El president Jordi Pujol ha tornat al terreny periodístic per sotmetre's a una entrevista en directe, oberta i sense les limitacions que pot marcar una declaració escrita en un llibre, com la darrera que va donar fa un any en el llibre 'Entre el dolor i l'esperança' de Vicenç Villatoro. L'excepció l'ha feta, tal com ell ha reiterat fins a tres vegades, pel comiat del periodista Josep Cuní del seu programa 'Aquí Cuní' de Ser Catalunya: "Ara em diuen que en Cuní es retira, resulta que em van enganyar una mica. Però si en Cuní es retira jo hi aniré perquè volia donar les gràcies pel que ha fet i aquí em té".

I a partir d'aquí, seixanta minuts de conversa on Pujol ha tornat a donar tota una lliçó d'història. Algunes pauses llargues que es convertien en un silenci radiofònic còmplice i l'obsessió en reiterar que perdia la memòria. Però res d'això: ha repassat la crisi actual de l'OTAN, ha comparat Rússia amb Espanya, ha parlat del concepte de 'la España vacía' i, finalment, ha pres el pols a Catalunya. "El país està trist i al costat de tot això hi ha desori. No vull ser crític amb ningú, si les coses no s'han fet prou bé és de tothom", ha començat Pujol en el relat sobre la visió que té actualment del país. I ha seguit: "Políticament em sap greu dir-ho però és evident que no acabem de funcionar bé. També és cert que Espanya té una actitud molt negativa, però moltes vegades l'ha tinguda i amb això hi hem de comptar i superar-ho, espero que així sigui". 

"Tenim el país desendreçat"

Ni un sol nom propi de cap polític actual català o espanyol. Però en la generalització, Pujol també ha sabut ser molt precís amb tot allò que volia dir. "Tenim el país desendreçat". I en reiterades referències al vostè directe cap a Cuní, ha afegit: "Sap que a vegades hi ha cases desendreçades perquè han estat abandonades una temporada? Doncs primer, el que cal fer, és endreçar la casa i la casa, en aquest cas, és la política. Els actuals polítics han de ser-ho". I en aquesta crítica, també ha donat l'altra cara de la moneda: "Hi ha dues visions, la política de Catalunya que passa un moment difícil, però malgrat tot també la positiva que és el país i aquest està viu. Si veiem la política de Catalunya quedem una mica desanimats, en canvi, si veiem l'economia catalana, les exportacions o la recerca, estem bé o millor que abans. De l'esperança no en podem renunciar".

"Ara en tinc 92 i no m'estranyaria que encara visqués cinc o sis anys"

Entrant en el seu paper en primera persona, també ha repartit culpes de la part negativa de la política actual: "És clar que em sento responsable, però no vol dir que accepti que no es va res en aquest país. Es va fer molt i ara mateix, Catalunya en molts aspectes, està millor del que sembla. Ahir mateix, un científic molt important de qui no donaré el nom, m'ho va fer constatar". El periodista Josep Cuní li ha preguntat en quin paper pot quedar la seva aportació actual al país i Pujol ha contestat amb una sinceritat massa directa. "El meu temps ha passat. Ara en tinc 92 i no m'estranyaria que encara visqués cinc o sis anys, fa una mica de mandra. Ara no em toca". En una inspiració i una agilitat mental remarcable, també ha tirat d'humor: "Hi havia un que deia 'això toca o no toca', doncs està tot dit". I de l'humor també ha passat a la seriositat en qüestió de segons: "La mort em fa respecte. Jo soc bon cristià. Ara no tinc la potència que tenia abans, però espero recuperar-la".

Més enllà de Catalunya, el president ha demanat "no menysprear mai la història" perquè és, a través d'ella, amb què es poden entendre moltes coses. "No hi ha res que em faci pensar en l'independentisme. Jo sempre he estat coneixedor de la historia d'Espanya. I això ja ve d'Astúries i els seus textos que s'escrivien a la Cort el segle X. A les corts asturianes, quan s'havia d'elegir un rei nou, Don Pelayo i altres que es van anar succeint, una cosa que li feien jurar a allà a Astúries d'amagat entre les roques, és que es proposaria i s'aconseguiria la reconquesta de Toledo, la capital visigòtica. Això ja ve de lluny, m'explico o no m'explico? La història de la reconquesta es basa en això, tot allò que s'allunyi d'aquesta possibilitat serà perseguit". I Cuní ha contestat: "Vostè s'hi apartava i va ser perseguit". Pujol ha contestat, però amb un altre silenci.