Clar i contundent. Jordi Pujol Ferrusola ha demanat a l’Audiència Nacional que revoqui la resolució del jutge Santiago Pedraz, del 31 de gener passat, per enviar noves comissions rogatòries a Andorra i Dinamarca relacionades amb un suposat testaferro del fill primogènit del president de la Generalitat, sol·licitades per la fiscal. La seva defensa, exercida pel penalista Cristóbal Martell, afirma que aquesta mesura “no té cobertura legal”, ja que la instrucció de la causa contra la família Pujol Ferrusola es va tancar l’estiu del 2020; ja s’han presentat els escrits d’acusació i defensa, i la causa és ara en mans del tribunal que els jutjarà, no pas del jutge instructor. A més, sosté que amb aquesta mesura es “vulnera el dret de defensa” del president Pujol i els seus set fills.

En la resolució, el titular del jutjat central d’instrucció 5 de l’Audiència Nacional atén la demanda de la fiscal Belen Suárez i ha tornat a demanar a les entitats financeres amb seu a Andorra, Andbank, Crèdit Andorrà, Banc de Sabadell d'Andorra i Banca Privada d'Andorra, informació sobre els comptes oberts en els quals figuri com a titular o apoderat Francesc Robert Ribes, l'exdirector de la televisió andorrana, que la fiscalia vincula amb el primogènit del president de la Generalitat.

Arguments

La defensa de Jordi Pujol Ferrusola exposa que les comissions rogatòries a Andorra, el jutge ja les va aprovar el 2019 i a Dinamarca l’octubre de 2017. Hi afegeix que el jutge “de forma precipitada” va tancar la instrucció contra la família Pujol Ferrusola, tot i que “encara tenia vuit mesos” per seguir la instrucció. També precisa que la fiscal Suárez no va demanar cap nova prova documental, quan el jutge va tancar la instrucció, el 16 de juliol del 2020. I qualifica d’”aclaparador” que la fiscal hagi tingut aquest “oblit” i ho demani ara, un any i mig després. Finalment, els Pujol al·leguen que amb aquesta acció “es vulnera el seu dret de defensa”, ja que els seus advocats ja han presentat els seus escrits sense tenir en compte aquesta nova documentació, que ni la fiscalia cita en el seu escrit d’acusació. Per tot això, demanen a la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional que anul·li la resolució del jutge Pedraz.

 

Acusacions i defenses

En l’escrit d’acusació, la fiscalia demana per a l’expresident Pujol nou anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i de blanqueig de capitals. Hi sosté que pel seu càrrec de president de la Generalitat del 1980 al 2003, així com al capdavant de Convergència, “va teixir una xarxa de clientelisme” amb empreses afins, que pagaven a canvi d’adjudicacions. Les penes sol·licitades per als fills van dels 8 als 29 anys de presó. I mentre que Podem li reclamava 20 anys de presó per a Pujol, l’Advocacia de l’Estat es va avenir a la tesi de les defenses i va descartar acusar-lo, com a la majoria dels seus fills.

Per la seva part, el penalista Martell sol·licita amb rotunditat l’absolució de l’expresident de la Generalitat. “Mai en l’exercici de la seva alta funció pública Jordi Pujol i Soley no va tòrcer el seu recte i digne exercici desobeint l’interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l’interès particular o el dels seus fills”. L'Audiència Nacional ha de fixar la data del judici, a més de les proves i dels 200 testimonis  proposats que admetrà. Apartat de la vida pública, a finals de l'any passat, l'expresident Pujol va participar en un acte sobre el finançament de Catalunya.