Pujar al Tagamanent no és fàcil, però quan algú s’entesta a pujar-hi als 90 anys ha de ser perquè té una poderosa raó per fer-ho. Jordi Pujol, que, per si algú no se'n recorda, va ser president de Catalunya durant 23 anys, s’ha entestat aquest diumenge a fer el cim. No li ha estat fàcil, perquè el camí presenta alguns trams estrets de pedra que suposen un cert risc de caure sobretot a la gent gran. Tanmateix Pujol és un home de dèries i volia participar en la inauguració de les obres de restauració de l’ermita i de les runes d’una contrada que ens parla de com vivien els catalans de mil anys enrere.

La restauració de l’església i el poblat ha estat una iniciativa de la Diputació de Barcelona, la institució que ara presideix Núria Marín, un dels polítics -hauria de dir una- menys controvertits de l’escenari, la qual cosa té el seu mèrit tal com va tot.

El cas és que va ser al cim del Tagamanent on Jordi Pujol, quan tenia a penes 10 anys, va tenir una experiència que el va marcar per la resta dels seus dies. Era l’any 40, poc després d’acabada la guerra, i en una excursió amb el seu oncle Narcís Pujol van pujar al Tagamanent. L’ermita i les construccions contigües estaven derruïdes i des del cim es contemplava un país devastat. “Ens constarà molt refer tot això”, va dir l’oncle Narcís, una frase que, segons diu ara Pujol, li va quedar gravada per sempre.

“A l’any 40 tot era una gran desolació i avui des de aquí podem contemplar un país que entre tots hem estat capaços de reconstruir”

Aquest diumenge Pujol contemplava el panorama, des del Besós fins al Pirineu, i ha dit: “A l’any 40 tot era una gran desolació i avui des d'aquí podem veure que el Besòs, que era el riu més insalubre d’Europa, ara és un jardí, i des d’aquí veiem el circuit de Montmeló, i l’Escola de la Policia de Mollet, i la instal·lació del Sincrotó, un de les infraestructures científiques més importants d’Europa. Divisem la modernització de les carreteres, cap a Vic i Ripoll... Ha costat, però hem reconstruït el país gràcies a l’esforç de tothom, de la Manuela de Madre al Besòs i d’en Codina a Vic... L'hem reconstruït entre tots... i només faltava això, faltava restaurar Tagamanent i avui, gràcies a la Diputació de Barcelona, també el tenim recuperat; un patrimoni que és de la nostra història i he considerat que valia la pena l’esforç de tornar a pujar i celebrar-ho”.

La presència de Pujol al Tagamanent ha sorprès molts excursionistes, alguns dels quals han volgut saludar-lo i fer-s'hi selfies, i comentaven l’energia demostrada per l’expresident pujant al Tagamanent amb 90 anys a les espatlles. L'expresident no ha pujat pas sol, l'han acompanyat la seva dona, Marta Ferrusola, -deunidó la seva agilitat a la muntanya- i uns quants fills i nets.