Els mals resultats de Vox a les eleccions generals del 23-J i la sortida d'Iván Espinosa de los Monteros, una de les figures més respectades dins del partit, ha mogut tots els fonaments de la formació d'extrema dreta liderada per Santiago Abascal. Un dels assenyalats com a responsables d'aquest abandonament és el vicepresident d'acció política de Vox, Jorge Buxadé, una de les figures en auge dins del partit i acusat de ser el líder del vessant més ultra del partit. Fonts properes al partit apunten que Abascal estaria intoxicat per les idees de Buxadé, i a més, el situen com un dels responsables de les purgues a les llistes que van apartar les figures més destacades de l'ala liberal del partit, així com de l'estratègia del 23-J, que va comportar la pèrdua de 19 escons per Vox. Tanmateix, la cúpula entén que el protagonisme adquirit per Buxadé en els últims temps per ser el portaveu del partit l'ha col·locat al centre de la diana.
Buxadé, el falangista a l'alça dins de Vox
Jorge Buxadé s'ha anat situant en la primera línia del panorama polític en els darrers mesos, però què coneixem d'ell? Buxadé va néixer el 1975 —any en què va morir Francisco Franco— i amb només 20 anys es va afiliar a la Falange de las JONS. Només un any més tard va fer el salt a la Falange Española Auténtica (FEA), on també va estar un any. Durant la seva etapa a aquestes formacions es va presentar com a candidat de la FE-JONS en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 com a número set per la província de Tarragona, i com a número vuit de la FEA a Barcelona en les eleccions generals de 1996. L'any 2003 va aprovar les oposicions com a advocat de l'Estat.
Buxadé mai ha renegat del seu passat falangista, en canvi, sí que ha expressat el seu penediment d'haver format part del PP, on va militar des del 2004 fins a la formació de Vox, l'any 2014. En una entrevista publicada l'any 2019 a El Mundo, l'ultradretà va afirmar: "M'hi vaig afiliar el 2004 i me'n vaig anar del PP just el 9 de novembre de 2014, quan Rajoy permet el primer referèndum separatista a Catalunya. D'això sí que m'haig de penedir". L'any 2012, qualificava José Antonio Primo de Rivera i Ernesto Giménez Caballero de "dues ànimes superiors". Buxadé, eurodiputat des del 2019, també és conegut per haver-se fet ressò de diverses conspiracions de caràcter xenòfob i racista, com ara les teories del "gran reemplaçament" o el Pla Kalergi —secundat per l'extrema dreta europea—, que apunten sense cap suport tècnic que s'està establint un pla per substituir la població blanca d'Europa per persones d'altres races, en concret, procedents d'Àfrica i Àsia. Així ho va expressar ell mateix el març del 2022, en el marc d'un esdeveniment promogut pel grup parlamentari europeu dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).
Crisi interna a Vox
Vox es podria estar enfrontant a la pitjor crisi interna des de la seva fundació fa a penes deu anys. De les cares que van acaparar els focus a finals del 2018, quan Vox va començar a despuntar, tres han estat apartats del capdavant del partit —Iván Espinosa, Javier Ortega Smith i Rocío Monasterio—. Només Santiago Abascal es manté en primera línia. El seu lideratge, de moment, no està en qüestió, però sí la seva manera d'exercir-lo i alguns avisen que si no es recondueix la situació, Vox pot seguir els passos d'altres formacions sorgides en l'última dècada que van emergir i es van diluir amb la mateixa rapidesa, com és el cas de Ciutadans.
El partit d'extrema dreta sempre s'havia caracteritzat pel seu hermetisme, però cada cop són més els exdirigents que destapen els draps bruts de Vox. Una de les principals impulsores d'aquesta pràctica ha estat des de fa un any Macarena Olona, que fins i tot ha denunciat que la formació busca destruir-la. Altres, com l'economista Rubén Manso o el periodista Víctor Sánchez del Real, afirmen que Vox s'ha allunyat dels seus orígens i que Abascal ha seguit una estratègia equivocada en les eleccions generals. A més acusen Abascal d'haver reduït estretament el seu cercle. Dins d'aquest nucli, continuen mantenint la màxima força els seus inseparables Enrique Cabanas, sotssecretari de presidència i amic des dels primers anys de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes), i Kiko Méndez-Monasterio, periodista reconegut per la seva capacitat estratègica i comunicativa. Per ells tres passen les principals decisions del partit, però influenciats cada cop més per Ignacio Garriga, el secretari general, i per Jorge Buxadé.