Jordi Pujol, juntament amb els seus set fills, anirà a judici. Així ho va decidir Santiago Pedraz des de l'Audiència Nacional per formar, presumptament, una organització criminal amb què s'haurien enriquit durant dècades de suposades activitats corruptes aprofitant la seva posició política. Pedraz porta a la banqueta el president i els fills, excepte la seva dona, Marta Ferrusola, a qui va exonerar pel seu estat de salut després que la defensa d'aquesta presentés un informe mèdic on al·legava patir demència severa. L'entrevista excepcional que Pujol ha donat avui al periodista Josep Cuní, també ha servit per reivindicar la innocència, sobretot d'ell mateix i en part, dels seus: "No tot ha anat prou bé, ja li admeto. Per la gran majoria de la meva família sí hi posaria la mà al foc".
"No he cobrat ni una pesseta"
I aquest matís amb què no constata de forma clara que confia plenament amb els seus, l'ha explicat millor a continuació, mentre Cuní repreguntava: "Ara esta en aquella hora de burxar i ja ho entenc, vagi fent. No trobarà res de mi, res. I gairebé de tothom de la meva família res, però vagin burxant. És un món aquest una mica incòmode, però l'afirmació que li faig rotundament és que ni jo ni en general els meus fills no han prevaricat ni res de tot això".
Cuní, directe, ha anat al gra: "Li fa que li diguin corrupte?". Pujol, sincer: "És clar que em dol. A mi digueu-me, perquè de president feia i desfeia, però que em vingui una persona o qui sigui, el govern de l'Estat o un fiscal, i jo respondré en quin cas he actuat d'una manera corrupta. Ja li dic ara, he pres decisions i a vegades afavoreixen uns o altres, la cosa és molt senzilla perquè no tothom està d'acord. El que sí és important és que tu no em cobris ni una pesseta, i així ha estat". En el joc dialèctic amb el periodista, bàsic per entendre el contingut dels arguments de Pujol, se li ha qüestionat si la família tampoc ha cobrat mai ni una pesseta i ha conclòs: "No ho sé".
Catalunya i la família
Pujol ha trencat amb el tòpic d'haver d'escollir sempre entre dues opcions: del qui estimes més, si el pare o la mare, a què és més important per a ell, la família o Catalunya: "Pateixo molt per la família, no per mi. Pateixo per la família i Catalunya i no es tracta de posar per davant això o més enllà. En realitat, tant una cosa com l'altra forment part d'un mateix concepte de la vida. Ambdues responen als mateixos reflexes i pensaments, al mateix cos intel·lectual i ètic".
La darrera actualitat judicial revela que un jutjat de Barcelona investiga si van ser obtingudes de forma il·legal diverses de les proves que van servir per obrir la peça 27 de la causa Tàndem sobre l'Operació Catalunya, amb el suposat complot del comissari Villarejo per treure a la llum el cas Pujol. Ara, si la jutgessa que porta el cas confirma aquesta acusació, podria provocar que s'invalidin diverses de les actuacions desenvolupades a la causa que dirigeix el Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional. Davant del fet d'acabar davant d'un tribunal, Pujol està tranquil: "El judici d'ara és una cosa que em cau a sobre i la suportarem tant com puguem. Torno a les virtuts per fer-me entendre. Una d'elles és la fortalesa i l'altra l'esperança. Són del tot necessàries, sembla un sermó el que estic dient, però no ho és".
"Estic pagant la meva pròpia penitència"
Així doncs, en l'aspecte judicial i reputacional, Pujol sí admet que "com a cristià" està "pagant la seva pròpia penitència autoimposada", la de confessar per carta fa vuit anys, el juliol del 2014, que havia mantingut diners a Andorra mentre encapçalava el Govern de la Generalitat de Catalunya: "Estic instal·lat en el dolor, per això el segon llibre que he publicat no es diu 'Entre l'acció i l'esperança', sinó 'Entre el dolor i l'esperança'. Aquesta penitència me l'he imposada, jo l'assumeixo amb convicció". L'única que ha remarcat de la qual se sent responsable ja que també anteriorment, ha insistit amb què la seva fortuna a Andorra derivada d'una herència del seu avi Florenci mai ha tingut res a veure amb les seves funcions com a president. De la carta del 24 de juliol de 2014 on ho explicava, ara conclou: "Me'n penedeixo, és per mi una situació penosa"