Jordi Pujol es va unir a la Comunitat Jueva de Barcelona en l'homenatge a les víctimes de l'Holocaust, celebrat aquest dilluns. L'acte va tenir lloc a l'Institut Francès de Barcelona, sota el tema de "La destrucció de les comunitats jueves d'Europa" —escollit amb el Museu de l'Holocaust de Jerusalem—. Enguany també s'ha incorporat un record en forma d'una setena espelma per les víctimes de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 i per l'alliberament dels ostatges. La mateixa Comunitat Jueva de Barcelona ha donat les "gràcies" a tots els qui els van acompanyar durant l'acte. "La vostra presència i compromís són una llum d'esperança en un món que mai ha d'oblidar el passat per construir un futur junts", han dit.
El president, de 93 anys, ha tingut una vida pública prou activa en els últims dies. Per exemple, se'l va veure en un sopar amb militats de Junts al Centre de Martorell El Progrés el passat 25 d'abril, a l'inici de la campanya de les eleccions catalanes. En ell sopar, Pujol va situar la candidatura de Junts com a hereva del que va representar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). "Votaré Junts. Votaré Puigdemont", va anunciar.
Pocs dies després del sopar, Pujol va assistir al funeral de la mare de Carles Puigdemont. L'església de Santa Maria d'Amer (la Selva) es va omplir el passat 30 d'abril per acomiadar Núria Casamajó, amb la presència de presidents com Pujol i Artur Mas, a més de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Puigdemont va haver de seguir la cerimònia per streaming a través de dues càmeres instal·lades a l'església.
Aquest mateix dimarts, Pujol ha volgut elogiar la figura de Joan Rigol, que ha traspassat a 81 anys. En declaracions a TV3, el president ha descrit Rigol com un home de "mentalitat" humanitària i l'ha recordat com una bona persona que "sempre va estar a la primera fila, no només amb mentalitat de polític", sinó també amb la intenció de ser proper als ciutadans a través de les seves paraules. Pes pesant d'Unió Democràtica, Rigol va ser president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003, així com conseller de Treball (1980-1984) i de Cultura (1984-1985) —tots dos sota governs de Pujol.