Josep Borrell s’acomiada aquest divendres del seu càrrec d’Alt Representant de la Unió Europea per Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, que ostenta des de l'1 de desembre del 2019, així com una de les vicepresidències de la Comissió Europea presidida per Ursula von der Leyen. L’independentisme català tindrà des d’ara un enemic menys a Europa. Perquè el polític nascut el 24 d’abril de 1947 a La Pobla de Segur (Lleida) s’ha caracteritzat per ser un flagell del sobiranisme al llarg de la seva carrera política, que ha culminat com a cap de la diplomàcia europea, posició que a partir de dilluns ocuparà l’estoniana Kaja Kallas. Als 77 anys, Borrell no ha especificat que farà a partir d’ara, però en una entrevista a El Pais el passat mes d’agost va afirmar que estava “a uns mesos de la seva jubilació”.

Adéu frustrat

Borrell marxa, assegura, “frustrat per no haver pogut aturar aquesta massacre (la de Gaza)”, segons ha reconegut en una entrevista a Las Mañanas de RNE, i amb una visió pessimista de la política internacional, amb “un món que està molt pitjor” que fa cinc anys, una Ucraïna que es defèn de Rússia “perquè l’ajudem”, cosa que pot canviar amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. “Posar-la de genolls davant del Kremlin seria una manera ràpida, però profundament injusta i dramàtica d’acabar una guerra”, ha asseverat.

Secretari, ministre, candidat i salt a Europa

Borrell va iniciar la seva carrera política en la dècada del 1970 com a militant del PSOE i ha ocupat càrrecs importants, com el de secretari d’Estat per Hisenda (1984-1991), ministre d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (1991-1996) amb Felipe González, va ser candidat a la presidència del Govern espanyol pel partit socialista (1998-1999) -va renunciar 13 mesos després d’haver guanyat les primàries del partit per un escàndol de corrupció que va involucrar dos dels seus excol·laboradors quan era secretari d’Estat per Hisenda-; va ser president del Parlament Europeu (2004-2007), ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació (2018-2019) abans d’ocupar l’Alt Comissionat a la UE. I si alguna cosa ha caracteritzat la seva posició en la política espanyola és el seu rebuig frontal contra l’independentisme, amb un discurs dur i plagat de frases que han passat a les hemeroteques.

El polític socialista s’ha jactat de ser un antiindependentista furibund, i un gran defensor de la unitat d’Espanya, que ja va plasmar abans de l’esclat del procés en el llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia (2015), on intentava desarticular els arguments independentistes, especialment en l’àmbit econòmic. En la presentació d’aquell llibre, Borrell va assegurar: "A Catalunya, l'independentisme s'ha convertit en una cosa religiosa, un acte de fe". Borrell sempre ha proclamat que l’independentisme suposa una “amenaça molt greu per Espanya”, advertint sobre la possible “pèrdua de la seva integritat territorial” i l’”amputació” del 20% del PIB espanyol. El polític socialista sosté que “cap país civilitzat” celebra referèndums d’autodeterminació” i per això ha assegurat que ha treballat “activament” per “corregir” la imatge internacional d’Espanya que, segons ell, ha quedat “seriosament danyada per la propaganda independentista”.

Fidel a Societat Civil Catalana

Borrell va participar en els actes de Societat Civil Catalana -entitat cívica-cultural fundada en el 2014 per liderar la resposta contra l’independentisme-, com la manifestació Recuperem el Seny, del 2017, on va declarar que “Catalunya no és una colònia ni un estat ocupat militarment” i va demanar a l’independentisme que no “empenyi Catalunya cap al precipici”. La visió apocalíptica del futur d’una Catalunya independent el va portar a dir: “Veig bona gent que està patint, que me’ls trobo pel carrer, al tren… Gent que té por pel que pugui passar, té por per la seva pensió. Me n’hauré d’anar del meu país? Els responsables polítics han de fer alguna cosa de pressa perquè estem al límit pel que pot acabar sent un enfrontament civil”. 

Borrell i el desinfectant

Però un dels episodis més celebres que ha envoltat a Josep Borrell és el que va protagonitzar en un míting del PSC a Sabadell, al que va anar amb l’aleshores candidat Miquel Iceta, on va utilitzar l’expressió “desinfectar”, primer contra els mitjans de comunicació, com TV3, i va carregar contra el president a l’exili Carles Puigdemont, al que va acusar de tenir relacions amb “els seus amics del partit nacionalista flamenc, que són la cosa més semblant al feixisme que hi ha a Europa". I també va demanar una alta participació per evitar una majoria independentista, i "per construir un govern que primer desinfecti i després recusi les ferides que han fet en el cos social del nostre país".

Però, és que el juny del 2018, en un altre míting del PSC, va tornar a utilitzar el “desinfectant”, aquest cop contra Catalunya, per “cosir ferides”. Borrell va dir: “Tu (Iceta) ets molt bona persona i els voldries perdonar de seguida, però l'han fotut molt grossa [...]. Abans de tancar les ferides cal desinfectar-les. Les coses, sense desinfectar-les, es podreixen [...]. Una societat no pot viure si el 40 i tants per cent pensa, amb raó o sense ella, que li aniria millor fora. No pot ser, si la gent pensa així, és un país malalt”. En aquella ocasió, també va tenir una frase molt desafortunada contra Oriol Junqueras, expresident d’ERC i candidat a tornar a ser-ho en el Congrés d’aquest dissabte. El mossèn Junqueras des de la presó... Si, no rigueu, ho dic amb tot el respecte, quan el veig em recorda a mossèn Rafel, el capellà del meu poble. Té la mateixa arquitectura física i mental”, va dir”, el que va suscitar nombroses crítiques.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!