Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) va assumir la secretaria general de Junts per Catalunya a principis de juny del 2022. En aquests nou mesos, ha hagut de gestionar nombrosos episodis que han agitat el partit, sent la sortida del Govern amb ERC el capítol més espinós. Ex pres polític parcialment indultat per l'1-O, el Tribunal Suprem li ha mantingut la inhabilitació per a l'exercici d'un càrrec públic fins al 2031. Amb tot, Turull assegura estar centrat en les eleccions municipals 2023, comicis que encara amb "optimisme". Entretant, el dirigent juntaire també haurà de fer front a la sentència de la presidenta del partit, Laura Borràs, sobre les presumptes irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i els escenaris que es poden obrir en relació amb el lideratge del Parlament i al capdavant de la formació si aquesta és condemnatòria. Jordi Turull rep un equip d'El Nacional.cat el dia que Catalunya té uns nous pressupostos i la setmana en què ha aparegut nova informació sobre l'Operació Catalunya, fet contra el qual avança que plantaran batalla judicialment.
En els darrers dies, estem coneixent més informació sobre l'origen de l'Operació Catalunya. Quina valoració en fan? Els sorprèn el que està sortint?
Des de Junts per Catalunya, pensem que el que està sortint és molt gros. Ja teníem alguna informació, per tant, sorpresa, sorpresa, no n'hi ha. Ara, però, està sortint molta més informació i el que tenim clar és que nosaltres no volem mirar això des de la barrera a veure què passa, sinó que volem tenir un paper actiu. Per tant, també volem actuar judicialment.
Quines accions emprendran?
En aquest sentit, els advocats de Junts per Catalunya estan estudiant com i de quina manera pot ser més efectiu que nosaltres tinguem una intervenció judicial en tots els ordres i en totes les institucions fins a on faci falta perquè l'Operació Catalunya no quedi en un no res. Volem tenir-hi un paper actiu i el tindrem, polític i judicial.
Aquest divendres s'han aprovat els pressupostos amb els vots d'ERC, PSC i els comuns. Quina lectura en fa?
Hem vist que Esquerra Republicana s'ha esforçat molt més a arribar a un acord amb el PSC que no pas amb qui els va donar la presidència de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres el que hem fet és defensar allò que va ser la nostra proposta al Govern per tenir uns bons pressupostos. Hem vist com hi ha hagut aquesta deriva de superar totes les contradiccions que fes falta per arribar a un acord amb el PSC. De facto, és un tripartit, que ja funcionava a Madrid, s'està aplicant aquí a Catalunya i, per tant, queda molt lluny dels compromisos del president de la Generalitat en el seu debat d'investidura.
Des de l'Executiu, defensen que aquest projecte de pressupostos inclou el 79% de les propostes que vostès van plantejar a finals de novembre. Per què, doncs, aquesta manca d'entesa?
Això és molt trampós, perquè si el 20% no inclou les nostres propostes troncals, que per a nosaltres són importants per a uns bons pressupostos, doncs evidentment que no va bé. Per exemple, hi ha el tema de la fiscalitat. Vivim en un moment en què la inflació és molt gran i està empobrint la gent. El que no podem fer és solucionar l'espoli fiscal que viu Catalunya a base de cargolar més la gent amb temes impositius. La deflactació de l'IRPF és una cosa que s'ha fet a molts llocs de tota mena de colors polítics. De tota la part fiscal, no se'ns ha recollit cap proposta. Un altre tema que no se'ns ha recollit, i que per a nosaltres és fonamental per a l'activitat econòmica, és la qüestió d'ajuts a petites i mitjanes empreses que s'estan plantejant si poden aguantar el negoci o fins i tot han de fer fora a algun treballador que tinguin. D'això tampoc se'ns ha recollit res. Tampoc se'ns ha recollit res de totes les propostes que va aprovar el Parlament de Catalunya en el debat de política general del 'preparem-nos', d'aquelles accions que ens han d'ajudar a crear les condicions per avançar cap a la independència. Sí, se'ns han recollit algunes propostes, però les troncals, les de fiscalitat, les de suport al tema energètic, no ho han fet.
L'aprovació dels pressupostos blinda el Govern de Pere Aragonès fins al final de la legislatura?
Jo crec que li donarà respiració assistida. Ells han de fer un plantejament. No sé si l'ha blindat l'acord amb el PSC, no ens han explicat si ara la confiança del president Aragonès és un pacte sòlid amb els socialistes. Nosaltres no ho coneixem, no hem estat en aquestes negociacions. És un Govern amb 33 diputats de 135, veurem si amb el pas del temps es va consolidant aquest acord que tenen amb els socialistes, però això no ens correspon dir-ho a Junts per Catalunya. L'únic que hem vist és que no hi ha hagut cap mena de proporció entre l'intent d'arribar a un acord amb el PSC pels pressupostos amb el que han fet amb nosaltres. Vam presentar una proposta seriosa amb mesures, vam participar en totes les reunions, vam demanar molta documentació per saber on estàvem i molta d'aquesta no se'ns va fer arribar. No obstant això, hem fet aportacions positives, serioses i possibilistes. De sobte, es va arribar a aquest acord amb els socialistes afrontant les mil contradiccions que pugui haver-hi.
L'aprovació dels pressupostos li donarà respiració assistida al Govern de Pere Aragonès. No hi ha hagut cap mena de proporció entre l'intent d'arribar a un acord amb el PSC pels pressupostos amb el que han fet amb nosaltres
En aquest context de trencadissa de la confiança entre ERC i Junts, estarien disposats a participar o a impulsar una moció de censura, encara que fos de caràcter tècnic per convocar eleccions?
Nosaltres, en les actuacions, ens movem en el terreny possibilista i de no jugar a l'estètica. Estem en un moment que hi ha molts reptes pel país. L'única majoria que preveiem al Parlament de Catalunya és la majoria de forces independentistes. S'hauria de reforçar més la majoria del 52% i, per tant, el que no faríem és buscar suports per a una moció de censura per part de forces que no són independentistes perquè ens contradiríem nosaltres mateixos. El que sí que defensem de totes totes és la importància i la legitimitat del Parlament de Catalunya. A nosaltres ens preocupa que dos grans pilars que ha tingut el moviment independentista, la mobilització i la legitimitat democràtica de tot el procés independentista que ens donava les urnes, per part del Govern hi hagi una actitud de front davant les dues coses.
Vist el que està passant a Madrid entre el PSOE i Podemos, i tenint present tot això que està explicant, creu que va ser un error sortir del Govern? Li pregunto perquè, en el cas de Podemos, hi ha moltes tensions entre els dos socis de govern, però Podemos deixa clar que ells no sortiran de l'executiu perquè consideren que les polítiques que ells defensen les poden defensar millor des de dins que no pas des de fora.
Quan prens una decisió que la pren la majoria de la militància, és la que és. Segurament, és la millor perquè és la que va fer costat la majoria de la militància. Junts per Catalunya no té cap vocació de ser un partit crossa d'algú que orienta les polítiques en direcció contrària a la qual nosaltres ens vam presentar amb els ciutadans. Potser Podemos té la vocació de ser un partit crossa. Junts no la té. Tot allò que sigui per avançar cap a la independència i cap al benestar i progrés dels ciutadans, nosaltres hi volem ser. Tot el que sigui recular en aquests termes, nosaltres no hi serem. Moltes coses les intentàvem canviar des de dins del Govern i era una situació complicada. Per tant, aquest debat ja està absolutament superat, no estem mirant enrere per veure si la decisió va ser errònia o no. La decisió és la que és i cada vegada els fets ens porten a dir que Esquerra —en el seu moment— va prioritzar el compliment de l'acord amb el PSOE. Això s'està veient.
Creu que a Junts l'ha beneficiat electoralment el fet de marxar del Govern?
No ens ho hem plantejat en termes de càlcul electoral, sinó en termes de credibilitat i coherència amb allò amb el que ens vam comprometre amb els ciutadans. Això crec també hauria de ser un valor a la política.
Quan feia referència a tots els temes de pressupostos que hauria defensat Junts, no haurien pogut defensar millor tot això seguint al Govern?
Depèn. Nosaltres hem pogut impulsar ara coses que dins del Govern no va poder ser. Per exemple, les conselleres Lourdes Ciuró i Violant Cervera volien impulsar tota la legislació en matèria d'ocupacions delinqüencials i mafioses. Això es bloquejava dins del Govern per part d'ERC. O la B-40: des de la Presidència, es va prohibir que s'anés a aquell acte que permetia que des de Catalunya es pogués executar amb el finançament de l'Estat una solució per la mobilitat dels dos Vallesos. En canvi, hem hagut d'estar fora perquè això tiri endavant. Són totes aquestes contradiccions que estan demostrant allò que, des de dins del Govern no se'ns permetia a Junts per Catalunya impulsar algunes coses i, en canvi, veiem que ara amb el PSC, allò que abans no podia ser, les han hagut de tirar endavant ells o nosaltres des de la força que tenim al Parlament.
El que no farem serà buscar suport per a una moció de censura per part de forces que no són independentistes, ens contradiríem nosaltres mateixos. S'hauria de reforçar més la majoria del 52%
Vostès parlen de tripartit, però això seria la sociovergència, no?
No, perquè nosaltres hem defensat les nostres propostes. Nosaltres no hem signat ni tenim cap acord amb el PSC. A cada votació del Parlament de Catalunya votem en funció del que defensem. Aquí les combinacions i coincidències són molt diverses per part de tothom. És una mica demagògic parlar de pinça. Només cal fer un estudi d'agafar 50 votacions del Parlament de Catalunya per veure les diferents coincidències que hi ha entre tota mena de formacions. Això seria com si en una votació coincidim Junts i els socialistes i votant en contra hi coincideixen ERC i Vox. Jo no diré que ERC i Vox fan una pinça. Cada força política s'ha de moure per allò que defensa. No hi ha cap estratègia ni per imaginació de sociovergència ni cap cosa d'aquestes, és un argument molt d'abans que no té cap mena de sentit.
El judici a Laura Borràs ha quedat vist per sentència. Si és inhabilitada, afectarà la presidència del partit?
No estem en aquesta pantalla perquè nosaltres la presumpció d'innocència la defensem des del principi fins al final. En l'escenari que nosaltres defensem, preveiem i volem —i que és igualment de plausible— és que se'n surti, sigui absolta i sigui restituïda en el seu lloc. No jugarem a passar-nos de pantalles. I faig una reflexió: hi ha molta gent de fora de Junts que té molt interès en què Junts parli de Junts, i no ho farem. Prendrem les decisions quan s'hagin de prendre a cada moment, però ara nosaltres estem en la pantalla que no hi ha sentència. Hem defensat la presumpció d'innocència, crec que en el judici es van veure moltes coses que acaben donant la raó a moltes de les coses que havíem dit, i per tant nosaltres l'escenari que volem preveure és que surti absolta i que sigui restituïda com a presidenta del Parlament.
En qualsevol cas, el partit ha de tenir prevista alguna resposta. Una persona que pot ser condemnada per fraccionament de contractes pot ser presidenta d'un partit com Junts?
Si fos una altra persona, no s'hauria trobat davant d'un tribunal pels fets que se l'han jutjat. Això ho està dient absolutament tothom, el nivell d'acarnissament que hi ha hagut amb petició de penes i inhabilitacions o amb alguns temes com els que s'han discutit. No ens anticiparem a una pantalla que molts tenen ganes que ens anticipem perquè el seu respecte per la presumpció d'innocència té molt a desitjar. Estem on estàvem, just al principi del judici. Un cop arribi la sentència, es faran les valoracions que s'hagin de fer.
És un cas de lawfare?
Crec que això ho ha reconegut pràcticament tothom. Ja es va veure l'actitud de la presidència del tribunal que el componia, el podia més el fet d'intentar tallar les intervencions. Quan a tu et presideix el judici a una presidenta del Parlament una persona que no ha tingut ni la compostura ni l'educació perquè hi havia un president del Parlament —Roger Torrent— que portava un llaç groc de quedar-se en un acte, quan ha protagonitzat mil episodis on se li ha dit fins i tot que no era objectiu en judicis a càrrecs institucionals independentistes, ja es veu per on van. Si no hagués estat la persona que és, no ens trobaríem ni davant d'aquesta petició de penes ni, segurament, davant d'aquest judici.
Això no obstant, el que sí que deuen estar plantejant-se és la presidència del Parlament.
Estem igual que abans: el que nosaltres defensem és que se l'absolgui i se la pugui restituir immediatament, perquè la presidenta ara està suspesa, ja que ho va acordar la Mesa del Parlament.
Però en cas que hi hagués una inhabilitació, l'efecte seria mecànic.
Llavors ja ho abordaríem. Nosaltres no volem treballar-ho perquè és afeblir els nostres propis arguments d'allò que hem defensat fins a l'últim minut del judici. A tota aquesta gent que defensa la presumpció d'innocència, però que té pressa per, abans que surti la sentència, decidir el que ells els agradaria o pensen que sortirà, també m'agradaria saber què és el que faran si surt absolta i quin nivell de disculpes tindrien davant de tots els dubtes que han deixat córrer.
Hi ha molta gent de fora de Junts que té molt interès en què Junts parli de Junts. Prendrem les decisions que s'hagin de prendre a cada moment, però respectem la presumpció d'innocència i l'escenari que defensem és que Laura Borràs sigui absolta i restituïda com a presidenta del Parlament
Quan va haver-hi l'acord entre ERC i Junts per la investidura de Pere Aragonès, es va repartir la presidència de la Generalitat per a ERC i la del Parlament per a vostès. El fet que Junts hagi sortit del Govern fa que l'acord estigui trencat?
L'acord, per incompliment per part d'ERC, està trencat. Pel que fa a la presidència del Parlament, no som nosaltres qui ens hauríem d'aclarir, si no més aviat és Esquerra Republicana qui s'hauria d'aclarir. Hem vist missatges i declaracions contradictòries.
Aquesta setmana, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va dir que la substitució de Laura Borràs a la presidència del Parlament seria una bona oportunitat per refer la unitat de l'independentisme. També va assegurar que, en els propers dies, es posarien en contacte amb vostès. S'ha produït aquest contacte?
No. Es va parlar d'un missatge que Vilalta havia enviat al president del grup parlamentari, Albert Batet, i jo li vaig preguntar i em va dir que no l'havia rebut. El que hauria ajudat a recosir l'espai independentista és que no haguéssim arribat a la situació de la suspensió de la presidenta Borràs.
Quins objectius tenen per a les eleccions municipals 2023?
Seran les primeres municipals que afrontem com a Junts per Catalunya. Per a nosaltres, són molt importants des del punt de vista de l'acció política, perquè és la primera institució d'acció i de referència dels ciutadans. Els objectius que tenim són presentar-nos a tants municipis com sigui possible, des de la capital del país fins al poble més petit. En aquest sentit, tenim molt bones sensacions, amb gent molt ferma que s'està sumant al projecte. Per a nosaltres, també és una qüestió de país guanyar la capital de Catalunya perquè faci de força tractora a tots els àmbits de la política des del punt de vista del progrés econòmic i social, però també com a referència i punta de llança nacional. Tenim una dinàmica de sumar moltes persones i candidatures per anar conjuntament a les municipals.
Xavier Trias tindrà llibertat total a l'hora de fer pactes?
Xavier Trias tindrà tot el nostre suport perquè pugui guanyar les eleccions a Barcelona i, un cop guanyades, després veurem quins són els escenaris que hi ha i les possibilitats que hi ha, però ell compta amb tota la nostra confiança.
Avalaria una reedició del pacte a la Diputació de Barcelona?
Hem de mirar en quins termes es va produir aquest pacte. Junts, com a força política, no existia. La nostra ponència política és molt clara: prioritat de pactes amb les forces independentistes en els organismes supramunicipals i, si aquests no són possibles, mirarem quines alternatives hi ha. També vull dir una cosa: hi haurà respecte a l'autonomia municipal, perquè el món municipal és molt divers a tota Catalunya i no es poden comparar situacions entre uns i altres amb el nivell de militància i compromís que pot haver-hi entre tot el territori, perquè hi ha molts pobles (la immensa majoria de pobles de Catalunya tenen menys de 5.000 habitants) en què, més que en termes d'estratègia política, hi ha moltes complicitats personals.
A Trias se li ha deixat mans lliures per fer la campanya que vulgui?
A Xavier Trias i a tots els altres. És evident que cadascú en el seu municipi sap què és allò que ha de plantejar a partir d'escoltar a la gent, quins temes generen més interès en un municipi. Però això no vol dir renunciar a l'ideari de Junts per Catalunya, ans al contrari. És tenir més força als ajuntaments.
La nostra ponència política és molt clara: prioritat de pactes amb les forces independentistes en els organismes supramunicipals i, si no són possibles, mirarem les alternatives que hi hagi. Hi haurà respecte a l'autonomia municipal
Malgrat això, Trias és un exemple bastant clar de com les sigles es poden aparcar una mica i fa el seu propi discurs, entre les quals coses, reivindica el que era Convergència. De fet, considera que va ser un error dissoldre CDC. Vostè ho comparteix?
Xavier Trias diu això quan se li pregunta per això. Crec que hi ha etapes i moments històrics que produeixen situacions noves. Que Xavier Trias és de Junts per Catalunya no se n'amaga, ho ha dit. A tots els actes que se li demana des de Junts que vagi, ho fa. Trias està compromès amb Junts, però quan se li pregunta de tot el procés que va haver-hi, ell té la seva opinió, que és lògica i respectable.
Què pensa d'aquesta reivindicació de l'herència de Convergència? Trias no és l'únic que ho fa, hi ha altres dirigents de Junts que també ho comparteixen, com Jaume Giró.
El que es reivindica és una manera de fer i de ser, que també era molt transversal. Hi ha molta gent que ho defensa. Jo vinc d'una escola política i no renegaré d'aquesta manera de ser i de fer política, però precisament aquesta manera de ser i de fer política és el que em permet estar molt còmode a Junts per Catalunya per entendre'm amb persones que no venen d'aquesta tradició política, que venen d'altres formacions polítiques o gent que no ve de cap partit polític. Per tant, jo no renego de la feinada que es va fer en el seu moment, amb tots els clarobscurs. Però ara estem en una situació nova. Ara sortim de l'1 d'octubre. Ara, el nostre objectiu —a diferència dels que s'havien plantejat abans— és fer Estat. Als anys 70-80, hi havia objectius com la recuperació de les institucions, fer país, fer nació. Justament molta feina que es va fer permet fer un salt endavant. Ara estem en un altre paradigma, no miro endarrere per voler veure si això és útil en un context polític absolutament diferent.
Creu que hi ha gent de Junts que li pot molestar o incomodar aquesta reivindicació de Convergència que es fa des d'alguns sectors del partit?
Crec que no, perquè per a mi seria com si a algú li incomodés reivindicar el paper fonamental que en el seu moment va tenir el PSUC en temes molt cabdals com la immersió lingüística; o el que era el socialisme catalanista, molta gent que hi ha a Junts prové d'aquí. Per què n'han de renegar de tot el que va fer en el seu moment? No s'ha de renegar, perquè un es mou per unes conviccions polítiques i també en funció del context i reptes que un es marca en cada moment. Nosaltres, a Junts, no preguntem a ningú d'on ve, sinó a on volem anar. No li demanem a ningú que renegui d'haver militat en un partit o altre, o a cap, perquè hi ha gent que ve dels moviments socials.
Considera que s'ha de restituir Jordi Pujol o que se l'està restituint?
Penso que després de tot el que ha passat, tothom ha arribat a la conclusió —després d'aquella onada mediàtica— que en la balança, el president Pujol ha estat un gran actiu polític per a Catalunya i que la seva obra de govern ha estat un gran actiu. Va haver-hi l'episodi dels clarobscurs, però crec que ara tothom i el temps li reconeixerà la gran feina que ha fet pel país. Una cosa no treu l'altra. A vegades, en aquest país hi ha el problema de la llei del pèndol: si tu defenses que ha fet una gran obra de govern, és que estàs justificant el que va confessar que havia fet. Doncs no, una cosa no treu l'altra, però dir que el president Pujol ha deixat una empremta en molts àmbits de com s'ha construït aquest país els últims 40 anys és negar una evidència.
És, per tant, l'hora de recuperar la seva figura política?
Bé, més que recuperar, de valorar-la en els termes objectius i no sotmesa a la tempesta mediàtica que va haver-hi en aquell moment de la confessió. Crec que això s'està fent de manera natural. Quan va passar allò, alguns ja van dir que el temps i la història situarà la balança en el seu lloc, i crec que ara també ha ajudat que ell ha sortit, diguem-ne, de tot aquest temps en què no ha parlat en cap mitjà. També estem veient com les clavegueres de l'Estat, amb ell personalment, han mirat de tombar-lo.
Després de tot el que ha passat, tothom ha arribat a la conclusió que, en la balança, el president Pujol ha estat un gran actiu polític per a Catalunya. S'ha de valorar la seva figura en termes objectius i crec que s'està fent de manera natural
En les últimes setmanes, hi ha hagut el pronunciament del Tribunal Suprem després de la reforma del Codi Penal. En el seu cas, li mantenen la inhabilitació. Quina valoració en fa?
La valoració que faig és que el Tribunal Suprem ha fet una altra vegada d'opinador polític, de legislador. L'Estat espanyol, amb tot això de l'Operació Catalunya, amb els fets que ens trobem cada dia, amb el CatalanGate, etcètera, és un estat que, a nivell de pilars democràtics, està corcat. El govern d'Espanya representarà els ciutadans espanyols, però no representa l'Estat. L'Estat és el de sempre, són els mateixos. Per tant, no ha estat sorprenent. A nosaltres ens sap greu que ara hi hagi les conseqüències de no haver-la fet amb el rigor que calia perquè només que deixis una mica d'escletxa a la cúpula judicial, saps que tombarà tota la muralla. Nosaltres sempre hem dit que això no anava de solucions personals, sinó que anava d'intentar que a l'Estat espanyol es pugui viure i s'hi puguin exercir els drets i llibertats fonamentals que es viuen a Europa i no que l'Estat es blanquegi de cara a Europa.
En canvi, ja no estan inhabilitats Josep Rull, Quim Forn o Jordi Sànchez. Com valoraria que Rull tornés a la primera línia política?
Josep Rull és una persona que està molt implicada, ara mateix, amb les eleccions municipals. Sempre s'ha comptat amb ell, igual que amb tots els altres, com Quim Forn o Jordi Sànchez. Josep Rull és un actiu de primer nivell polític que tenim a Junts i el que volem és poder aprofitar tots els actius polítics de primer nivell. Tenim la sort de tenir-ne molts de primer nivell que estan implicats i compromesos, en el cas d'ell comptabilitzant-ho amb la seva feina en l'àmbit privat. Ell forma part d'aquella escola que podria dir que és igual que la meva i la de tants altres en què tota la vida estarem compromesos fins que biològicament ja no es pugui més.
No preveu un retorn, doncs, de Rull a la primera línia política, quan parla de compatibilitzar-ho amb la feina privada?
Ara hi està compromès. Nosaltres estem molt centrats en les municipals, som aquí. No volem anticipar pantalles. L'únic que vull posar de manifest és que tant a Josep Rull com a tants d'altres, tot allò que se li demana des de Junts per Catalunya per poder participar i anar pel territori des que vam sortir de la presó, ho fem i ho seguim fent. Però no ens situem ni som en un debat que, a efectes de Junts, ara no toca. D'aquest tema no n'hem parlat.
No creu que el procés està en un estat de latència i que s'ha desaprofitat la majoria del 52%?
Estem desendreçats i enfrontats en alguns casos. El que hem de fer és endreçar-nos i compactar-nos i això requereix reconèixer la legitimitat de totes les estratègies, però compartir un objectiu: no la independència en abstracte, sinó avançar cap a la independència. Qui sap el que vol troba un mitjà; qui sap el que no vol troba una excusa. Nosaltres el que volem és seure per trobar quin mitjà ens permet trobar-nos tots per poder avançar, que és com havíem avançat abans. També teníem estratègies diferents abans. Sempre he defensat la teoria del replà: per anar a l'una, un ha de pujar un esglaó respecte al que un estava disposat a fer i l'altre haurà de baixar un esglaó per trobar-nos al replà per avançar cap a la independència. Si vam ser capaços de fer-ho en moments en què també hi havia un espai desendreçat i enfrontaments, per què no hem de poder fer-ho ara? La repressió ha tingut efectes, és veritat que ha tingut efectes perquè ha generat dubtes en alguns, perquè ha generat desconfiances i retrets, però justament hauríem d'aprofitar la repressió per enfortir-nos més, per carregar-nos de més raons i per activar-nos d'una vegada, i no fer el joc a l'Estat. Li devem fer por a l'Estat perquè no para de reprimir en tots els àmbits. Algú va dir que sense autocrítica no es pot millorar, però sense autoestima no es pot avançar. Convertim aquesta onada de repressió també en autoestima. Més que recrear-nos en el problema, ens hem de concentrar en la solució. La gent hi és. No conec cap persona que digui que era independentista el 2017 i ara no ho sigui.
Hem d'aprofitar la repressió per enfortir-nos més i per activar-nos d'una vegada. Sense autocrítica no es pot millorar, però sense autoestima no es pot avançar
De tota manera, la mobilització que va començar a partir del 2012, que va activar l'Operació Catalunya veient tanta gent al carrer, era massiva. Aquestes mobilitzacions ja no hi són.
No hi són ara, però poden tornar a ser-hi. Perquè hi tornin a ser, s'ha de visualitzar que hi ha un objectiu clar, una itinerància nova per assolir la independència. Perquè hi siguin, cal ajudar a fomentar-les, no a boicotejar-les, perquè també ens hem trobat amb el fet inèdit que un dels grans actius de l'independentisme, que és la mobilització al carrer —que es traduïa a les urnes i de les urnes a les institucions— s'ha intentat boicotejar-la. Nosaltres som defensors de qualsevol mobilització. Comptarà amb el nostre suport, encara que en aquestes mobilitzacions es diguin coses que no ens agradin a nosaltres, perquè no pretenem que ens aplaudeixin, sinó que allò sigui una força tractora perquè tothom espavili.
Si el president Puigdemont pot tornar, quines conseqüències polítiques ha de tenir?
Nosaltres confiem que se'n surti en la confrontació jurídica que ell té amb l'Estat. Això, en la línia del que deia de l'autoestima i dels actius, serà un gran revulsiu pel moviment independentista.
Això pot condicionar o marcar el futur del partit i del lideratge d'aquest?
El partit polític és una eina, no una finalitat. És una eina al servei d'uns objectius: un d'ells, la independència de Catalunya. Per a Junts, el president Puigdemont és el lideratge de referència. Farem allò que vagi més bé i millor al servei de l'objectiu pel qual ens hem afiliat aquí. No farem els càlculs al revés, què farem per la independència de Catalunya perquè li vagi bé al partit. Estic segur que si torna el president Puigdemont serà un gran revulsiu per revifar aquella remor que hi ha i nosaltres posarem tot el capital que pot suposar la nostra força política al servei de l'objectiu.