“El feixisme ha tornat a Catalunya”. “Pablo Llarena té uns profunds valors morals”. “[El procés és] un cop d’estat iniciat i protagonitzat des de les mateixes institucions de l’Estat”. Les tres frases les va escriure José María Macías (Barcelona, 1964) a finals de març del 2018 en un article publicat a Internet. Era vocal del Consell General del Poder Judicial, havien passat sis mesos del referèndum de l’1 d’octubre, la meitat del Govern de la Generalitat estava a la presó i Carles Puigdemont i altres consellers havien marxat a l’exili. Sis anys més tard, la seva croada contra el procés perdura, ara contra la llei d’amnistia. “S’està generant una classe política que pot actuar amb impunitat perquè els seus actes no generaran cap mena de responsabilitat” i “es convencerà aquells que mai han volgut respectar la llei ni la Constitució que poden continuar sense fer-ho perquè no hi ha conseqüències”. Això ho va afirmar el novembre del 2023 en una entrevista a Onda Cero, quan encara no es coneixia el redactat de la llei d’amnistia i després que el CGPJ aprovés una declaració que arremetia contra la norma de l’oblit penal. Gairebé nou mesos després, el juliol del 2024, va ser nomenat a proposta del Senat (on el PP té majoria absoluta) com a magistrat del Tribunal Constitucional. I ara el TC l’ha apartat de les deliberacions sobre l’amnistia al·legant que, durant la seva etapa al CGPJ, es va crear una “posició jurídica prèvia” sobre la norma. D’aquesta manera, es força la majoria progressista que haurà de dictaminar sobre l’amnistia. ElNacional.cat repassa les seves declaracions més sonades.
📝 El Constitucional aparta dels debats sobre l’amnistia José María Macías, crític amb la llei
Tornem al 2018. José María Macías era vocal del CGPJ i va arremetre amb duresa contra l’independentisme: “La incapacitat dels partits nacionalistes per resistir-se a la força de l’estat de dret els ha portat a renunciar, a la pràctica, a les institucions i a animar i aclamar el carrer amb organitzacions de tall feixista la presència de les quals a Catalunya ens hauria de produir a tots la més profunda de les preocupacions i la finalitat del qual no és una altra que destruir les institucions des de fora una vegada que s’ha evidenciat que no és possible destruir-les des de dins”, va argüir. Així mateix, va acusar els CDR d’impulsar un “ferri control coactiu sobre la població, denunciant i exigint fidelitat ideològica” i de voler “imposar una ortodòxia nacionalista que assenyali tot aquell que no la comparteixi”. “Manifestacions il·legals violentes per ocupar seus d’institucions públiques o amenaces a jutges i polítics són alguns dels episodis que estem vivint aquests dies a Catalunya, protagonitzades per aquestes noves «organitzacions» i que en res desmereixen les actituds de les camises brunes [dels nazis] o negres [dels feixistes italians] del passat, copiant mil·limètricament la seva retòrica feixista”, va afegir.
Amic declarat de Pablo Llarena: “El seu compromís amb l’estat de dret no cedeix davant cap sacrifici”
“Em preuo a dir amic al jutge Llarena”, va reconèixer en aquell mateix article. I el va descriure com un “home d’una intel·ligència extrema, analític fins a l’esgotament”, amb uns “profunds valors morals”, amb un “compromís amb l’estat de dret i la democràcia que no cedeix davant cap sacrifici” i “entossudit en la defensa d’una majoria de la ciutadania que les actituds feixistes i totalitàries pretenen fer invisible i inexistent”. “Fa gran la paraula jutge”, va subratllar.
“L’amnistia busca l’interès de Pedro Sánchez”
De nou en l’actualitat, a l’entrevista de novembre del 2023 a Onda Cero, José María Macías també va considerar que el primer pronunciament del CGPJ, caducat i dividit, era un “toc d’atenció sense precedents” que responia davant d’un tema amb una “gravetat” que tampoc tenia precedents. “És una cosa insòlita en la democràcia espanyola, que es posa en risc amb una proposta que sembla que es vol tirar endavant”, va argumentar. Així mateix, va afirmar que “deixar sense efecte les sentències suposa una violació de la divisió de poders” i va esgrimir que, amb la norma, s’estava “fent responsable als jutges de la situació viscuda el 2017”. “La llei d’amnistia no busca l’interès general, sinó el de Pedro Sánchez”, va afegir en una entrevista OK Diario el febrer del 2024. A més, als micròfons de la COPE va titllar de “pallassada amb mala intenció” la querella de Sumar contra els vocals del CGPJ que van votar a favor de la declaració contra l'amnistia (el Suprem la va inadmetre).
Més crítiques. En un discurs el maig del 2024, va proclamar que a la justícia “se la taca” quan “s’aproven lleis per interès personal que fan que no tots siguem iguals davant de la llei i els tribunals, que les sentències que han dictat aquests tribunals no es compleixin, que els criminals que han intentat destruir la pau d’una nació no siguin responsables dels seus actes i que fins i tot siguem els altres els que hàgim de demanar perdó per ser víctimes dels seus crims”. I en una entrevista a El Español el juny del 2024, va lamentar que Espanya estigui en una “crítica d’inflexió constitucional pel problema territorial”. El desembre del 2023, preguntat en una entrevista a 20 Minutos per la tensió entre el Poder Judicial, els partits polítics i la Moncloa, va contestar que l’enfrontament actual no havia passat “mai de la vida” en la història d’Espanya: “L’atac sistemàtic, el conflicte sistemàtic, la guerra institucional i la voluntat d’anul·lar un poder no havien passat mai”.
Així mateix, en una entrevista amb Federico Jiménez Losantos a EsRadio, va titllar de “pacte indigne” i en “termes ja mafiosos” l’acord entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez. “Que el PSOE signi un acord amb un pròfug de la Justícia per perseguir els jutges que l’investiguen és indici d’una amenaça programada al Poder Judicial”, va afegir en un article publicat a El Español. Més enrere, el 2018, en un article al diari alemany Handelsblatt, va qualificar de “greu error” la decisió de la justícia alemanya de no entregar Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. Per cert, en la seva felicitació nadalenca del 2023 va apel·lar a Déu perquè, en “temps d’incertesa i misèria moral”, alliberés els jutges de “l’assetjament”.
“Sánchez és un senyor a qui li agrada la maçoneria”
A més, José María Macías també ha carregat directament contra membres del govern espanyol. En una entrevista el febrer del 2024 a Confilegal, va afirmar que Pedro Sánchez és un “senyor a qui li agrada la maçoneria i aixeca murs per tot arreu”. “Si en aquest costat del mur hi són ell i els seus amics, jo evidentment estic a l’altre”, va verbalitzar. “No estic amb aquesta concepció totalitària i absolutista que té del poder en aquesta colonització de les institucions que em sembla nefasta per a la seva supervivència, no estic en l’insult sistemàtic a tot el que no està d’acord amb mi”, va afegir. Així mateix, va carregar contra el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños: “Ha de ser una persona creïble, i l’he vist fer i dir coses contradictòries, fins i tot expressar amb absoluta desimboltura coses que ell sap que no són certes”.
Membre de l’associació conservadora de jutges, alt càrrec amb Jordi Pujol i perfil dur contra el govern espanyol des del CGPJ
José María Macías va ser membre de l’Associació Professional de la Magistratura (conservadora i majoritària entre els jutges) del 1991 al 2005. Entre el 2002 i el 2003, en els últims anys de Jordi Pujol com a president, va ser director general d’Assumptes Contenciosos de la Generalitat de Catalunya. I el 2005 va agafar l’excedència com a jutge per treballar al despatx d’advocats Cuatrecasas, Gonçalves Pereira. Va arribar al CGPJ el 2015 per substituir Mercè Pigem (que havia estat proposada per CiU i va dimitir el novembre del 2014 després de ser sorpresa entrant a Espanya amb 9.500 euros en efectiu procedents d’Andorra). Durant la seva etapa com a vocal del CGPJ, Macías va ser un dels vocals més crítics i durs contra Pedro Sánchez.
Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona durant 33 anys
Entre el 1991 i el juliol del 2024, va ser professor del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor associat de Dret Administratiu i de la Unió Europea. Ara està en situació d’excedència forçosa. Llicenciat en dret per la UAB el 1988, va ingressar en la carrera judicial dos anys més tard. Va ser jutge al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Rubí, al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 de Mataró, al Jutjat Penal Únic de Terrassa i al Jutjat del Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona. A més, va ser membre electe de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.