Jordi Puigneró i Ferrer (Sant Cugat del Vallès, 1974) ha estat protagonista aquesta setmana per la seva incorporació com a número 5 a la llista de Junts a Sant Cugat del Vallès per a les eleccions municipals 2023. L'exvicepresident del Govern, pes pesant del partit juntaire, torna a la política local amb l'objectiu de contribuir a una victòria electoral a la ciutat del Vallès Occidental, un consistori del qual ja va formar part entre el 2005 i 2010. A finals de setembre, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el va destituir de la vicepresidència per no haver-li traslladat que Junts estudiava demanar-li que se sotmetés a una qüestió de confiança. Uns dies després, la formació decidia en una consulta sortir de l'executiu. En aquest mig any, Puigneró ha acordat dos anys més d'excedència del seu lloc de treball a l'empresa IBM —de fet, després de deixar el càrrec de conseller, és incompatible que pugui retornar durant un temps a una ocupació de l'àmbit de les seves últimes responsabilitats polítiques—. Durant bona part del febrer i març, ha viatjat a l'Amèrica Llatina, temps que ha aprofitat per reflexionar sobre el seu futur polític. Jordi Puigneró trenca per primer cop el seu silenci després de la sortida de Junts del Govern en una entrevista amb ElNacional.cat.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Sant Cugat del Vallès: tota la llista
Fa pocs dies ha arribat d'un viatge llarg a l'Amèrica Llatina. Durant les últimes setmanes, ha estat reflexionant sobre el seu futur polític. A quines conclusions ha arribat?
El que continuo tenint clar i tenia clar quan vaig marxar és que la política a Catalunya, quan tu ets una persona que defensa la independència del país, és per a tota la vida. La defensa, en aquest cas, del procés d'aquest país per esdevenir un Estat, almenys per mi, sempre serà present en els meus ideals i en la meva acció diària. Una altra cosa és que la defensis des d'una perspectiva institucional, professional o senzillament, la defensis en el teu dia a dia com a ciutadà. Des d'aquesta perspectiva, continuo al servei de defensar aquesta idea perquè crec que és l'única que permetrà que aquest país pugui progressar com es mereix en el seu futur. Mentre siguem part d'Espanya estarem condicionats per les polítiques espanyoles i, per tant, no podrem treure tot el potencial que té aquest país.
Aquesta setmana hem conegut que serà el número 5 de la candidatura de Junts a Sant Cugat del Vallès. Què l'ha portat a fer aquest pas?
Sí, ha sorgit la possibilitat d'ajudar el candidat de Sant Cugat a les eleccions municipals. Em va proposar anar a la seva llista per donar-li suport i per ajudar-lo a guanyar, i és el que faré per dos motius. Un, per responsabilitat amb el meu partit polític. L'altre, perquè he arribat a la conclusió —en aquest mes que he estat reflexionant— que l'única manera que Esquerra Republicana canviï la seva estratègia actual de no avançar cap a la independència de Catalunya en els anys vinents és que no li vagin bé aquestes eleccions i, per tant, que a Junts li vagin bé. És a dir, que Junts pugui guanyar en aquest cas i treure més vots que Esquerra, perquè això significarà que la gent avala la nostra estratègia i no la d'ERC. Ambdues són molt legítimes, però en tot cas jo defenso la de Junts per Catalunya. Per tant, una manera de contribuir i ajudar al fet que a les municipals hi pugui haver una victòria de Junts és col·laborar d'una forma més estreta en el projecte de les locals. Per això he acceptat la proposta que m'ha fet el candidat a Sant Cugat. A més, la ciutat necessita un canvi. Avui governa a Sant Cugat un tripartit fallit.
Com i quan es va gestar aquesta incorporació a la llista de Sant Cugat del Vallès?
La decisió l'he presa fa pocs dies, quan vaig tornar del viatge. És veritat que em van fer la proposta abans de marxar i els vaig dir que m'ho pensaria. La proposta me la van fer tant el candidat Josep Maria Vallès com el mateix Jordi Turull. Ara jo tenia previst fer aquest viatge i prendre una decisió quan tornés. Efectivament, quan he tornat, he pres la decisió d'ajudar el projecte de Junts per Catalunya a Sant Cugat per guanyar les eleccions i que Josep Maria Vallès pugui ser el proper alcalde de la ciutat.
Vaig a la llista de Sant Cugat per responsabilitat amb el meu partit i perquè l'única manera que ERC canviï la seva estratègia actual és que no li vagin bé les eleccions i, a Junts, sí
Vostè serà només regidor a l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès o també podria estar a la Diputació de Barcelona?
Estem encara en una fase que no sabem com aniran les eleccions municipals. L'únic que puc dir és que tant de bo Junts per Catalunya estigui en disposició que a les diputacions hi hagi presidents independentistes, com no passa ara en algunes d'elles. Voldrà dir que Junts ha obtingut un bon resultat i que, si els resultats de les municipals són bons, estarem en disposició també que les diputacions recuperin presidents que tinguin la independència com una prioritat. Això seria una bona notícia per al país. Però no estem en aquest escenari.
En una de les diputacions, la de Barcelona, no hi ha una presidència independentista fruit d'un pacte al qual vostès van arribar amb el PSC. Ara no estarien disposats a repetir un pacte com aquest?
Bé, el pacte que hi ha ara hauríem d'explicar bé com es va produir. A la Diputació de Barcelona, Esquerra i Junts volien arribar a un acord. El problema que ens vam trobar és que no sumàvem prou. Per tant, es va posar sobre la taula que aquests diputats que faltaven fossin els comuns i el que es va intentar, en primer lloc, va ser un acord perquè el president fos Dionís Guiteras (ERC) amb Junts i els comuns. El que passa és que els comuns van vetar aquesta opció, no volien a Junts al govern i van dir que els donéssim suport des de fora. Ens excloïen del govern de la Diputació. Per tant, quan es dona aquest escenari, també un ha de saber que, quan tu no sumes i no tens majoria absoluta, si no hi ha un acord, qui governa és la llista més votada. Això volia dir que si nosaltres quedàvem fora, qui hauria sigut automàticament president de la Diputació de Barcelona són els socialistes, que eren els que havien obtingut més vots i a més, hauria estat en solitari. Davant aquest escenari d'estar a l'oposició amb un govern en solitari dels socialistes, vam dir que potser era millor que estiguéssim dins del govern del PSC com a mínim per controlar-los i que no tinguessin tot el poder de la Diputació ells sols.
Quina és la prioritat de Junts a l'hora de fer pactes en aquests comicis?
Nosaltres el que diem és que la nostra prioritat és fer governs independentistes, però el que no farem en cap cas és, si en aquests governs independentistes algú ens hi exclou i no ens hi vol, quedar-nos de braços plegats. Buscarem altres alternatives raonables, evidentment. Aquesta és la directriu que en aquests moments tenim de cara a les municipals. Per tant, prioritat governar en aquest cas amb partits que vulguin avançar cap a la independència. Si això no és possible i a més, en algun cas fins i tot ens veten, tampoc serem els ximplets de la pel·lícula.
La nostra prioritat és governar amb partits que vulguin avançar cap a la independència. Si això no és possible i en algun cas ens veten, tampoc serem els ximplets de la pel·lícula
Ha passat més de mig any de la sortida de Junts del Govern. Vist el resultat, va ser un error o, al contrari, va ser un encert?
És que jo sempre he dit que, del Govern, ens van fer fora. Nosaltres no vam marxar d'aquest Govern. Sí, vam votar marxar després que el president del país fes fora el vicepresident del Govern, que era el màxim exponent del partit amb el qual estava governant en coalició. Això en qualsevol lloc del món automàticament és la fi d'un govern. Per tant, nosaltres no vam marxar del Govern. Des del primer dia, després d'estar-hi reflexionant i de veure i d'analitzar tot el que ha passat aquest any i mig, crec sincerament que Esquerra Republicana mai va voler aquest Govern. De fet, ells van intentar primer fer un Govern amb els comuns. La seva idea mai va ser fer un Govern amb Junts per Catalunya, jo crec que senzillament el van haver de fer perquè no van tenir més remei fins al punt que no van complir cap dels acords que el president Aragonès va signar per ser investit president. Quan dic els acords, em refereixo als acords troncals del pacte. Clarament, Esquerra Republicana i el president Aragonès han fet tot el possible al llarg d'aquest any i mig per boicotejar el seu propi Govern.
De quina manera l'han boicotejat, segons vostè?
Puc posar alguns exemples, ja no només amb el full de ruta en l'àmbit nacional que no van complir i no estaven disposats a fer-ho amb cap dels nostres acords que havíem marcat i que ell va signar, sinó també en temes sectorials. Jo era, com a vicepresident del Govern, conseller d'Infraestructures. Una de les propostes que vaig defensar era avançar en la millora de l'aeroport del Prat i, per tant, fer possible que fos un aeroport intercontinental, buscant les solucions tècniques que fossin per permetre-ho. Per tant, una de les propostes importants que defensava Junts i que defensava el vicepresident del Govern, resulta que el president de la Generalitat la va boicotejar. No hi havia cap mena de generositat per part d'Esquerra Republicana i del president Aragonès amb el seu soci de Govern. Cal recordar que Junts només té un diputat menys que ERC. Tinc la sensació que el president Aragonès i Esquerra Republicana no volien aquest Govern i van fer tot el possible perquè saltés pels aires. Això és el que va acabar succeint i jo no ho qualifico d'un error. Senzillament és que potser l'error va ser investir el president Aragonès.
Esquerra insisteix que és Junts qui ha marxat del Govern.
Podríem dir que tècnicament, administrativament, sí, va haver-hi una consulta que va fer que Junts sortís del Govern. Però aquesta consulta és conseqüència de tota una sèrie d'incompliments del president Aragonès i d'Esquerra Republicana de l'acord d'investidura. No es pot dir que Junts sortís del Govern. Per tant, potser l'error va ser investir el president Aragonès. Si ara sabéssim que no compliria els seus acords, és molt probable que aquella investidura no s'hagués produït. Però un ha de confiar que, quan signa uns acords, es compliran. Per això, jo crec que el president Aragonès —i crec que ell mateix ja ho sap— no tornarà a ser president de la Generalitat, perquè dubto que la militància de Junts —si ja va fer-ho en una consulta per sortir del Govern— donés l'aval a tornar a investir un Govern presidit per ell.
Nosaltres no vam sortir del Govern, ens van fer fora. ERC i el president Aragonès van fer tot el possible per boicotejar el Govern amb Junts
Pensa que la legislatura arribarà fins al final?
Crec que la legislatura d'Esquerra Republicana serà com la de José Montilla. Durarà tot el que puguin, perquè saben que ara mateix el president Aragonès no té el suport del Parlament. Si se sotmetés a una qüestió de confiança, és molt probable que no la guanyés. També sap que ha perdut el crèdit com a president de la Generalitat per incomplidor respecte el que és la militància de Junts per Catalunya i que, si es donés l'eventualitat que s'hagués de tornar a decidir en un futur que ell fos el president d'un Govern, dubto que la militància de Junts —vist el que ha passat i vista la seva capacitat per no complir els acords— li tornés a fer confiança. És evident que Pere Aragonès, amb les seves accions, ha generat una situació de desconfiança absoluta cap al full de ruta que vol tirar endavant com a president de la Generalitat. I ho estem veient ara amb les propostes que està posant sobre la taula, no només amb la fallida taula de diàleg, sinó també amb l'acord de claredat que té menys consens avui al Parlament de Catalunya que una DUI. I no és que ho digui jo, ho diu el Parlament, perquè així es va votar en el debat de política general.
Això vol dir que Junts no tornaria a donar suport a Pere Aragonès com a president de la Generalitat o que no donaria suport a cap candidat d'Esquerra?
Jo he dit Pere Aragonès. Com a mínim, Aragonès ens ha demostrat que no compleix els seus acords. Per tant, per què Junts hauria de tornar-li a fer confiança a algú que no compleix els seus acords? Deia Xabier Arzalluz que, quan algú t'enganya, és culpa del que t'ha enganyat; però quan algú t'enganya una segona vegada, llavors és culpa teva. Jo crec que Junts per Catalunya i la seva militància no està disposada al fet que Pere Aragonès els torni a aixecar la camisa des de la perspectiva que tu fas confiança a un president que després no compleix els seus acords.
Aquest missatge no seria contradictori amb el que es diu des de Junts, que és intentar refer la unitat independentista?
No té res a veure una cosa amb l'altra. Nosaltres podem refer la unitat independentista amb Esquerra Republicana, perquè la pots refer des de moltes perspectives. La pots refer des d'una perspectiva en la qual Junts guanya les eleccions i, per tant, té la presidència de la Generalitat. La pots fer també des de la perspectiva on Esquerra i Junts es posen d'acord de nou amb unes altres condicions, però evidentment amb algú que generi confiança, que complirà els acords. O també es pot generar des d'una altra perspectiva on els socialistes i Salvador Illa guanyessin amb molta diferència les eleccions, i per tant es refà una certa unitat des d'una altra posició. Veig difícil que aquesta unitat es pogués refer si Esquerra apostés per fer un tripartit amb els socialistes i els comuns a la Generalitat quan torni a haver-hi eleccions.
En aquest context d'acords, Junts es podria plantejar fer costat a Salvador Illa com a president de la Generalitat?
No, això no està contemplat en cap cas. Així de clar: Junts per Catalunya no contempla en cap cas fer president de la Generalitat a Salvador Illa. Junts aspira a guanyar les eleccions, perquè som un partit que vol liderar el procés d'independència i això es pot fer millor des de la presidència de la Generalitat.
L'error no va ser sortir del Govern, sinó potser haver fet president Pere Aragonès. Si ara se sotmetés a una qüestió de confiança, és molt probable que no la guanyés
Veu la possibilitat que es presenti una moció de censura?
És que una moció de censura no pot prosperar amb les actuals majories que hi ha, a no ser que el PSC decidís donar suport a un candidat de Junts, perquè en una moció de censura s'ha de presentar un candidat. Una altra cosa és una qüestió de confiança.
El president Pere Aragonès hauria de convocar eleccions anticipades, a parer seu?
No ho farà. Quan tu tens un Govern on has estat investit amb els vots de la CUP i amb els vots de Junts per Catalunya i aquests dos socis d'investidura ja no ho són, has de fer dues coses: o et sotmets a una qüestió de confiança al Parlament de Catalunya per saber si continues tenint el suport de la cambra o, evidentment, convoques eleccions. Però crec que Pere Aragonès ha decidit que vol mantenir-se com a president de Generalitat a qualsevol preu.
Aragonès ha posat damunt la taula la proposta de l'acord de claredat i Junts ha dit que s'hi asseurà a parlar-ne.
És evident. Junts per Catalunya som un partit seriós, ens asseurem a parlar de les propostes que pugui fer Esquerra Republicana o que puguin fer altres partits. Una altra cosa és que aquesta proposta la veiem viable. Ara mateix, aquest acord de claredat, els primers que no se la creuen són els interlocutors espanyols, que ja han deixat clar que no pensen asseure's a cap taula per parlar de cap acord de claredat. L'Estat espanyol, si una cosa he après en aquest viatge a Sud-amèrica, prefereix assumir els riscos d'una derrota que els riscos d'un diàleg. I, per tant, és més de porres que de taules. És molt difícil que l'Estat espanyol vulgui negociar en aquest cas, com s'ha vist al llarg d'aquests darrers anys, qualsevol proposta que vingui de Catalunya. En realitat, ho tindria molt fàcil: que posin ells una proposta sobre la taula i votem la seva proposta i la proposta que faci Catalunya. La que guanyi, que sigui la proposta que s'implementi de forma democràtica i pacífica. Avui, però, l'única manera que hi ha de fer avançar el procés polític és que confrontem la nostra proposta amb la de l'Estat. I això passa per no estabilitzar el senyor Pedro Sánchez a qualsevol preu.
L'acord de claredat té menys consens avui al Parlament de Catalunya que una declaració unilateral d'independència
Com veu el partit després de la sortida del Govern?
Més fort. Jo crec que després de sortir del Govern, el partit ha reforçat molt la seva posició des de la perspectiva que estar en un Govern comporta tensions en la relació partit-Govern. No sempre els partits, i això passa en qualsevol formació, estan absolutament d'acord amb tot el que fa el Govern, i més si a sobre algunes de les accions són de l'altra part de l'executiu. Ara, per dir-ho així, quan tu estàs a l'oposició, això fa també fer un cert tancament de files, enforteix molt més el que és la dinàmica de partit i fa que, de cara a les municipals, les puguem afrontar amb moltes més garanties d'obtenir un millor resultat. Reforça també els missatges des de la perspectiva que són més clars i nítids, ja que no tens lligams. Per tant, estem més forts. Junts per Catalunya, ara mateix, està en una millor perspectiva electoral que segurament estava fa un any. En tot cas, ho veurem a les eleccions.
Amb tot, justament arriben a aquestes eleccions municipals amb la sentència de la presidenta del partit, Laura Borràs. Hi ha unitat en el si del partit en aquesta qüestió?
Tenim molt clar que la presidenta Laura Borràs és l'actual presidenta del Parlament i, en tot cas, qui ara ha de decidir si ho continuarà sent o no és la senyora Alba Vergés. Li han passat el requeriment a ella, li han passat la pilota a ella per part de la Junta Electoral Central. Per tant, ella mateixa com a vicepresidenta en funcions de presidenta haurà de decidir si la presidenta Borràs pot mantenir el seu escó i si continua sent diputada. Veurem què fa Esquerra Republicana. Jo crec que aquí clarament hem vist com ERC aquests darrers anys es dedica a fer seguidisme de la política de Madrid d'anar escapçant líders de Junts. Ja no van votar a favor, no van permetre que es fes un ple perquè el president Puigdemont fos elegit president de la Generalitat. Després, ho vam veure amb el cas del president Torra, on van acceptar que se li retirés l'acta de diputat. Ho hem vist també amb el meu cessament. I ho estem veient també amb el cas de Laura Borràs. Per tant, és sorprenent aquesta coincidència d'estratègia entre el govern de Madrid d'anar escapçant líders de Junts amb aquesta actitud d'Esquerra Republicana de permetre-ho o de deixar fer.
Laura Borràs era presidenta del Parlament quan es va inhabilitar Pau Juvillà i se li va retirar l'escó.
Sí, però Laura Borràs va intentar fer tot el possible perquè això no passés. En canvi, no veig la mateixa actitud per part, en aquest cas, de la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés.
Laura Borràs és l'actual presidenta del Parlament i qui ara ha de decidir si ho continuarà sent és Alba Vergés, ja que la JEC li ha passat la pilota a ella
Tot sembla apuntar que, en un moment o altre, se li retirarà l'escó a Borràs. Què farà Junts?
Quan això passi, Junts per Catalunya reunirà a la seva executiva i prendrem les decisions que calgui prendre. En tot cas, no estem en aquest escenari ara. Ara estem en l'escenari que avui Alba Vergés té sobre la seva taula la decisió sobre si Laura Borràs és diputada o no i, per tant, estarà fent còmplice al Parlament de Catalunya de la decisió d'una Junta Electoral Central que tots sabem que és una Junta Electoral Central polititzada i l'estratègia que segueix i ha seguit. Jo recordo que la Junta Electoral Central va dir que el president Puigdemont no es podia presentar a les eleccions europees. I al final això es va haver de tirar enrere perquè era una barbaritat. Per tant, jo l'únic que demano és que tots sabem que un independentista davant la justícia espanyola té les de perdre sempre, no té mai un judici just. Com a mínim, no en fem seguidisme des d'aquí a Catalunya. I mantinguem, per dir-ho així, un mínim de dignitat respecte a aquestes decisions absolutament polititzades i injustes. Per exemple, tenim el cas de Juan Mari Atutxa. Em sembla que van ser deu o quinze anys després, es va dir que no se li hauria hagut mai d'haver tret la seva condició de president del Parlament basc i de diputat. Què vull dir amb això? Que la justícia espanyola i els poders de l'Estat tenen molt clar a què juguen.
Atutxa va ser perquè no va acceptar dissoldre el grup de Batasuna. I en el cas de Laura Borràs, se l'ha condemnat per falsedat documental i prevaricació.
És evident que no ha tingut un judici just i que hi ha hagut persecució política. Llavors, fins que no ens adonem que aquesta és una pràctica habitual i no posem sempre en dubte aquest tipus de sentències, estarem fent el joc a la justícia i a l'Estat espanyol. I quan això va a tribunals europeus, resulta que els casos acaben en no res.
De cara al futur, què és el que vostè es planteja fer institucionalment?
Em van fer la proposta per ajudar al candidat de Sant Cugat. Crec que el meu deure i la meva responsabilitat com a membre de la direcció de Junts per Catalunya és ajudar el meu partit a guanyar eleccions. Més enllà d'això, si estaré implicat institucionalment en el futur, ara mateix no ho estic i en el futur ja ho veurem. La vida dona moltes voltes. Tampoc pensava que estaria fora del Govern ara fa sis mesos i, de sobte, es va precipitar tot. Per tant, ja m'ho prenc sense fer gaires previsions. Dit això, ara no hi ha eleccions a la vista, per tant, no hi ha cap possibilitat que pugui presentar-me a unes eleccions al Parlament perquè crec que no hi haurà eleccions fins al 2025. D'aquí a dos anys, en principi haig de prendre la decisió de si em reincorporo a l'empresa o faig una altra cosa. Jo no descarto res perquè mai es pot descartar res en política.