L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol s'ha definit sempre com a "radicalment europeista" i partidari de la màxima unitat europea. El futur del projecte europeu continua sent avui, amb 88 anys, una de les seves grans preocupacions intel·lectuals i polítiques. Per això, Pujol prepara un ampli article que publicarà al web de l'associació Serviol i un acte públic en què exposarà la seva visió sobre el moment d'Europa, un moment de "crisi fonda".

És una "crisi fonda amb més d'una causa. I més d'un aspecte", apunta Pujol. Al seu parer, Europa ha anat quedant petita al món. Després de la Segona Guerra Mundial, va tenir un paper "rellevant" darrere dels EUA i l'URSS. L'ensorrada soviètica va modificar aquest equilibri, en un primer moment, en benefici dels EUA i Europa. Però això —sosté Pujol— ha durat poc per la irrupció de la Xina, l'Àsia, els països del petroli "i la reaparició d'una Rússia que ha recuperat la mentalitat imperial que sempre havia tingut". "Tot això amenaça empetitir el pes i la influència d’Europa", afirma.

Desequilibris interns de la UE

A aquestes causes hi suma alguns desequilibris interns de la UE. "En part perquè l’ampliació cap als països de l’Est d’Europa està resultant difícil", explica. "I també pel tema de la immigració, sobretot africana i del Orient Mitjà. I en bona part musulmana. Per tant, d’integració més difícil".

"Tot això", afegeix Pujol, "en un marc de crisi demogràfica europea. Amb baixa natalitat i progressiu envelliment". "Cal tenir present que molt possiblement en un futur no llunyà es pot produir una gran explosió demogràfica africana. Que és molt probable que provoqui un molt fort increment d’emigració africana cap a Europa", vaticina l'expresident.

Pujol creu que, davant d'aquest repte, Europa s'ha de preguntar si serà capaç d'elaborar i aplicar una "resposta potent de caràcter ideològic i polític". Pujol apunta l'èxit del model construït després del 1945, ancorat en principis com "el valor de la persona com a reacció contra les ideologies totalitàries" i les arrels gregues i romanes amalgamades pel cristianisme.

"Si vostè pogués triar el seu model sanitari, triaria el dels EUA? O el rus, o el xinès o el de l'Índia? No, l’europeu; si pogués triar el model de pensions, quin triaria? L’europeu; si pogués triar les condicions de treball? Hi ha dues o tres opcions, però una segur que seria l’europea", conclou gràficament.