La militància d'Esquerra Republicana decideix aquest divendres si vota a favor d'una investidura del líder del PSC, Salvador Illa. Mentre els socialistes, amb 42 diputats, ja compten amb els 6 vots favorables dels Comuns, els de Salvador Illa estan pendents de la votació de la militància republicana, que acabarà aquest divendres a les 19 hores. La pregunta que ha escollit la direcció republicana, després d'arribar a un preacord amb el PSC, és aquesta: "Estàs d’acord que Esquerra Republicana voti a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal, la promoció i protecció de la llengua catalana, la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític i la resta de mesures acordades?". La resposta dels més de 8.500 militants republicans ha de ser 'sí' o 'no'.
Els dirigents, batlles, càrrecs i militants es van posicionant a mesura que s'acosta la votació. Entre l'ambigüitat d'Oriol Junqueras i l'aposta pel 'sí' de la direcció de Marta Rovira, hi ha dos militants que els últims anys han tingut una influència important dins de les files republicanes. Són l'històric diputat al Congrés Joan Tardà i l'exdiputat i exregidor de Lloret de Mar Jordi Orobitg. El Nacional.cat ha pogut entrevistar-los a tots dos, i és que representen els dos posicionaments dins de les files republicanes. Tardà es mostra contundent a votar-hi a favor, mentre que Orobitg es referma en el seu 'no' al preacord.
Per què votarà en contra del preacord entre el PSC i ERC a la consulta d'aquest divendres?
És una decisió molt complexa, però, més enllà que no poden existir garanties per al compliment estricte de tot l'acord, hi ha una sèrie de circumstàncies d'inestabilitat política i d'una manca de capacitat de decisió que fan que cregui que ERC com a organització política queda en mans del PSC i, concretament, de Salvador Illa. Això compromet no només el projecte polític d'ERC, sinó també el projecte polític per assolir la independència.
Creu que Salvador Illa complirà el preacord al qual han arribat ERC i el PSC?
Ni que Illa tingui la millor de les voluntats, no es pot garantir que es compleixi l'acord. I dubto que tingui la millor de les voluntats.
El fet que l'aplicació del preacord depengui del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, creu que en dificulta l'aplicació?
La legislatura política espanyola és molt inestable. Pedro Sánchez no fa gaire temps va fer un pas que semblava que podia comportar que abandonés la primera línia política. Aquesta inestabilitat, associada als compromisos a mitjà termini que estableix aquest acord, fa que els objectius més ambiciosos que s'hi plantegen, com puguin ser el del finançament, difícilment puguin ser assolits. Quan hi hagi un avançament electoral a Espanya, amb els costos que, probablement, comportarà electoralment aquest acord, ERC es veurà en una situació amb menys capacitat d'incidència. A més, correm el risc que el poder l'acabi assolint la dreta, fet que, evidentment, converteix aquest acord en paper mullat.
Joan Tardà: "Si surt el 'no', entraríem en un terreny desconegut i prevaldrien encara més les desavinences"
La cúpula d'ERC surt en tromba pel 'sí', però no aconsegueix silenciar les veus contràries a investir Illa
Creu que l'independentisme entendria un 'sí' d'ERC a Salvador Illa?
Crec que entendre un 'sí' a Salvador Illa requereix un esforç de racionalitat que no podem exigir als votants independentistes. I no perquè estiguin mancats de coneixement, sinó perquè no coneixen les dinàmiques dels partits i la necessitat d'enfortir els projectes per fer realitat un ideari com pugui ser una idea tan potent com és la independència. Crec que no ho entendrien.
Les actuals majories al Parlament de Catalunya fan que, en cas d'incompliment d'acord, sigui pràcticament impossible crear una alternativa per impulsar una moció de censura. Creu que els militants han de tenir això en compte a l'hora de votar?
És evident que un dels problemes que jo detecto en aquest acord és que el botó de la convocatòria electoral recauria en el president Illa, en el cas que sigui investit. No existeix cap majoria que aritmèticament pugui comprometre que aquest Govern pugui durar quatre anys. Serà una legislatura sense tenir la capacitat decisòria de revertir un acord que s'està incomplint. I si es produeix un avançament electoral, sempre serà a l'ombra dels interessos electorals del PSC i de Salvador Illa, i en cap cas dels d'Esquerra Republicana o l'independentisme. Perdem un dels elements principals de control de fiabilitat de l'acord.
Creu que unes noves eleccions podrien resoldre la situació política que viu Catalunya?
No ho sé. Soc conscient que ERC corre un risc evident de perdre més efectius i capacitat d'influència. Però crec que durant massa temps la repressió ha condicionat les nostres decisions i conviccions. Hem d'obrar per conviccions. La convicció ens dona a entendre que aquest acord és bo, però qui l'ha d'executar no compta ni amb la voluntat ni la capacitat de fer-lo realitat. Ens hem de moure per conviccions, i des d'aquí recuperar les persones que sempre han vist ERC com el projecte polític que havia de portar Catalunya a la independència. Sense recuperar la identitat i els nostres votants, és impossible que cap acord cristal·litzi en allò que estem exigint.
Com s'hauria de recompondre ERC internament si hi ha eleccions?
Primer, confiant en les capacitats pròpies de les persones que integren ERC, que són moltes i molt potents. Segon, amb una renovació integral de la direcció del partit. És evident que aquells que, per acció, omissió o, fins i tot, si fos el cas, per negligència, han portat el partit a aquests resultats, després d'una etapa exitosa, per la mateixa responsabilitat que tantes altres persones ho han fet al llarg de la història, doncs han de fer un pas al costat. Han de permetre un pas endavant, precisament, per a nous lideratges. Els lideratges no venen fets, es construeixen des que s'ocupen les responsabilitats per liderar. Estic convençut que a la nostra organització existeixen persones més que competents i capaces per liderar aquest nou projecte. Des d'aquí, engrescar tota la base social que ens ha fet confiança al llarg del temps i recuperar-la, i des d'aquest punt de vista reconstruir la nostra influència. Que aquest acord ens permeti mantenir 20 diputats no implica que en un hipotètic avançament electoral d'aquí a un any o any i mig, amb els costos electorals d'aquest acord, faci que quedem amb cinc diputats o que arribem a desaparèixer com a organització política. Hem de mirar a la llarga i no tant a curt termini.
La crisi interna entre l'anomenat junquerisme i rovirisme i la crisi dels cartells de Maragall, creu que pot influir en la decisió dels militants?
Jo crec que no. Hem de dissociar les coses. Jo no parlaria d'una crisi, sinó d'una percepció diferent del que exigeix el moment. Hi ha una part de la direcció, en aquest cas encapçalada per Marta Rovira i Pere Aragonès, que entenen que la manera d'oxigenar el projecte és que les persones que fins ara l'estaven liderant se n'apartin. Hi ha una persona, com Oriol Junqueras, que entén que ell té la capacitat i la força per revitalitzar aquest projecte. No crec que sigui una crisi, sinó una divisió d'opinions. En qualsevol cas, s'haurà de solucionar el pròxim mes de novembre.
Pel que fa als cartells, són uns fets lamentables, que lògicament mereix la repulsa i la condemna de l'organització, però no compromet ni la identitat ni la integritat d'ERC i el seu projecte polític. De pomes podrides n'hi ha a qualsevol cistell. No estem parlant de cap cas de corrupció, sinó de males praxis i amb uns efectes perversos.
Com valora la posició d'Oriol Junqueras que ha fet pública aquest dimecres?
Jo respecto tots els militants d'ERC. També la posició que adopten respecte a la seva visió de quina hauria de ser la decisió de la militància, però jo crec que en aquest article seria molt més interessant que es publiqués l'opinió d'Oriol Junqueras en comptes de la meva. Crec que és molt rellevant. Ha estat president del partit durant molts anys i ha estat fent una escolta activa amb tota la militància per valorar si s'ha de presentar al pròxim congrés. Per reciprocitat, jo crec que seria desitjable que la militància conegués de primera mà la seva opinió al respecte i de manera explícita. Entre altres coses, perquè és l'única persona que ha manifestat el seu desig d'optar a la presidència al pròxim congrés. En la seva piulada, no he vist que expressés la seva opinió, sinó que simplement respectava la proposta i que, escoltant la militància, entenia que s'havia de preveure aquest mecanisme de revertir la seva mala aplicació. De la seva piulada, no he deduït de manera explícita quin és el seu parer personal.
Si el president Puigdemont torna per a la investidura i és detingut, què caldria fer?
El dia de la tornada no hauria d'implicar cap mena de canvi respecte dels acords que adopten formacions sobiranes, que poden arribar a acords parlamentaris per fer realitat, si és el cas, una investidura. Lògicament, si es produís la situació en què es privés de llibertat al president Puigdemont, ens posaríem al seu costat i defensaríem l'aplicació de la llei d'amnistia, que implicaria la seva llibertat. Però, insisteixo, són circumstàncies que no tenen res a veure.