La llei ho justifica tot i la Justícia actua com cal (i com és merescut). Sota aquesta premissa, els diaris de Madrid obren avui congratulant-se per l'empresonament del president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, per a qui la jutgessa Carmen Lamela ha dictat presó sense fiança com si "alçar-se com els seus principals promotors i directors [de les concentracions del 20 i 21-S]" fos una cosa diferent al que dicta l'article 21.1 de la pròpia Constitució espanyola, que sosté que es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes" i que "l'exercici d'aquest dret no necessitarà autorització prèvia".
Emparant-se en la norma suprema només per a algunes coses, la premsa espanyola d'avui ve carregada de motius i fonaments que proven de justificar l'injustificable i proven de carregar-se la reputació de Sànchez i Cuixart amb adjectius de l'estil "instigadors", "tumultuosos" o "líders callejeros", entre molts d'altres.
A més, es feliciten perquè, finalment, Lamela hagi optat per acatar algunes de les peticions de la Fiscalia, que demanava presó incondicional també al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero (i es lamenten que no hagi estat així), i llancen un avís a la resta de dirigents sobiranistes recordant-los que això és només una mostra més del que pot passar si segueixen pel camí de la secessió.
I com no podia ser de cap altra manera perquè ja ve sent un capítol habitual en la història del procés i la premsa espanyola, és que alguns exigeixin al Govern del PP que apliqui ja l'article 155, mentre demanen els alts càrrecs catalans que dimiteixin dels seus llocs.
Líders del cop
ABC que, avui sí, obre amb els incendis de Galícia, porta a la seva portada un avanttítol que informa sobre la privació de llibertat per als líders sobiranistes, a qui defineix com a "líders de carrer del cop". Però això no és tot. En la seva editorial, titulada "El procés entra a la presó", el rotatiu es mostra convençut que la decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional "és la conseqüència legal inevitable de la seva participació activa en els tumults dels dies 20 i 21 de setembre" i es felicita que "la perseverança del Ministeri Fiscal ha donat els seus fruits".
El delicte? "Organitzar i participar l'agitació de carrer que va desembocar en l'assetjament dels agents de la Guàrdia Civil", però, que és pitjor —sempre per al diari citat—, sembla ser que portar el "megàfon en mà", així com "arengar una turba enardida que volia impedir el compliment de l'ordre judicial d'entrada i registre, com a un episodi més en l'escalada contra l'ordre constitucional" és un delicte que no pot quedar impune. I, a més, corre pels carrers de Madrid el temor que reincideixin.
Mostrant-se totalment d'acord amb la decisió de la jutgessa, ABC vol fer veure els seus lectors que la sentència per a Sànchez i Cuixart "expressa la gravetat del que està passant a Catalunya i avisa a altres del que pot succeir. En aquest sentit, critiquen que Lamela no hagi empresonat Trapero, una valoració que, encara que consideren "respectable", també creuen que és "molt discutible" perquè, segons el seu parer, el major dels Mossos "tenia al seu abast haver donat les ordres necessàries per evitar l'assetjament i setge a la Guàrdia Civil i sabia el que estava passant".
Agitadors del separatisme
El Mundo, a l'estil ABC, avui també porta Galícia en portada a diferència d'ahir —encara que en una mida menor—, però centra la major part de la seva informació en el procés. En la seva editorial, titulada "El Govern [espanyol] i la Justícia, ferms contra la secessió," carreguen contra el president Carles Puigdemont per "tornar a acusar a l'Estat de repressió, el mateix dia en què Espanya va ser elegida membre del Consell de Drets Humans de l'ONU" perquè consideren que això "suposa una clatellada al relat carregat de mentides i victimisme de l'independentisme".
Això sí. Passen per alt que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va tuitejar just en el moment en què els Jordis entraven el Soto del Real, precisament que estava "satisfet" per aquesta elecció de l'ONU.
Satisfet per l'elecció de #España com a membre del Consell de Drets Humans de l'ONU @UNHumanRights per al període 2018-2020. MR
— Mariano Rajoy Brey (@marianorajoy) 16 d'octubre de 2017
A part d'això, continuen carregant contra Puigdemont deixant anar que "Rajoy no pot acceptar sota cap premissa" que "un colpista" demani diàleg i el citen a aplicar ja l'article 155 de la Constitució assegurant que "ja no li queda cap excusa".
Aquesta editorial conclou que "aquí les víctimes no són qui pretén la propaganda separatista, sinó les empreses més emblemàtiques i l'autogovern de Catalunya".
Xantatges
La Razón, que deixa clar a la seva editorial que "L'estat no accepta xantatges", combina la qüestió catalana amb els incendis de Galícia, als quals donen menys importància que a la jugada de la justícia espanyola. Al seu parer, "és comprensible que els independentistes creguin que el Ministeri Públic actua al dictat del Govern, ja que les seves acabades d'aprovar lleis de desconnexió esbossen un futur Estat català sense divisió de poders".
Amb l'empresonament dels Jordis, i sempre segons el diari esmentat, "ha quedat totalment clar que no serveix de res pressionar perquè l'acció de la Justícia sigui al gust dels independentistes". Mentrestant, els de Francisco Marhuenda asseguren que "els temps que marquen els tribunals no són els de la política i voler vincular-los és una forma inadmissible de xantatge", motiu pel qual avisen que "la investigació per aquests delictes de sedició prossegueixen i en ella no intercediran les fal·làcies de Puigdemont a la seva carta a Mariano Rajoy".
En un altre article titulat "Els instigadors", Toni Bolaño defineix els Jordis com els "artífexs de posar a les masses al capdavant del procés" perquè, segons el seu parer, "les seves organitzacions no només han convocat les grans manifestacions de la Diada, sinó que han estat l'alma mater de l'organització i l'agitació independentista".
Bolaño subratlla que a Sànchez i Cuixart "ningú no els ha elegit i encara així, posa de manifest, "imposen el seu criteri als partits" i, "sobretot, controlen la mobilització del carrer". És a dir, els dos "s'han convertit en un fort poder influent i un referent social del moviment nacional independentista".
El perill? Que van cridar a una mobilització permanent i "les masses sempre són difícils de controlar".
Altercat a la Generalitat
El País, de la seva banda, i com si de terroristes es tractés, obre la seva portada sota el títol "Empresonats els promotors de les revoltes separatistes" i a la seva editorial subratllen que "La justícia actua [...] per l'aldarull del 20-S a la Generalitat".
Segons el parer del diari citat, les concentracions dels dies 20 i 21 de setembre van suposar "massius desordres" i és per això que ara la justícia "recorda que violar greument la llei no surt gratis en un Estat democràtic".
Vanagloriant-se que "no succeeix tots els dies a Europa que uns caps policials siguin acusats de sedició", l'editorial es lamenta que "aquests acusats continuen gaudint de la presumpció d'innocència" i insta a la justícia a investigar, també, al conseller d'Interior, Joaquim Forn, i al director dels Mossos, Pere Soler; motiu pel qual els citen a deixar els seus càrrecs " per començar a restablir la normalitat democràtica a Catalunya".