informa l'ACN, just a l'inici d'un nou semestre polític, la representació espanyola ha d'haver enviat a la secretària general del Consell de la UE una llista indicativa de les trobades en què es té la intenció d'emprar una llengua diferent del castellà. Concretament, ha de notificar-ho amb almenys set setmanes d'antelació d'una intervenció ministerial concreta però garantir que hi pugui haver un intèrpret i els costos d'aquesta petició van a càrrec de l'Estat que ho sol·liciti. Llavors, el Consell ho haurà de confirmar amb com a mínim, 14 dies de marge. Per tant, no es tracta d'un gest improvisat sinó tot el contrari, ha d'estar planejat. A banda d'Hereu, hi ha altres ministres catalanoparlants que podrien utilitzar la seva llengua com el català Ernest Urtasun, titular de Cultura, i la valenciana Diana Morant, ministra de Ciència i Innovació.
Posicionament del Comitè d'Experts sobre el 25% de català
Per altra banda, aquesta mateixa setmana, el Comitè d'Experts del Consell d'Europa s'ha posicionat en un estudi en contra de les sentències judicials que obliguen a un mínim del 25% de les classes en castellà en les escoles de Catalunya. L'òrgan europeu per a la promoció de la democràcia i els drets humans considera que aquesta imposició judicial infringeix els compromisos que Espanya ha subscrit per protegir les llengües com a país signant de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. Al seu informe d'avaluació d'Espanya sobre l'esmentada carta, els experts d'aquest organisme es mostren "profundament preocupats" per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a causa de les "incerteses" que han creat sobre l'ús d'una llengua o l'altra com a vehicular en l'educació catalana.