El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha contestat a la sala penal del Tribunal Suprem que “no hi ha cap dubte” que la llei d’amnistia del procés és constitucional i, per això, “s’oposa frontalment” que presenti una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) sobre el delicte de desobediència. L’alt tribunal espanyol, presidit per Manuel Marchena, va requerir a les parts del cas de l'1-O si calia portar la llei d’amnistia davant l’òrgan de garanties, després de rebutjar d’aplicar la llei de l’oblit penal a Turull, i als exconsellers republicans, Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva, en assegurat que es van enriquir amb l’organització de l’1-O. I com l’enriquiment és una excepció que marca la llei, el tribunal sosté que no pot arxivar la condemna pel delicte de malversació que els va imposar el 2019 i que implica mantenir la seva inhabilitació a càrrec públic fins al 2030 i el 2031. En la resposta al Suprem, l’advocat de Turull, el penalista Jordi Pina, acusa el tribunal de fer “una elucubrada oposició quan en realitat s'amaga un qüestionament genèric d'aquest instrument, perquè l'amnistia no està expressament prevista en la Constitució espanyola”, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat. A més, Turull recorda al Suprem que encara no li ha respost el seu recurs de súplica, presentat fa setmanes, perquè li apliqui l’amnistia, que va rebutjar l’1 de juliol passat.
Aquest dimecres acabava el termini de 10 dies per contestar a l’alt tribunal espanyol sobre la legalitat de la norma, pactada pel govern del PSOE amb Junts i ERC. El Suprem qüestiona de forma genèrica la llei d’amnistia del procés i dubta que respecti tres principis i valors protegits constitucionalment: la seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics (art. 9.3 CE); la igualtat de tots els ciutadans davant la llei (art. 14 CE), i l’exclusivitat en l'exercici de la potestat jurisdiccional (art. 117.3 CE). En la causa del procés, hi ha personats les defenses dels condemnats de Junts i ERC, l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia, que reclamen l’aplicació de l’amnistia per a tots, enfront de l’acusació popular de Vox, que exigeix al Suprem que no els apliqui l’amnistia. Fins i tot, el partit ultra ha demanat al jutge Llarena que reactivi l’ordre de detenció internacional de Puigdemont, Comín i Puig.
No se suplanta al tribunal
En el seu escrit, Pina exposa que “queda fora de tot dubte que el Tribunal Constitucional ha admès que el legislador es troba plenament facultat per a aprovar lleis d'amnistia” i que amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Constitució, s'han aprovat diverses normes que preveuen l'amnistia, de la mateixa manera que aquesta és expressament reconeguda en el dret europeu. Fins i tot, recorda al Suprem que “hi ha antecedents que ha amnistiat fets”, fent referència a la llei d’amnistia de 1976, especialment de crims del franquisme, i que continua en vigor.
Així, el penalista descarta que es vulneri el principi d’igualtat i hi manifesta: “Difícilment existeixi en els nostres precedents històrics un supòsit fàctic que sigui assimilable al que va ser objecte d'enjudiciament en la present Causa Especial”; és a dir, al judici del procés. I finalment, també precisa que es respecta els tribunals: “Ni es corregeix ni es posa en dubte el judici fàctic i jurídic realitzat per la Sala, sinó que amb l'amnistia es limita a declarar amnistiats uns fets per raons d'índole política, tal com profusament es detalla en el preàmbul de la citada llei”. A més, Pina fa referència al decret del fiscal general de l’Estat, el qual insisteix que no cal retreure res el legislador ni fer lectures polítiques. El Suprem, en la seva resolució, es mofa de la qualitat jurídica de la norma.
El jutge Llarena, coordinat amb la sala penal
Curiosament, el jutge Pablo Llarena, instructor de l’1-O, va fer la mateixa consulta sobre la constitucionalitat de la llei al president a l’exili, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, després de denegar-los l’amnistia pels mateixos motius i manté en vigor l’ordre de detenció a l’Estat espanyol. Precisament, aquest dimecres, Gonzalo Boye, advocat del president a l’exili, ha replicat Llarena que el que busca amb aquesta consulta és endarrerir l’aplicació de l’amnistia, a més de no detallar quins punts considera inconstitucionals. Si el magistrat descarta aplicar la norma, la defensa haurà de presentar un recurs d’apel·lació davant la sala penal del Suprem, on la majoria de jutges, menys de la magistrada Ana Ferrer, pensa el mateix que el jutge Llarena. I, per tant, és previst que el Suprem esgoti tot el mes de juliol per resoldre què farà, i quan ho faci , els polítics de Junts i ERC podran demanar l’empara al Tribunal Constitucional.
Els mateixos articles de la Constitució citats pel TSJC
La coincidència de pensament entre els jutges Llarena i Marchena per l’1-O, és també compartida per tots els magistrats de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que per ara ha acordat no aplicar l’amnistia als comandaments d’Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó perquè manifesta que la norma de l’oblit penal en el seu conjunt vulnera els mateixos tres valors de la Constitució citats pel Suprem. Amb tot, el TSJC admet que Jové i Salvadó no es van enriquir amb l’1-O perquè van seguir ordres dels seus superiors i no van signar cap partida econòmica. L’única diferència és que el TSJC no només planteja consultar al TC, sinó també al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). En el seu cas, el termini per contestar al TSJC finalitza el 23 de juliol. A les portes de l’agost, inhàbil en els organismes jurisdiccionals.