La inquietud del ministre Josep Borrell per l'impacte de la visita de dos dies a Portugal del president de la Generalitat, Quim Torra, és més que evident. La prova és que en 24 hores dos diaris portuguesos han publicat articles d'opinió de representants diplomàtics espanyols a Portugal amb la intenció de torpedinar el missatge en favor dels presos polítics i la causa independentista. Si diumenge era el director de comunicació de l'ambaixada espanyola, Agustín Galán, qui deia la seva, avui dilluns li ha arribat el torn a l'ambaixadora d'Espanya a Lisboa, Marta Betanzos.

Marta Betanzos, en un article que s'ha publicat al web de Diário de Notícias, qualifica de mitges veritats les manifestacions fetes per Torra sobre Catalunya i el suport rebut per les autoritats portugueses durant la seva visita dijous i divendres passat a Lisboa.

Torra va agrair a Portugal una resolució parlamentària a favor d'una sortida política "al conflicte català basada en la voluntat del poble de Catalunya", i l'ambaixadora sosté que això no ha estat així. 

"És fals que (Torra) pugui agrair el suport del poble portuguès o del Parlament per la causa que defensa", afegeix la diplomàtica en el seu article, i explica que el text aprovat pel Parlament lusità l'any passat apel·lava "a una solució política que garanteixi els drets democràtics i socials de tots els pobles d'Espanya, entre ells el català", afirma.

Trobada amb parlamentaris

L'ambaixadora resta importància a les visites que va fer el president Torra durant la seva visita i el corregeix amb l'argument que "Catalunya mai no va ser un Estat i encara menys independent, sinó territori del regne d'Aragó".

Seguint l'argumentari del Ministeri d'Exteriors, rebutja l'equiparació que estableix Torra entre la lluita per la independència de Catalunya i la lluita pels drets civils i considera que "barrejar conscientment drets civils i dret a l'autodeterminació és un insult a la intel·ligència".

També posa en dubte la xifra de catalans que dona suport a un referèndum d'autodeterminació, que ella assegura que no arriba al 50%. Finalment, Betanzos rebutja també que, tal com va apuntar Torra, els catalans constitueixin una "minoria nacional dins l'estat espanyol" i aclareix que és la comunitat gitana l'única minoria reconeguda a Espanya.