El secretari general de Junts i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, està tranquil amb el seu indult que ara podria arribar a perillar després del gir inesperat del Tribunal Suprem (TS). En declaracions a Catalunya Ràdio, el dirigent independentista que va estar empresonat quan presidia l'ANC, ha assegurat que no pateix per la decisió del Suprem i que quan ahir la va conèixer ell estava treballant en la proposició de llei sobre el català a l'escola. "Vaig optar per seguir treballant i no fer cas del TS, ara és fonamental no distreure'ns de la defensa del català i del conjunt del país", ha apuntat Sànchez. És més, el dirigent independentista ha afegit que la notícia no li ha tret ni un sol minut de son i que ell segueix amb la seva agenda habitual.
El Tribunal Suprem ha canviat el seu criteri i ha decidit revisar la concessió dels indults als polítics independentistes catalans empresonats. La secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa ha estimat aquest dimarts els recursos que PP, Vox, Cs i altres van presentar contra la denegació inicial de revisar els indults. La decisió s'ha pres per tres vots a dos, amb dos vots particulars en contra, després que fa uns dies canviés la composició i la majoria a la secció. La interlocutòria no admet a tràmit el recurs interposat per l'entitat Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén, rebutjat per unanimitat. El tribunal ha ordenat la continuació dels procediments i posposa al tràmit de sentència el pronunciament sobre la manca de legitimació dels recurrents plantejada per l'Advocacia de l'Estat a tots els recursos. El contingut íntegre de les actuacions es coneixerà els propers dies.
La llei del català
Els grups parlamentaris de PSC-Units, ERC, Junts i En Comú Podem van registrar aquest dimarts a la tarda una proposició de llei com a resposta a la sentència del TSJC que imposa el 25% de castellà a l'escola. El pacte dels quatre grups passa perquè, d'acord amb la nova llei, el català sigui "llengua vehicular", i que el castellà -junt amb el català- sigui idioma "d'ús curricular". A més, el document, signat poc abans que tanqués el registre del Parlament, indica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". L'acord també afegeix que "la determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística".
Jordi Sànchez s'ha dirigit als partits que no han volgut donar suport a la proposició de llei, com la CUP, i els ha explicat que el que diu la llei és que el castellà només tindrà els usos que dictaminin d'acord amb les responsabilitats de cada projecte lingüístic. "Moltes escoles utilitzen l'anglès per impartir algunes matèries, en aquest escenari l'anglès és llengua curricular però no vehicular. No diem coses que no diu la llei, sinó l'esperit queda malmès", ha demanat Sànchez.
En la mateixa línia ha subratllat, també dirigint-se als detractors de la llei que diuen que s'està "matant la immersió", que la proposició reafirma que el català és la llengua de benvinguda dels nouvinguts i que "aquesta llei era necessària per donar resposat a l'amenaça de les quotes". Entre els contraris hi ha un dels principals sindicats del sector de l'ensenyament, USTEC, i el secretari general de Junts ha volgut restar importància a aquest fet: "Hem aconseguit un acord molt ampli, hem mantingut la defensa de la llengua i hem ampliat els suports socials. Entitats com Òmnium han valorat positivament l'acord i els actors més importants de la comunitat educativa, també". Sànchez ha indica que potser la falta de suport d'USTEC es deu a que està immers en una vaga i que, per tant, no està interessat en donar cap element de satisfacció que pugui fer veure que la vaga té poc recorregut".
Finalment, Jordi Sànchez ha concretat que la proposició de llei estarà complementada ben aviat per un decret llei "on de manera encara més clara es fixarà el rebuig a qualsevol mesura que sigui una quota o un criteri general d'imposició del castellà". Amb això, el de Junts ha mostrat confiança en l'acord i ha afegit que la proposició de llei i el decret que arribarà són suficients per donar arguments al poder judicial "per tal que entengui que hi ha una realitat normativa reforçada per una àmplia majoria del Parlament".