L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol adverteix de l’augment de “l’agressivitat contra Catalunya” a Espanya i, alhora, del creixement de la sensació “que ara és un bon moment per imposar una radical marxa enrere en el procés d’autogovern i de reconeixement de Catalunya”, tot plegat amb un objectiu final, “acabar amb Catalunya com a subjecte identitari i polític”.

Pujol desgrana aquestes idees en un nou article publicat al blog de l’Associació Serviol, que en les darreres setmanes ha estat el vehicle de l’expresident per donar a conèixer els seus pensaments, en els primers lliuraments centrats en les conseqüències de la confessió de tenir diners a l’estranger no declarats, i ara ja més centrats en aspectes de política general.

En aquest quart escrit, titulat ‘La llengua és irrenunciable”, Pujol fa una defensa de la política lingüística aplicada a Catalunya d’ençà de la transició -especialment durant els anys del seu mandat- i recorda que a més dels temes “competencials i de finançament”, la llengua i la cultura són elements “clau per a l’autogovern català”, perquè “la personalitat pròpia de Catalunya no és de base ètnica, sinó cultural i de memòria històrica, i en això hi juga un paper primordial la llengua”.

“Sin que se advierta el cuydado”

És precisament per això, sosté Pujol, que “totes les polítiques espanyoles d’uniformització han tingut com objectiu la castellanització lingüística i la pèrdua de personalitat pròpia de Catalunya”, una acció que han compartit tots els governs espanyols dels darrers segles, des dels temps del “sin que se advierta el cuydado”, i sempre amb “un objectiu clar que és la pèrdua de personalitat pròpia de Catalunya".

Davant d’aquesta situació, i la constatació que “malgrat tot vàrem arribar al 1975 amb una llengua i una cultura catalanes que havien resistit bé l’agressió”, Pujol pondera els “canvis importants i positius en el tema lingüístic i cultural” a partir de la mort del dictador.

És en aquest context que Pujol recorda que Catalunya ha estat capaç de preservar la seva identitat malgrat “llargs períodes amb règims hostils a Catalunya i a la seva continuïtat com a nació” i per tant, arribar al canvi de segle “amb una personalitat forta, operativa i capaç de mantenir bàsicament la seva unitat interna”.

Ara bé, l’expresident adverteix que aquesta situació “es va començar a esquerdar amb la majoria absoluta del PP l’any 2000”, que va comportar “una forta revifada en el camp de les idees del projecte uniformitzador i centralitzador d’Espanya”. En aquest sentit Pujol rememora una conversa de l’any 2002 “amb dues persones molt rellevants del moment polític i intel·lectual espanyol del moment”, en les quals literalment li haurien dit: “Haceos a la idea de que habéis perdido. Además, la inmigración se os va a comer. Dentro de dos generaciones, de 40 años, de todo esto ya no se hablará.” No han passat quaranta anys, però sí ben bé quinze, un periode de temps que permet afirmar a Pujol que creix "l'agressivitat contra Catalunya". Només cal pensar en l'Operació Catalunya.