El passat 16 d’octubre, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart passaven la primera nit a Soto del Real. Acusats de sedició per les manifestacions del 20 de setembre pels escorcolls de la Guàrdia Civil, la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela decidia enviar els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a la presó. Van ser els primers presos polítics independentistes engarjolats pel procés. I encara avui continuen allà, privats de llibertat de forma cautelar, per risc de “tumults violents”.
Sota el lema “som gent de pau”, els seus successors al capdavant de les entitats sobiranistes, Agustí Alcoberro (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium), han fet una crida a manifestar-se pacíficament aquest dimarts davant dels ajuntaments de tot el país per reclamar la seva sortida en llibertat. Unes manifestacions pacífiques com les d’aquell 20 de setembre, quan els Jordis van pujar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil amb un megàfon per demanar als manifestants que tornessin a casa.
Durant aquests tres mesos que fa que van entrar a Soto del Real, ha plogut molt. El 27 d’octubre, el Parlament va declarar la independència, el president Carles Puigdemont i quatre consellers van exiliar-se a Brussel·les i, el 2 de novembre, el vicepresident i set consellers van entrar a la presó sense fiança. Santi Vila va sortir l’endemà pagant 50.000 euros. El 4 de desembre van sortir en llibertat provisional Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Carles Mundó, que van poder fer campanya. Només van quedar tancats Oriol Junqueras i Joaquim Forn. I Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Des de Soto del Real i Estremera van veure passar la campanya electoral del 21-D, eleccions convocades per Rajoy amb el 155. Tres dels quatre presos eren membres de llistes electorals, començant per Junqueras, cap de llista d’ERC. Sànchez va ser el número dos de la llista de Puigdemont i Forn el set. Cuixart va renunciar-hi per poder continuar encapçalant Òmnium.
Però el Tribunal Suprem no els va permetre fer campanya. Malgrat que el jutge Pablo Llarena admetia que no concorrien en igualtat de condicions en estar presos, li denegava el permís per fer campanya perquè "possibilitaria les situacions de risc", com ara "l'impuls de mobilitzacions immediates" i els famosos "tumults" que van justificar l'acusació de sedició.
Llarena tampoc no ha atorgat permís als tres diputats electes per assistir als plens del nou Parlament, començant pel de constitució de la cambra aquest dimecres. No obstant això, recorda que "el mateix Reglament del Parlament ofereix un instrument": delegar el vot per "incapacitat legal perllongada". Els va denegar la sortida de presó extraordinària per a les sessions plenàries perquè mantenien "funcions de representació" i per "la possibilitat que el seu lideratge tornés a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades al marc legal de la nostra convivència".
Durant aquests tres mesos, els Jordis, Junqueras i Forn han acatat el marc constitucional espanyol vigent i han promès desenvolupar la seva activitat política renunciant a la unilateralitat. Però això no ha servit per a fer-los sortir de la presó cautelar. Les seves úniques vies de contacte amb el món exterior són les cartes i alguna visita ocasional.
EFE
L’acusació creix
Quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó el 16 d’octubre, ho van fer acusats de sedició pels fets del 20 de setembre, quan milers de persones es van concentrar davant el Departament d’Economia on es feien els escorcolls. I l’ordre de presó la va dictar Carmen Lamela de l’Audiència Nacional.
Ara, tres mesos després, l’acusació ja va més enllà: rebel·lió, sedició i malversació. I el cas està en mans del magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem.
Han demanat fins a quatre vegades sortir de la presó fent servir diferents recursos judicials. Des del primer recurs que recorre l’ordre fins l’escrit d’apel·lació a la sala penal de l’Audiència Nacional. Han declarat dos cops: un a l’Audiència Nacional i un altre al Tribunal Suprem, la setmana passada. I ara, després d’aquesta declaració, Jordi Sànchez ja ha demanat un altre cop que s’aixequi la mesura cautelar per poder sortir de la presó. Jordi Cuixart encara no ho ha fet però ho farà aquesta setmana.
Un futur imprevisible
Després de la declaració de dijous, els advocats es mostraven optimistes per una sortida imminent de la presó dels Jordis. Tots dos van acatar la Constitució, van rebutjar la via unilateral i en el cas de Sànchez, va argumentar que si el nou Govern tirava pel dret, ell renunciaria a l’escó. Cuixart ni tan sols ha anat a llistes i no tindrà cap paper en el futur Govern. Jordi Sànchez, a més, ha lliurat ja la documentació per ser diputat del Parlament i en un dels escrits, acata per escrit la Constitució espanyola.
Tot això donava força als Jordis i bones expectatives a les defenses, que just l’endemà de la declaració veien una ombra de dubte quan el Tribunal Suprem va negar a Oriol Junqueras poder assistir al Parlament en els plens de constitució de la Mesa i d'investidura. El mateix escrit del Suprem alertava que Sànchez tampoc hi podria assistir, i que tant ells com Forn, haurien de fer ús del vot delegat segons el reglament del Parlament.
Això ha tornat a tirar aigua al vi. I tot i que Jordi Sànchez, en el seu escrit demanant sortir de la presó, insisteix en els arguments de la seva declaració i aporta la nova prova on se’l veu, no damunt un cotxe de la Guàrdia Civil, sinó a l’escenari que es va instal·lar durant tota la tarda del 20 de setembre a la Gran Via per fer-hi concerts, sembla que l’escletxa que semblava haver-se obert cada cop és més estreta i la possibilitat que surtin en llibertat provisional és força minsa. Però en justícia, i en aquest cas encara més, el previsible es torna imprevisible.