El qui serà cap de llista de JxCat a les eleccions generals, Jordi Sànchez (Barcelona, 1964), està vivint la precampanya electoral assegut al banc dels acusats del tribunal Suprem. D'una breu conversa en un recés del judici, quan els acusats durant uns instants poden acostar-se a intercanviar salutacions amb el públic, sorgeix aquesta entrevista a través d'un qüestionari, completat amb notes manuscrites per valorar els fets de darrer minut. Sànchez assegura que el seu objectiu és assumir l'escó al Congrés, que si el Suprem no ho permet serà una vulneració de drets i denuncia l'intent de determinats sectors econòmics i de comunicació de situar JxCat al marge de la centralitat política.

Amb quina intenció es vol presentar com a cap de llista per JxCat a les eleccions generals?
Contribuir eficaçment a abordar la solució del conflicte polític mitjançant el dret d’autodeterminació.  

Tinc intenció de prendre possessió de l'escó. Si el Suprem no ho permet seria una vulneració flagrant de drets

És només un gest per denunciar la situació de presos polítics i exiliats o tenen voluntat d’aconseguir prendre possessió de l’escó?
Tinc tota la voluntat de prendre possessió. Presentar-me a unes eleccions no és cap gest. Votar tampoc. Faig el pas de presentar-me amb la resta de candidates i candidats de Junts per Catalunya per assumir la responsabilitats que els electors decideixin donar-nos. Venim a fer política, no gestos. 

A diferència del Parlament, de l’escó del Congrés s’ha de prendre possessió personalment. Creu que ho podran fer?
N’estic convençut. Si el Suprem no ho permet seria una vulneració flagrant dels drets polítics del cos electoral i dels meus personals. Seria una alteració de la voluntat democràtica expressada a les urnes. Un motiu més de sanció a Espanya per part del Tribunal Europeu.

Si soc escollit diputat i el Tribunal Suprem vol seguir amb el meu processament haurà de demanar permís al Congrés

Com queda la suspensió que va dictar el jutge Pablo Llarena?
Si soc escollit diputat i el Tribunal Suprem vol seguir amb el meu processament haurà de demanar permís al Congrés de Diputats i el Ple haurà de votar, un cop constituït, si accepta retirar la immunitat parlamentària que m’assisteix. Si no l’accepta, el Suprem no podrà seguir amb aquest judici. 

I en cas que ho aconsegueixi, la seva voluntat és presidir el grup parlamentari?
Faré i assumiré les tasques que es consideri les més idònies. Ni em fa por assumir la presidència del grup ni se’m cauran els anells per assumir altres responsabilitats menys visibles. La feina, finalment, sortirà bé si és d’equip.

És evident que el Suprem voldria que no fos candidat. Ens voldrien callats i amb el cap cot. Haguessin preferit que no respongués a la Fiscalia. Volen massa coses que no estic disposat a donar-los

Des del Suprem se’ls ha fet alguna mena de requeriment per la seva intenció d’optar a les eleccions? Temen que pugui perjudicar-los en el judici?
És evident que el Suprem voldria que no fos candidat. Ens voldrien callats i amb el cap cot. Haguessin preferit que no respongués a la Fiscalia. Volen massa coses que no estic disposat a donar-los. El que ens perjudica és no gaudir de la llibertat per poder defensar-nos amb igualtat de condicions que l’acusació disposa. I sobretot el que ens perjudica és la instrucció d’aquesta causa contra drets polítics fonamentals, com els de reunió, manifestació i expressió.

Demanaren igualtat de condicions que els altres candidats

Pensen demanar participar en actes electorals?
Demanarem exercir amb igualtat de condicions que els altres candidats. Això és la democràcia i això és el que és just.

En debats?
Evidentment

No hi ha expressió més elevada de l’arrelament, que és l’oposat al risc de fugida, que presentar-se a unes eleccions al Congrés

En les eleccions del 21-D no ho van poder fer, ni van poder sortir per prendre possessió. Per què hauria de ser diferent aquesta vegada?
Perquè la conculcació de drets no s’hauria de tornar a repetir. I sobretot perquè portem 17 mesos a la presó i els suposats riscos de destrucció de proves s’han esvaït i perquè no hi ha expressió més elevada de l’arrelament, que és l’oposat que el risc de fugida, que presentar-se a unes eleccions al Congrés de Diputats.

Els mateixos que volen que tot el que està al costat del Puigdemont esdevingui marginal i extremista aposten desacomplexadament per altres forces per reconduir el vot sobiranista

Més enllà d’aquestes circumstàncies, s’ha parlat molt els darrers dies sobre l’estratègia que ha de defensar JxCat al Congrés. Aposta per una estratègia de bloqueig a Madrid?
JxCat fa política en positiu i la nostra estratègia la situem a partir de propostes que ajudin a solucionar la crisi política que neix, primer, de la il·legítima intervenció del TC amb la sentència contra l’Estatut que havia estat votat en referèndum i després davant la negativa del govern Rajoy a dialogar i trobar un acord per permetre que la ciutadania s’expressi a les urnes mitjançant un referèndum. Dit això, veig grans esforços per part de sectors poderosos -tant econòmics com de mitjans de comunicació- per etiquetar JxCat com els bloquejadors. Detecto una  voluntat d’arraconar JxCat, de treure-la de la centralitat política. Dóna la impressió que els mateixos que volen que tot el que està al costat del President Puigdemont esdevingui marginal i extremista aposten desacomplexadament per altres forces per reconduir el vot sobiranista. És curiós com el sistema es defensa. En tot cas i com molt bé diu Laura Borràs l’única cosa que volem bloquejar és l’extrema dreta i jo afegiria tots aquells que volen obertament retallar drets i llibertats personals i col·lectives.

La darrera paraula sobre el futur polític de Catalunya li correspon a la ciutadania, al poble de Catalunya. Qui negui això està negant la democràcia

En què ha de consistir, doncs, l'estratègia de JxCat?
En democràcia la millor manera de resoldre un conflicte és dialogant, acordant els marcs i les conseqüències dels possibles acords però sempre donant la darrera paraula al poble. Els representants polítics no poden usurpar aquesta funció a la ciutadania. El despotisme il·lustrat que alguns voldrien – tot en nom del poble però sense el poble - és inacceptable per trobar la solució a aquesta crisi política. Per això JxCat mai renunciarà al referèndum com a mecanisme efectiu per superar la situació actual. No hi ha solució possible si es fa a esquenes de la ciutadania. Hi ha d’haver diàleg, negociació i espais d’intermediació per acotar els termes de la consulta. I certament perfilar aquests termes pot portar temps. D’això en podem parlar i acceptar que el referèndum no sigui per demà passat. Però la darrera paraula sobre el futur polític de Catalunya li correspon a la ciutadania, al poble de Catalunya- . Qui negui això està negant la democràcia. I qui negui la democràcia difícilment serà el nostre aliat, difícilment rebrà mai la nostra confiança.

La primera prioritat no és la governança des de la Moncloa sinó la resolució de la crisi política que ens té atrapats. Que ningú pensi que amb l’amenaça de Vox, el PP i C’s rebrà un xec en blanc de JxCat

JxCat estaria disposat a recolzar una investidura de Pedro Sánchez si amb això impedeix un govern de PP i Cs amb Vox?
JxCat discutirà, si es dóna el cas, la investidura a partir d’una oferta política, d’un programa concret i d’uns compromisos que permetin un recorregut per superar a curt i mig plaç la crisi política actual. La primera prioritat no és la governança des de la Moncloa sinó la resolució de la crisi política que ens té atrapats. De fet és poc probable que hi hagi governança estable i sòlida fins que no es resolgui el conflicte. I és evident que això mai es donarà amb la dreta i l’extrema dreta al govern. Ara bé, que ningú esperi ni especuli amb l’amenaça de Vox, el PP i C’s pensant que això serà suficient per rebre un xec en blanc de JxCat.

Per què?
La política democràtica és pacte, no submissió. I el pacte es fa a partir de les propostes concretes que cadascú posa sobre la taula. Nosaltres hi anem amb el dret d’autodeterminació, amb la voluntat de concretar un referèndum. Estem convençuts que és l’única via de solució duradora, sigui quin sigui el resultat. No enganyem, som transparents. I som responsables.

I si JxCat no és decisiva? Quin paper tindrà al Congrés?
Tot indica que ho serem, que els nostres vots seran decisius, primer perquè ningú obtindrà una majoria suficient per governar sol. En segon lloc perquè serem decisius pels bons resultats que traurem a Catalunya. Però, per no defugir la resposta, si l’aritmètica fa que el vot sobiranista no sigui decisiu que ningú dubti que seguirem sent la veu del sobiranisme democràtic, la veu de l’1 d’octubre, a les Corts espanyoles. La veu de la dignitat, del progrés social i econòmic, els defensors dels drets i les llibertats i en particular del dret a l’autodeterminació.

Espero del nou govern que posi el sentit comú que Rajoy i fins ara Sánchez no han posat

Què espera del nou govern espanyol que surti de les eleccions del 28-A?
Que posi el sentit comú que Rajoy i fins ara Sánchez no han posat. Que acceptin que Espanya només sortirà de la crisi institucional en la qual es troba si aborda de manera madura i democràtica la crisi del model territorial autonòmic. Espero que faci allò que altres governs d’estats democràtics han fet abans; escoltar el poble i posar les urnes. Penso en Escòcia i penso també en el Quebec. Si el Regne Unit i Canadà ho van fer per què Espanya no? Aquesta és la pregunta que cada vegada més gent es fa i que tard o d’hora, si no defallim, obtindrà resposta favorable.    

A quin electorat pensa apel·lar la llista de JxCat?
Al qui està convençut que votar no és cap delicte i al que l’1 d’octubre va veure vulnerats els seus drets. A les persones que pensen que ja n’hi ha prou d’amagar el cap sota l’ala, els qui no volen ni Vox ni C’s ni el PP al govern però que tampoc accepten un govern de Pedro Sánchez només amb l’excusa que és menys dolent que un d’extrema dreta.

És un error no haver pogut concórrer en una llista conjunta, que en el moment històric on més valor té la unitat no es doni aquesta possibilitat

S’haurà d’enfrontar amb una llista d’ERC amb Oriol Junqueras. Pot incrementar això encara més la divisió dins de l’independentisme? Presos asseguts al banc dels acusats i competint a les urnes...
És un error no haver pogut concórrer en una llista conjunta del sobiranisme democràtic. Suposo que la història ja ho explicarà. És el que el moment requeria, el que gran part de l’electorat demanava i el que ens hagués donat més força al Congrés de Diputats per forçar un acord amb la majoria guanyadora. És una paradoxa que en el moment històric on més valor té la unitat -ni que sigui per deixar palès que és la força majoritària- no es doni aquesta possibilitat.

Com valora la voluntat de Poble Lliure de presentar-se a les eleccions del 28-A?
Amb respecte absolut.

Com avalua la situació en què es troba la Crida poques setmanes després del seu congrés fundacional?
Estic molt content de l’exercici democràtic que hem viscut. En menys d’una setmana les persones associades han estat cridades a participar en dues consultes decisives. En la primera van avalar la proposta unitària de cara a les  eleccions i, que si aquesta s’assolia, la Crida pogués concórrer en una llista conjunta. La segona, un cop va ser evident que ERC va rebutjar la unitat, per aprovar o desaprovar si jo havia d’acceptar la petició de JxCat de ser-ne cap de llista. En les dues consultes van participar prop de 22.000 persones. Cap partit ha mobilitzat a tanta gent, de fet ni una dècima part, per establir criteris de cara a les eleccions ni en les seves primàries. La participació i la democràcia és un dels factors que marquen la diferència amb la resta d’organitzacions polítiques, inclosos els partits. I òbviament si els associats haguessin decidit que jo no havia d’encapçalar JxCat, jo no seria avui cap de llista. Quan es pren la decisió de consultar a la gent és per fer-li cas.

Són al punt en què esperaven trobar-se?
Si. Ara treballarem fort de cara a assolir la unitat a les europees. Esperem més èxit tot i que no defallirem. Al govern de la Crida hi ha gent d’ERC, JxCat, d’EUiA i no adscrits. El que ens uneix és el convenciment que junts serem més forts.

L'aposta de la Crida, de la confluència, serà guanyadora. Espero que no sigui després de veure que Barcelona escapa de les mans del sobiranisme. El cost de la no unitat pot ser molt car

L’encaix de la Crida amb el PDeCAT no ha acabat de ser possible, per què?
La Crida suma persones, no sigles. No pretenem encaixar ni encaixar-nos amb altres organitzacions. Entre els associats de la Crida  hi ha molta gent del PDeCAT i també d’ERC. I l’estructura de la Crida, amb els seus corrents ideològics establertes per estatuts, permeten una cohesió des de la pluralitat ideològica. Sabem, que tard o d’hora, l’aposta de la Crida, que és la de la confluència, serà guanyadora. Espero que no sigui després de veure que l’alcaldia de Barcelona s’escapa de les mans del sobiranisme. El cost de la no unitat pot ser molt car. 

Quin futur veu al PDeCAT, tenint en compte el pols constant que viu la direcció del partit amb Carles Puigdemont?
Per respecte a tots els militants del PDeCAT, no crec que hagi d’opinar sobre processos interns. En tot cas problemes en tenen tots els partits, una altra cosa és si aquests problemes són més o menys visibles.

Què li sembla la candidatura de Puigdemont a les eleccions europees?
Una gran notícia. Espero que sigui per encapçalar o participar en una llista unitària, sé que és el que a ell li agradaria. En tot cas és el millor ambaixador de la nostra causa que avui tenim i que en el futur podem tenir.

Algú creu que Puigdemont no tornarà si aconsegueix l'acta d'eurodiputat?

Puigdemont ha anunciat que tornarà a Catalunya si aconsegueix l’acta d’eurodiputat...
Algú creu que no ho farà?

Què és el que més el preocupa de totes aquestes convocatòries electorals que hi haurà els propers mesos?
Que ens oblidem de governar i els grans acords a Catalunya quedin paralitzats fins després de les eleccions.

Com valora el funcionament del grup parlamentari de JxCat al Parlament? I el del Govern?
Bé, positivament. Segur que tot és millorable, però el Govern, contràriament a la imatge que contra ell alguns projecten, governa i assegura una bona governança.

Els manifestants van veure un Madrid respectuós, una actitud que no tota la classe política espanyola manté

Què li ha semblat la mobilització independentista que hi ha hagut aquest cap de setmana a Madrid?
La primera mobilització sobiranista a Madrid ha trigat però ha estat un èxit i un exemple de força i civisme. Ha servit per projectar a l'opinió pública internacional la causa catalana i la voluntat de resoldre per la via democràtica i dels drets el conflicte polític que viu Espanya. La ciutat de Madrid ha vist una manifestació totalment pacífica i sense cap dany al mobiliari urbà, i els manifestants van veure un Madrid respectuós, una actitud que no tota la classe política espanyola manté.

I de la decisió que ha adoptat el president, Quim Torra, en relació als llaços del palau de la Generalitat que la Junta Electoral reclama que retiri, què en pensa?
La decisió del president de la Generalitat d'escoltar l'informe del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió demostra l'alt sentit de la responsabilitat institucional que el president Torra té.