La jornada d'aquest dissabte havia de ser transcendental per a l'Assemblea Nacional Catalana, amb una reunió que era una prova de foc per la unitat interna. Enmig de la situació crítica que travessa l'entitat independentista, amb retrets i desqualificacions entre la línia oficialista i el col·lectiu dissident al llarg de les darreres setmanes, el Secretariat Nacional ha celebrat un conclave de nou hores a Barcelona que podia certificar la ruptura. I així ha estat. El vicepresident de l'ANC, Jordi Pesarrodona, ha informat que abandonava el càrrec (tot i que continuarà com a secretari), mentre que un total de 13 dirigents crítics han decidit tirar també pel dret i anunciar la seva renúncia de l'òrgan dirigent. Aquestes dimissions se sumen a les dues que ja hi ha hagut en el Secretariat Nacional i dues més en el Comitè Permanent al llarg de les darreres setmanes.
Ara bé, val a dir que les sortides han tingut un cop d'efecte limitat. I és que en els darrers dies s'havia plantejat que hi havia un grup de fins a 24 persones disposades a plegar. Finalment només ho han acabat fent la meitat. A més, durant la sessió d'avui s'ha celebrat un punt de debat sobre la democràcia interna de l'entitat que ha volgut apropar posicions i reconduir desavinences. Una proposta de resolució posterior sobre el compromís del Secretariat Nacional de millorar les relacions i el funcionament intern de l'òrgan dirigent ha quedat àmpliament aprovada, amb 40 vots a favor, 8 en contra i 8 en blanc. Dues casuístiques que han portat una tèbia sensació de satisfacció entre els membres de la línia oficialista. "Han patit una gran derrota avui, s'han quedat molt lluny de les seves expectatives", ha explicat a ElNacional.cat un secretari nacional, en referència als crítics. "Es vol fer pinya, no continuar amb les rèmores, la mala maror i el guerracivilisme".
En tot cas, la sortida "en bloc" dels 13 membres del Secretariat Nacional i la dimissió de Jordi Pesarrodona han deixat un inevitable gust amarg. La direcció de l'entitat ràpidament ha emès un breu comunicat en el qual ha "lamentat aquesta pèrdua", si bé ja ha avançat que tots els membres sortints seran rellevats "seguint els procediments democràtics establerts". Tampoc l'anunci sorpresa d'Uriel Bertran, que renunciava a recollir el testimoni de la vicepresidència a partir del maig, com s'havia pactat l'any passat amb Pesarrodona, ha servit per evitar la decisió de l'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada. Això sí, la dimissió de Pesarrodona no serà immediata, sinó que es farà efectiva quan se li hagi trobat un substitut consensuat.
L'avís d'un dirigent crític
L'ANC ha viscut tensions recurrents des dels seus inicis entre els membres del Secretariat Nacional degut a la diversitat de membres que el conformen. Però en les darreres setmanes han pres una altra dimensió. El primer ensurt ja va arribar a finals de l'any passat amb la campanya Nosaltres Acusem i un intent fracassat de qüestió de confiança encoberta contra Dolors Feliu. I el 28 de gener va saltar l'alarma amb una proposta sobre la llista cívica que va ser tombada. El motiu del rebuig en aquella votació s'explica, en part, pels recels d'alguns dirigents a com la presidenta ha volgut impulsar la quarta candidatura independentista peti qui peti, però també per com s'havia conduït el debat al voltant d'aquesta qüestió, amb acusacions contra Dolors Feliu d'"autoritarisme" i d'haver "retorçat els Estatuts" interns.
La veu crítica més pública ha vingut del dirigent Josep Pinyol, que ja va manifestar-se en el seu blog a finals de gener. I ho va tornar a fer ahir per explicar la versió dels dissidents. "El desencadenant de les crisis i de les dimissions que hi ha hagut fins ara al Secretariat Nacional i al Comitè Permanent ha estat la falta de respecte i consideració entre les persones", va afirmar, assenyalant també "les desqualificacions, les acusacions sense fonament i els judicis d’intencions envers els discrepants". A més, assegurava que "la llista cívica no és la causa de la crisi actual". I també carregava contra el Comitè Permanent, format fins ara per 12 membres, la gran majoria afins a Dolors Feliu, i que s'ha "extralimitat" en les seves funcions, refusant aquelles iniciatives que no han estat plantejades per la línia oficialista.