Jordi Puigneró (Sant Cugat, 1974) és enginyer en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amant de la muntanya i independentista. Un resum senzill de l’home és el títol del seu llibre: 3mils.CAT. Ho diu tot. El llibre documenta una travessa per coronar de forma consecutiva tots els cims de 3.000 metres d’una Catalunya independent. I té versió digital. Puigneró és el flamant conseller del flamant departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, per aquest ordre. Ha fet tot el circuit de la política tradicional, des de la Joventut Nacionalista al Consell Nacional del PDeCAT, de cap de gabinet de l’alcalde Lluís Recoder a regidor de Sant Cugat, secretari de departament i conseller.

Quin acord és possible entre el govern espanyol i el català?
Com que ha d’haver-hi una reunió de presidents, jo no m’avançaré a posar cap escenari de futur perquè tot està obert. Pot passar de tot. És evident que nosaltres no renunciem al nostre objectiu de l’1-O i el 21-D.

Amb gent a la presó i a l’exili?
Els presos no haurien de ser a la presó i els exiliats haurien de poder tornar. Veurem com actua la justícia espanyola, si té ganes d’ajudar a desescalar la situació. I també l’estat espanyol. Si això no es produeix, parlar de diàleg, fer veure que no ha passat res... nosaltres no ho acceptarem. A banda de la prioritat de la reparació dels presos i exiliats, tenim un mandat clar que és el de l’1 d’octubre i el del 21 de desembre, dels quals partim de cara a negociar.

Sempre ens havien dit que entrarien els tancs per la diagonal i el que va passar és que els tancs digitals van entrar per la xarxa

Vosté ha dit que Catalunya es governava telemàticament des de Madrid...
Sempre ens havien dit que entrarien els tancs per la Diagonal i el que va passar és que els tancs digitals van entrar per la xarxa. Se n’ha parlat poc, de la repressió digital. Vaig enviar una carta al comissari [europeu de política digital, Andrus] Ansip en ple tancament de webs, bloqueig de tràfic, etcètera, on denunciava que [l’estat espanyol] incomplia normatives europees. Hi ha informàtics i tècnics que han estat detinguts… No cal que expliqui el gran nombre d’entrades [de la Guàrdia Civil] al CTTI aquests mesos. He d’agrair als treballadors d’aquestes entitats la seva dignitat, perquè han patit molt. He tingut també baixes laborals derivades d’aquesta tensió i pressió, gent que està en processos judicials –jo mateix– i esperem que quan ara es parla d’acostar els presos, de destensionar la repressió, també es recordi el dany i les persones implicades en la repressió digital.

El president Puigdemont parlava en la campanya electoral de “República digital”. Com es concreta, aquest concepte?
Aquest serà un segle digital i ciutadà, en el que tindrem noves oportunitats per assolir l’objectiu que perseguim, que Catalunya esdevingui un estat. Potser el nostre problema és que hem intentat construir un estat del segle passat, un estat com l’havíem entès fins ara. És probable que els estats del futur siguin molt diferents i també la forma com es governaran les societats. Cal comptar més amb les persones i això vol dir apoderar-les digitalment i tecnològica. Que no només votin un cop cada quatre anys sinó que participin molt més, de forma activa i passiva.

De forma passiva?
Sí. Amb l’aportació de dades que generem i que, de forma controlada i garantint-ne la privacitat, permetin elaborar models de serveis digitals que beneficiïn a la resta de la societat.

A l’estil d’Estònia?
Exacte. No farem res que no estiguin fent alguns estats. Insisteixo: el primer objectiu és l’apoderament ciutadà. El segon és una ciutadania ben formada en competències digitals, que en el seu procés d’aprenentatge i en la seva vida laboral tingui en compte que la innovació és un element cabdal.

Això té riscos.
Clar. El tercer element que ens permet avançar cap a aquesta república digital és protegir els drets i deures digitals dels ciutadans i la seva seguretat. Fins ara ens movíem només en l’entorn físic, per dir-ho així. Si pel carrer ens atraquen o ens maten, o estem enmig d’una guerra… és molt difícil construir una societat. Necessitem un entorn segur. Doncs el mateix passa en la xarxa. Si cada cop més utilitzem les xarxes com a element de socialització, de compra, per fer-hi economia, per relacionar-nos amb els bancs… si cada cop més la vida real la fem a la xarxa, hem de garantir que sigui segura. Si no, la gent no hi confiarà, no l’utilitzarà i perdrem el tren del progrés del segle XXI i perdrem competitivitat...

...i el mercat laboral es veurà molt afectat.
Totes les revolucions que transformen la societat de dalt a baix acaben generant més ocupació. La revolució digital no serà diferent. Certament, en el període de transició veurem que molts llocs de treball en són afectats. La feina que hem de fer en el mentrestant és ajudar que ningú quedi enrere: polítiques actives de formació, de reciclatge, encaminar a les noves fornades de nois i noies a feines que tenen futur... Ara, cal ser realista: la revolució digital és imparable. És un tsunami. Pots esperar-lo a la platja i que et caigui a sobre o pots mirar de surfejar-lo, que em sembla més intel·ligent.

La república digital? Mentre l’estat encara funciona en mode mainframe, com un servidor centralitzat amb clients, Catalunya ha de funcionar com internet, amb múltiples nodes

Una de les lliçons de l’1-O és que si no hagués funcionat el cens universal, l’activisme digital… no hauria anat endavant. És aquest el model en què pensa?
El model de l’1-O va ser un gran exemple del que avui es coneix com la quàdruple hèlix: empreses, administració, universitats i ciutadans generant innovació social digital. Va fer possible que l’1-O es pogués votar. A partir d’aquí, el que va acabar passant és ara objecte d’unes certes investigacions... En tot cas, es va aconseguir que la gent pogués votar, cosa que es fruit de la capacitat de la societat catalana d’autoorganitzar-se en un entorn, el d’internet, on segurament l’estat espanyol no ho preveia. En aquest sentit, el que hem de promoure de cara a aquesta república digital que anhelem és, per fer un símil informàtic, [que mentre] l’estat encara funciona en mode mainframe, com un servidor centralitzat amb clients, Catalunya funcioni com internet, amb múltiples nodes. Internet és el model d’èxit. Estem en el bon camí [si] algun dia volem ser un estat del futur, que segurament s’assemblarà més al model d’internet que al mainframe.

Parla de participació ciutadana. El procés constituent tindrà algun component telemàtic?
Tot tindrà un component telemàtic! El funcionament de les empreses, el nostre dia a dia… El concepte de la videoconferència, del treball en xarxa... canvia les formes de treball, també en els àmbits de govern o polítics. No té cap sentit el que hem viscut aquests mesos, de no poder fer una presa de possessió telemàtica. Això forma part del passat. Ho hem d’adaptar. Ara que la modificació de la Llei de la Presidència s’ha reactivat, estic absolutament segur que contemplarà una posada al dia dels usos telemàtics en totes les funcions del Parlament.

Una república digital implica una comunitat republicana. Aquest Govern es planteja crear una mena de carnet digital per als ciutadans d’aquesta comunitat?
Òbviament, impulsarem projectes que tinguin a veure amb la voluntat de crear una identitat digital per bastir-hi un conjunt de serveis digitals. No sé si tindrà forma d’un carnet, d’una app… No té importància. El que volem és impulsar aquesta ciutadania digital. Com Estònia, no ho restringirem només als ciutadans de Catalunya, que sempre mira al món… Qualsevol pot registrar-se i fer-se ciutadà digital d’Estònia per accedir a determinats serveis digitals. La nostra voluntat camina en aquesta línia. Seria una forma d’apropar a la ciutadania tota una sèrie de serveis digitals. Aquest projecte ja el teníem al programa electoral, no ens n’amaguem. És afavorir l’accés a la societat digital: participació ciutadana, processos de compra…

Qui indueix totes aquestes millores són els ciutadans, amb la seva aportació de dades de forma anònima i anonimitzada. Això és un forma molt diferent de governar un país

Part de la informació necessària per al bon govern segueix centralitzada a Madrid: cens, cadastre, cens electoral… Això dificulta treballar a les empreses del sector. Es farà algun pas aquesta legislatura per a disposar d’aquestes dades?
Cadascú té les dades que li pertoquen segons les seves competències. Això continuarà així. Ara bé... Li posaré un exemple. Quan ens movem avui en dia obrim Google Maps o Waze [dues aplicacions de mobilitat] i ens guien. També generem dades de mobilitat i de trànsit, que són aprofitades per a saber quins són els patrons de trànsit: si hi ha cues, si hem de canviar de ruta… Per tant, qui ens proporciona la informació i les dades de mobilitat? Doncs la mateixa ciutadania, que es presta a donar-les perquè acabin afavorint el conjunt de la mobilitat. Això mateix es pot fer en l’àmbit de la cobertura de telefonia mòbil —i ho hem fet. Qui indueix totes aquestes millores són els ciutadans, amb la seva aportació de dades de forma anònima i anonimitzada. Això és un forma molt diferent de governar un país.

I el Govern què hi fa?
Posar les eines, crear cultura digital… Això ens pot permetre noves formes de governança. Tot plegat es pot aplicar també en l’àmbit de la salut i en molts altres del que considerem la societat del benestar. Quan parlem de fer república digital parlem també d’això, de millorar el país.

Per a quan l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, suspesa pel recurs del govern espanyol al Tribunal Constitucional?
La llei que la crea la va aprovar el Parlament amb els vots de JxSí (ara JxCat i ERC), del PSC i dels Comuns. Només va tenir el vot en contra de Cs. Fins i tot la CUP i el PP es van abstenir, per raons diferents. Per tant, és una llei aprovada per un ampli consens. Va ser impugnada l'últim dia que el govern espanyol podia fer-ho.

Recorreran la suspensió, doncs.
Els arguments pels quals es va recórrer la llei són fluixos. Com ja estàvem intervinguts pel 155, el mateix TC va emetre un informe per advertir de la incoherència que el mateix Estat presentés al·legacions al seu propi recurs. Doncs en aquell informe ja avancen que, en una primera lectura de la llei, el seu conjunt no sembla inconstitucional fora d’un o dos articles que s’haurien de revisar. Ja hem començat a treballar el recurs. Aquest és un instrument al que nosaltres no hi renunciarem. Hi tenim dret, perquè tenim dret a defensar-nos, a disposar d’un instrument de ciberseguretat que a més és plenament constitucional, perquè la Constitució espanyola no en parla, de ciberseguretat. Tenim molt camp per córrer i la meva voluntat és que l’any que ve veiem el naixement de l’Agència.

Pensarem programes concrets de suport a les empreses per facilitar informació i formació en l'àmbit de la protecció de dades

Ara que ha canviat el govern espanyol...
Ho tenen molt fàcil: atès que el PSC va donar suport a l'Agència al seu moment, no sé si tindria sentit que l’actual govern espanyol mantingués aquest recurs. El podria retirar. Aquest és un dels temes que el president Torra presentarà al president Sánchez i jo faré el mateix amb el ministre o ministres amb qui em toqui relacionar-me.

La nova llei de protecció de dades, conseqüència de la normativa europea, és molt complexa i genera molts dubtes a les empreses sobre què han de fer i deixar de fer. S’han plantejat com ajudar-les?
Pensarem programes concrets de suport a les empreses per facilitar informació i formació en aquest àmbit. Estem a favor d’ajudar tot el possible per tal de minimitzar els costos d’adaptació a la nova llei. L’adaptació era molt necessària perquè els canvis són constants i cal, sobretot, protegir la privacitat dels ciutadans de determinades pràctiques abusives.

A favor de prohibir els mòbils a les escoles, com acaba de fer França?
Prohibir no és una bona solució. El que hem de fer és educar en aquestes noves tecnologies. Ens hem d’adaptar al que signifiquen els mòbils, les tauletes… Es tracta d’educar en l’ús d’aquestes eines, regular-ne el seu ús a classe… Seran les eines que [els alumnes] utilitzaran en el seu futur laboral i també a nivell social.

Aquesta entrevista es va fer conjuntament amb els diaris El Món i Nació Digital.