El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), en el qual li demana que de forma cautelar suspengui la inhabilitació a càrrec públic que té fins al 5 de juliol de 2030 per la sentència del procés perquè el Tribunal Suprem es nega a aplicar-li la llei d'amnistia. L'alt tribunal espanyol sosté que Turull, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva es van enriquir amb la malversació per haver organitzat l'1-O, i que tal com indica la llei, no els pot aplicar la norma de l'oblit penal. El Suprem també es refereix a una hipotètica afectació dels fons de la Unió Europea si la independència de Catalunya s'hagués produït.
En el recurs, l'advocat de Turull, el penalista Jordi Pina, sosté que amb aquesta negativa el Suprem vulnera drets fonamentals de l'exconseller i demana al Constitucional que, abans de resoldre el fons del recurs, que aixequi la inhabilitació per tal de garantir el seu dret a la participació política, i poder participar com a candidat en eleccions o ocupar un càrrec públic, segons l'escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres. "Turull és un dels principals dirigents d'un dels partits polítics (Junts per Catalunya) amb major suport electoral entre la ciutadania catalana", li recorda Pina al TC.
Dos drets vulnerats amb una interpretació "extravagant"
En el recurs d'empara, l'advocat de Turull detalla que el Suprem li ha vulnerat dos drets fonamentals: a la legalitat penal i al dret a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties. I per això, demana al TC que suspengui les darreres resolucions de l'alt tribunal espanyol i que li ordeni que apliqui la llei d'amnistia al secretari general de Junts.
En concret, el penalista Jordi Pina és molt crític amb la sala del Suprem, presidida per Manuel Marchena, ja que assegura que ha fet una interpretació "extravagant, imprevisible i analògica de les expressions propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i afectació als interessos de la Unió Europea". I per refermar-ho, recorda el vot particular de la magistrada Ana Ferrer, que assegurava que, en la resolució, els seus companys deixaven sense sentit ni efecte la llei d'amnistia.
Modificació dels fets de la condemna
Pina hi afegeix que amb "aquestes interpretacions irraonables" del Suprem, es produeix vulneració del dret a tutela judicial efectiva, tal com ha indicat el Constitucional en les seves sentències.
L'advocat hi assegura que per a no aplicar la llei d'amnistia a Turull, el Tribunal Suprem "ha modificat els fets provats que van motivar la seva condemna en la sentència del 2019, afegint nous fets que no van formar part de les acusacions, ni del debat en el judici oral, amb la consegüent indefensió". I, assegura que el Suprem "ha atemptat contra dues garanties fonamentals del procediment penal, com són la intangibilitat de les resolucions judicials fermes i el dret de defensa".
Per tot això, l'advocat demana al Constitucional que permeti exercir el seu dret polític a Jordi Turull fins que resolgui el fons del cas, ja que la seva resolució no s'espera abans d'un any.
Paral·lelament al recurs d'empara de Turull i que ara presentaran els exconsellers d'ERC, el TC té sobre la taula la qüestió d'inconstitucionalitat que va presentar-li el Suprem contra la llei d'amnistia, no pel cas dels polítics catalans, sinó per una condemna per desordres públics durant l'1-O.