Dracs de gel, caminants blancs i un exèrcit de salvatges. Són les criatures que habiten més enllà del mur de gel a la sèrie 'Joc de trons'. Per endinsar-s'hi, els protagonistes necessiten comptar amb el consentiment de la guàrdia de la nit. A casa nostra, avui, aquesta paret no és glaçada, sinó de pedra i els guardians no duen armes, van amb toga i es diuen Junta Electoral Central. Des de dimarts passat, van obrir un pas a través del mur. Cronometrat, vigilat, enregistrat. Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, per JxCat. Oriol Junqueras i Raül Romeva, per Esquerra Republicana. Són les dues expedicions autoritzades a comunicar-se amb l'exterior a través dels canals que permet la tecnologia. Sense creuar, físicament, el mur de la presó. 

Els dies que no hi ha judici, els funcionaris del centre penitenciari de Soto del Real tenen feina extra. La que els comporta haver de rebre les visites de mitjans de comunicació i membres de les respectives candidatures carregats amb la tecnologia pertinent per fer possibles les connexions, i traslladar els candidats presos a l'única habitació habilitada per organitzar connexions telemàtiques. Tractant-se de qui són, polítics independentistes, alguna autoritat va decidir que era pertinent decorar la sala plantant una bandera espanyola i una fotografia del rei Felip VI. No fos cas.

Malgrat les condicions, però, a la sala de màquines de JxCat i d'ERC són conscients del revulsiu que suposa poder comptar amb la presència en campanya dels seus bucs insígnia i ells frisen per poder projectar-se més enllà dels murs. Encara que sigui a distància, encara que sigui amb el temps just, encara que sigui amb la mirada al clatell d'aquell qui el 3-O va avalar amb el seu discurs la brutalitat policial de l'1-O. Aquest diumenge, a la sala de videoconferències de Soto del Real hi ha hagut hiperactivitat. Els presos s'han anat fent el relleu, complint escrupolosament amb el cronograma fixat. Cada minut compta. Avui, per exemple, si Jordi Sànchez allargava la seva roda de premsa amb l'ACN, hauria robat minuts de Junqueras i Romeva. I una cosa és la competència electoral i l'altra el fair play. 

Des de dimarts tots cinc (Sànchez, Junqueras, Turull, Rull i Romeva) van fent torns per disposar de la sala i participar de rodes de premsa, entrevistes i mítings electorals. Jordi Sànchez ha comparegut ja dues vegades davant dels mitjans de comunicació. Va ser el primer de fer-ho, dijous, a la compareixença que va organitzar l'agència EFE. Aquest diumenge ha repetit, aquest cop amb l'Agència Catalana de Notícies, que divendres va tenir a Oriol Junqueras. Les autoritzacions de la JEC van caient en comptagotes. De vegades arriben a escassos minuts que arribi l'hora programada perquè intervinguin els presos i als tècnics, que potser porten hores esperant a l'entrada de la presó, els toca córrer i suar per tenir la comunicació a punt. Queda un bon feix de peticions per resoldre. 

El format d'aquestes intervencions permet acostar-los a aquell gremi, el dels periodistes, que tantes vegades els havien importunat abans d'entrar a la presó. Ara, més d'un any després, tornen per fi les preguntes incòmodes, i com ja feien, alguns hi responen més de cara a barraca i d'altres fan fintes. L'anormalitat no permet repreguntes quan ells són esquius perquè tot es fa contra rellotge. Tant Junqueras com Sànchez aprofiten alguns d'aquests segons per picar l'ullet a la premsa i confessar que s'enyoren, mentre a la sala a més d'un se li fa un nus a la gola. No per afinitat política, en tot cas, per humanitat. 

Sens dubte, però, l'emotivitat més explícita, menys continguda, és en els mítings, quan els líders reclosos connecten a través d'una pantalla gegant amb la seva gent, amb la seva claca. Quan escolten els clams de suport. Quan veuen els espais plens de gent que s'hi entrega amb fervor quan apareixen en escena. En aquells moments, la veu se'ls trenca. Ahir Turull, avui Junqueras, Romeva i Rull. 

Quan expira el temps, fosa a negra. Empassar saliva. Lament del públic. Retorn a les cel·les. I l'escletxa del mur que torna a tancar-se fins a nou avís. Bé, fins a nou permís.