Nova entrega de Público sobre el cas Jorge Fernández Díaz. El rotatiu treu a la llum com el ministre de l'Interior en funcions i el cap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, maquinaven diverses estratègies per destruir les reputacions i les carreres polítiques com la de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. Això sí. "Dosificant la informació contra l'enemic independentista" perquè si la cosa no sortís bé "podria donar ales a Esquerra".

De Alfonso aconsella al ministre no treure totes les filtracions a la llum al mateix temps assegurant-li que "tenim munició diferent per guardar-nos i dosificar" i va justificar la maniobra amb què "no sabem com jugarà l'enemic".

També va traslladar-li en una clara al·lusió a l'acusació de blanqueig de capital cap a Trias, i davant la pregunta del ministre de "i si això sortís, tu què opines?", que "sóc partidari d'assestar el cop quan el cop acabi amb l'animal".

"Que sigui mortal"

"Un cop així és un cop mortal". De Alfonso continua proposant a Jorge Fernández que "jo m'asseguraria que estigués ben assestat perquè, si és mortal, que sigui mortal" perquè el "més gros" que podien treure a la llum és "tenir 12 o 13 milions d'euros sense declarar a l'estranger". Concretament es referia als comptes que atribuïen falsament a l'exalcalde a Andorra o Suïssa. 

Sense pensar-s'ho dues vegades, el cap de l'Oficina Antifrau suggereix al ministre en funcions que aquesta investigació es porti des de la Fiscalia General de l'Estat perquè en cas que ho portés el Cos Nacional de Policia seria "dolent" per Jorge Fernández perquè "sempre hi haurà el típic policia del sindicat que dirà que aquestes coses són política i ells no són polítics", a banda que si finalment el cas no sortia judicialitzat i ho portava la pròpia policia, podria ser que els agents "perdessin força".

Però per portar a terme aquest pla que frega el maquiavel·lisme, "el fiscal de l'Estat s'ha de mullar", posa sobre la taula De Alfonso. I s'havia de mullar, sempre segons ell, "obrint la seva pròpia investigació amb una o dues persones d'absoluta i plena confiança i que la policia sembli dirigida des de la fiscalia en la investigació" perquè d'aquesta manera li donaria "una credibilitat absoluta".

I és que si només treia aquesta informació El Mundo podria sortir l'argument que això "només és un titular" i podria convertir-se en un "descrèdit si després no tira endavant". En canvi, l'estratègia d'utilitzar la fiscalia podia convertir l'estratègia en una jugada rodona. "La fiscalia és una altra cosa" perquè "li dóna un empaquetatge jurídic, més enllà d'una investigació policial". 

Manipular la premsa

L'estratègia és molt més profunda del que sembla a primera vista i tant el ministre com De Alfonso maquinaven la maniobra per filtrar aquesta informació a la premsa, però evitant que se'ls anés de les mans perquè volien fer-ho a la seva manera.

Jorge Fernández va rebre trucades tant de El Mundo com de l'ABC -que no va publicar la informació perquè no la veia fiable- i, com que no sabia què dir als periodistes del segon mitjà, no els agafava el telèfon.

La nova idea de De Alfonso per eludir momentàniament aquestes trucades, fer esperar la premsa i que no es filtrés informació que ells no havien donat llum verda perquè sortís, proposa al ministre que digués a l'ABC que "tindran l'exclusiva, però en el seu moment, així que no em posis entre l'espasa i la paret". I no només això. També proposava deixar de banda El Mundo perquè "jo conec [Eduardo] Inda -l'exdirector d'aquest rotatiu- i a l'altre i són uns bojos". "Valents, però bojos", reafirma.

En aquest nou episodi, torna a aparèixer el president del Grup La Caixa, Isidre Fainé, per tenir un "percentatge important" de diners invertits en aquest diari. Jorge Fernández, però, es mostra més prudent en aquesta ocasió fent saber a De Alfonso que "tampoc m'agraden aquestes coses", que li acaba dient que "jo ho deixaria estar per ara" perquè és un cop tan gran que no pot ser utilitzat només per alterar algú".

Jugar el partit

Entre conxorxes i conspiracions, continuen dissenyant l'estratègia perfecta per "dosificar la munició". El ministre de l'Interior en funcions qüestiona a De Alfonso com aniria treure a la llum la quantitat exacta, el número de compte corrent i la data en què va ser tancada a Suïssa per portar-la a Andorra i ell li respon: "imagina't que coincidís això...".

Jorge Fernández continua explicant-li que també té informació d'un germà de Trias, que diu que va obrir un compte amb 20 milions d'euros en un banc de Suïssa, i continua confabulant: "està la data en què l'obre i la data en què es tanca i es transfereix a la Banca d'Andorra".

Però De Alfonso vol tornar a ser prudent i li diu que "tenim suficient munició per guardar-nos i dosificar" i que, a més, "com que tenim pendent el futur, és a dir, el 9 de novembre" podien treure-ho a la llum en aquell moment. "Donar-ho tot de cop, no. No, perquè no sabem com jugarà l'enemic. No sabem quina serà la seva resposta".

"Tenim obert un disseny, una estratègia de com jugar el partit. Intentem aquesta estratègia i continuem conservant la munició; i si aquesta munició, a més, la podem engrandir, engrandim-la…", diu un De Alfonso previngut, però maquinador.

Maquinador perquè en aquest moment obre una nova porta. Implicar la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) per "donar una vessant jurídica que eviti una possible nul·litat". Potser fent arribar aquesta informació al Sepblac "els hi dóna per investigar tots els comptes corrents de l'equip de govern que podria haver obtingut algun benefici des del blanqueig de capitals", sentencia De Alfonso.

I la cosa encara no acaba aquí. Público assegura que continuarà...