No són dies bons per a Josep Borrell. El ministre d'Afers Exteriors està dels nervis i no n'hi ha per a menys. El show a la TV pública alemanya, on abandona l'entrevista després de deu minuts d'interrogatori sobre Catalunya, s'ha fet públic aquest dijous, però segons ha pogut saber aquest diari, va ser enregistrat fa justament una setmana, dijous passat. Malgrat les coaccions del ministeri per ometre aquell moment de la gravació, la televisió l'ha acabat emetent. Només tres dies després d'aquell incident motivat pel conflicte a Catalunya, a Borrell li va erupcionar un altre volcà, el manifest de 41 senadors francesos de diversos partits, inclòs La República en Marcha d'Emmanuel Macron. Ara busca culpables i tots els dits acusadors al ministeri assenyalen el veterà ambaixador a París Fernando Carderera.

La carta dels senadors va córrer com la pólvora, a Catalunya, a Espanya i més enllà dels Pirineus. Els signants manifestaven sentir-se "preocupats com a europeus pels esdeveniments greus" relacionats amb Catalunya, denunciaven l'empresonament preventiu dels líders independentistes i "sense prendre partit sobre la independència" demanaven respecte als drets fonamentals. Un cóctel indigest per a Borrell, en aquell moment de viatge oficial a Sud-amèrica. Com se li havia pogut colar un gol així en ple desplegament diplomàtic contra l'argumentari dels independentistes? 

Al cap d'unes hores d'haver-se fet públic el document, el secretari d'estat espanyol per a la Unió Europea va convocar l'ambaixador francès a Espanya. D'aquella cita en va sorgir dos comunicats. Un de la diplomàcia francesa donant suport a la unitat d'Espanya i mostrant "plena confiança en la capacitat democràtica d'Espanya de dur a terme un diàleg polític". L'altre del propi ministeri, en el qual ja s'apuntava a la incompetència d'alguns per contrarrestar el discurs independentista. S'hi qualificava el manifest d'inadmissible i es criticava l'alarmant nivell de desinformació dels senadors. Cal recordar que des del ministeri fa mesos que treballen per formar els seus representants a l'estranger així com per neutralitzar el qüestionament de la democràcia espanyola que el judici al procés trasllada sovint a través dels corresponsals de Madrid. 

Fa un parell de dies, el mateix Borrell sortia al pas amb unes declaracions des de l'Argentina. Un discurs que evidenciava la dimensió del conflicte. "Donem per tancat l'incident amb França", va dir, "farem tot el possible per seguir defensant la democràcia i la justícia espanyoles injustament atacades", va afegir, "els senadors actuen a títol individual, procurarem donar-los tota la informació perquè s'adonin de com d'equivocada és la seva percepció", va rematar. 

La qüestió de fons és: i si resulta que sí que tenen la informació i precisament d'aquí ve el seu pronunciament? Fonts de la Casa de la Generalitat de Perpinyà apunten a ElNacional.cat que "així com amb la independència tenir suports era molt complicat, amb la repressió la cosa canvia, i més amb les formes amb què sol actuar la diplomàcia espanyola". 

Carderera, de nissaga i carrera diplomàtica, al punt de mira

Fernando Carderera va arribar a l'ambaixada espanyola de París l'estiu del 2017, en plena voràgine de l'1-O. Una setmana després de les càrregues policials contra els votants, va organitzar un acte per defensar la unitat d'Espanya durant el qual va qualificar el referèndum de cop d'estat. 

Un any després, el mateix Carderera va picar la cresta a l'alcalde de Perpinyà per haver rebut el president Quim Torra amb un llaç groc a la solapa. Ho va fer a través d'una carta en la qual titllava Torra de president anticonstitucional. 

Però és que l'actual ambaixador és gat vell en això de la diplomàcia. L'any 2013 va participar en la campanya dissenyada per l'exministre García-Margallo per contrarrestar la internacionalització del procés sobiranista. En la seva etapa com a ambaixador a Israel va ser l'encarregat d'enviar membres del seu equip a vigilar de prop el viatge i els contactes que hi va fer el president d'Artur Mas.