Dijous el jutjat penal número 11 de Barcelona va absoldre els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O. La sentència constata que no s'acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel TC. Era una resolució judicial esperada, tot i que amb l'experiència dels darrers anys l'ombra de dubte sobre una possible condemna pesava sobre els acadèmics.
Només una absolució en tres anys de conflicte polític i judicial. La del Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Una absolució que feia pensar que tot podia ser, però que, veient tots els altres casos com el del Govern de la Generalitat i la Mesa del Parlament, feien preveure el pitjor. Finalment dijous es va dictar l'absolució. No és ferma. Encara es pot recorre. Però si com passa com en el cas de Trapero, la Fiscalia potser ni tan sols presenta el recurs.
Al capdavant dels cinc acadèmics que formaven la sindicatura electoral que havia de vetllar perquè el referèndum de l'1-O tingués totes les garanties, hi havia Jordi Matas Dalmases. De fortes conviccions de servei a la comunitat, no es va negar a supervisar el procés ni s'hi tornaria a negar, per molt malament que ho hagi passat ell i tota la seva família durant aquests darrers tres anys i mig de persecució.
Ara, absolt, i alleugerit, explica a ElNacional.cat com ho ha viscut i que va suposar, tant l'1-O, com el fet de ser part de la sindicatura electoral.
Foto: Sergi Alcàzar
Us ho esperàveu, tenint en compte el context polític i judicial?
Era esperable des del punt de vista d'argumentació jurídica, lògicament. Perquè tal com ha anat la instrucció d'aquest cas i tal com va anar el judici és que no hi havia manera de condemnar-nos de res. El primer dia ja vam dir que no havíem comès cap delicte. Inicialment se'ns imputaven tres delictes: el delicte de malversació, el delicte d'usurpació de funcions públiques i el delicte de desobediència. Nosaltres des del primer dia vam defensar que no havíem comès cap delicte que això era simplement un comportament repressiu de la Fiscalia i evidentment en el judici la fiscal no va aportar absolutament res. Des d'un punt de vista jurídic estàvem convençuts que no hi havia arguments per cap altra cosa que l'absolució. Dit això, sempre hi ha la possibilitat que en aquest tipus de judici sempre hi hagi algun tipus de contaminació política. Afortunadament no ha estat així. Ho esperàvem, però amb la incertesa, com és lògic.
Des del 2017 fins ara, tots aquests anys, com els heu viscut?
Francament no massa bé. Estar sota pressió i pendent de la instrucció d'un cas absolutament injust i que no s'aguanta per enlloc no ho vius bé i sobretot no ho viuen bé els nostres entorns. Nosaltres vam acceptar l'encàrrec, i hi havia la possibilitat d'algun tipus de repressió judicial, però ningú s'esperava que aquesta repressió judicial sortís tant de mare i que afectés tants entorns familiars. S'ha viscut malament. Hi ha hagut persecució. Hi ha hagut injúries, calumnies, a les xarxes ens han dit de tot, des de l'acadèmia hem tingut alguna reacció contrària, en un inici hi havia que no només no ens donaven suport sinó que ens deixaven arraconats, se'ns ha volgut marginar. Hi ha hagut aquesta part negativa. Però també haig de dir que hi ha hagut una part molt positiva.
Se'ns ha volgut marginar
Quina és?
Tota la solidaritat que també hem anat recollint durant aquests tres anys i mig i la veritat estem molt i molt contents. Hi ha hagut una part de l'acadèmia molt important que ens ha donat un suport explícit. Una part de l'acadèmia catalana i una part de l'acadèmia internacional. Per tant haver aconseguit el suport de la principal associació de ciència política del món, que és l'americana, i que aquest suport, a més, ens l'hagi donat amb pressions de l'associació espanyola de ciències polítiques doncs és un gran què. Perquè l'americana no s'hi posa per poc. S'hi posa només en casos de vulneració flagrant en drets de l'acadèmia L'any que ens el va donar a nosaltres va fer només dues actuacions més de solidaritat. Una als emirats àrabs i una altra a Hongria. Aquesta Associació Americana de Ciència Política, com la britànica que és la segona i també ens ha donat suport, van fer referència al precepte de llibertat acadèmica. El que no pot ser és que acadèmics que participen en una sindicatura electoral se'ls persegueixi sense solta ni volta, sense cap argumentació jurídica, només per reprimir la seva activitat. Això també ho hem de valorar molt. Hi ha hagut un moviment de solidaritat importantíssim i jo estic molt content d'aquest moviment de solidaritat i dels companys i companyes de les universitats catalanes, els claustres, i jo crec que això també, poc o molt, ha condicionat. Nosaltres això li vam explicar a la jutge el dia del judici. Vam voler fer valdre aquest suport internacional i penso que s'ha tingut en compte.
A vosaltres us ve a buscar el Govern de la Generalitat. Heu rebut suport polític en tot aquest procés?
Sí. Hem rebut suport polític. Hem rebut suport dels presidents que hi hagut durant aquests tres anys i mig. Ens han rebut, ens han donat suport. Del president del Parlament anterior també. Hem rebut suport del Parlament de Catalunya. Hi va haver una moció en la qual es donava explícitament suport als membres de la sindicatura electoral que va ser votada a favor per Junts per Catalunya, ERC, la CUP i els Comuns. Primer va ser una interpel·lació i després es va convertir en una moció parlamentària. I també hi ha hagut una declaració institucional de l'Ajuntament de Barcelona que també dona suport als síndics. Hem anat rebent suports. Ens va rebre el president Torra, el president Torrent, hem estat en contacte amb partits polítics. No ens podem queixar. Hem de tenir en compte que aquests partits polítics ja en tenen molts de represaliats per mostrar la seva solidaritat, nosaltres tampoc l'hem demanada explícitament. Vull dir que no donen l'abast d'atendre els milers i milers de persones represaliades entre els quals, les empresonades i vinculades a partits, o exiliades i vinculades a partits.
La transferència de coneixement és retornar a la societat tot allò que la societat t'ha donat per arribar a ser professor universitari, i clar, si a més és el Parlament de Catalunya qui t'ho demana...
Foto: Sergi Alcàzar
Ho tornaríeu a fer? Tornaríeu a dir que sí si tornéssiu a rebre ara la trucada?
I tant! Sense cap mena de dubte. Sí, perquè nosaltres seguim sent acadèmics. Ja li vam dir al jutge també: No renunciarem a la nostra condició d'acadèmics. I per tant, la nostra condició d'acadèmics inclou, també, no només docència sinó també, el que se'n diu, transferència de coneixement. És a dir, que si una institució et demana col·laboració i que l'ajudis per la teva experiència i expertesa en un determinat àmbit, doncs, l'has d'atendre. La transferència de coneixement és retornar a la societat tot allò que la societat t'ha donat per arribar a ser professor universitari, i clar, si a més és el Parlament de Catalunya qui t'ho demana...I si també t'ho demana el Govern de la Generalitat, i si també veus que hi ha un percentatge molt elevat de la població, es deia un 80%, que volia fer un referèndum a Catalunya perquè defensaven aquest plet de decidir a Catalunya, entenc que al cap d'avall nosaltres formàvem part d'una sindicatura electoral que havia de vetllar per les garanties, per l'objectivitat i la transparència d'un referèndum. Això no és res mal fet i és una obligació que tenim com a acadèmics. Ho tornarem a fer, sense cap mena de dubte.
Com vau viure l'1-O?
Nosaltres aquell dia, com qualsevol persona que estava del referèndum, nosaltres estàvem atònits veient algunes imatges i després esperant una jornada altament participativa i esperant que la jornada anés bé i acabés bé. Nosaltres sempre hem dit que vam estar en contacte inicialment amb els observadors internacionals. Vam fer un seguiment. Els observadors internacionals van dir quatre coses que són importantíssimes. La primera cosa que van dir és que de la seva llarga experiència observant processos electorals arreu del món, no havien vist mai un estat que posés tants obstacles a les garanties d'un referèndum; Segona cosa, no havien vist mai, mai de la vida, un estat que reprimís d'una manera tan salvatge el dret a participació, i la jornada participativa, d'un referèndum. Van quedar atònits quan van veure les imatges del matí de la Guàrdia Civil i la policia nacional espanyola repartint a tord i a dret i impedint que la gent anés a votar; Mai havien vist tampoc un poble que defensés amb tanta dignitat els col·legis electorals de la repressió policial. Probablement va ser l'acte més heroic de la seva vida. Mai havien vist una defensa civil, pacífica, digna del poble defensant urnes, vots i el dret a participació; Quatre, aquest és un referèndum que està fet en unes circumstàncies molt precàries, de molta repressió i no s'han pogut desenvolupar tots els estàndards internacionals de validació de referèndums per la repressió estatal i policial, però deien que aquesta jornada havia de tenir un seguiment polític. Això no pot quedar en el calaix de la història. Ha de tenir un seguiment polític. Jo sempre recordo que aquesta gent que venia de molts països amb moltes experiències i que gent que sabia el que veia que fessin aquestes quatre consideracions d'aquella jornada em va semblar molt significatiu.
I ara què? Després de l'absolució us plantegeu alguna acció legal?
Ara esperem a veure què fa la fiscalia. Té deu dies per presentar un recurs. I un cop hagin passat aquests deu dies, segurament ens tornarem a reunir després de la decisió que vam saber dijous i ja veurem què és el que farem. Però segurament serà una decisió col·lectiva del que farem a partir d'ara.